Plàstics, detergents, herbicides i fungicides entre uns altres. Són substàncies químiques que estan en relació constant amb l’home i els efectes del qual sobre la salut passen desapercebuts. Almenys, a curt termini. Perquè aquestes substàncies químiques, artificials o naturals poden ser una de les principals causes de la disminució de la fertilitat masculina en les societats desenvolupades, que segons els experts, ha caigut en picat en l’últim mig segle. La importància dels disruptores endocrins com a factor clau en la disminució de la qualitat seminal és una de les conclusions que es van presentar al Congrés d’Espermatología celebrat la setmana passada en L’Escorial (Madrid). En la reunió, a la qual van acudir 350 investigadors especialitzats en biologia de la reproducció, es van presentar també els últims avanços en el camp de la reproducció assistida
Prop de 800.000 parelles tenen a Espanya problemes per tenir descendència; a nivell mundial, els problemes per concebre afecten al 15% de les parelles. En un 30% dels casos la causa radica en la infertilitat masculina (un altre 30% es deu a infertilitat femenina, i en un 40% de casos les causes són mixtes), segons explica Mercedes Marcos, cap del Servei d’Andrologia i Reproducció de l’hospital universitari La Pau, de Madrid.
L’estat de la qüestió
Un dels factors que ajuden a entendre el continu descens de la fertilitat masculina és el detriment de la qualitat seminal, un fet comprovat especialment en les societats desenvolupades. Com explica José Luis Ballescá, del servei d’Andrologia reproductiva de l’hospital Clínic de Barcelona i president de la Societat d’Andrologia Iberoamericana, des de fa més d’una dècada s’observa un descens en la qualitat espermática del semen, tant en la qualitat (morfologia i mobilitat dels espermatozoides) com en la quantitat. «Normalment el descens d’un dels paràmetres s’acompanya de la disminució de l’altre», declara l’especialista.
Precisament aquests paràmetres són els que es mesuren en l’espermatograma, l’estudi que mesura la qualitat dels gàmetes masculins i que es realitza quan se sospita que un home pot tenir problemes de fertilitat. Però quin esperma és considerat com a normal? L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que el semen normal és aquell que té un volum de dos a sis mil·lilitres amb més de 20 milions d’espermatozoides per ml, la vitalitat major del 75%, la morfologia normal superior al 30% i la motilidad progressiva lenta que superi el 50% o la progressiva ràpida major del 25%. Un estudi publicat en el Bristish Medical Journal indica que la quantitat mitjana d’espermatozoides masculins ha descendit un 45% en cinquanta anys. A Espanya, els experts asseguren que en els últims trenta anys s’ha passat d’una mitjana de 336 milions d’espermatozoides per ejaculació en 1977 a 258 milions en 1995.
Les causes
Els disruptores endocrins interfereixen en el funcionament del sistema hormonal i poden ocasionar serioses anormalitats reproductives
Una de les principals amenaces a la capacitat de procreació de l’home són els disruptores endocrins, que poden ocasionar serioses anormalitats reproductives segons es desprèn de les dades de l’estudi presentat al Congrés d’Espermatología per Harry Moore, codirector del Centri for Stem Cell Biology de la Universitat de Sheffield, a Regne Unit. Aquestes substàncies químiques abocades al medi ambient pertorben el sistema endocrí dels animals, inclosos els éssers humans. Entre els disruptores hi ha substàncies persistents, bioacumulativas i organohalógenas (com a plaguicides i fungicides), substàncies químiques industrials, productes sintètics i alguns metalls pesats.
Els disruptores endocrins interfereixen en el funcionament del sistema hormonal i suplanten a les hormones naturals, bloquejant la seva acció o augmentant o disminuint els seus nivells. Com assenyala Mercedes Marco, les dosis de substàncies disruptoras hormonals que es troben en l’entorn no maten cèl·lules, però malgrat ser mínimes sabotegen la xarxa de comunicacions vitals de l’organisme i causen tota classe d’estralls. Els seus efectes a llarg termini són de tal calibre que, segons assenyala l’especialista, «fa por pensar les seves conseqüències», i posen de debò perillo la supervivència de nombroses espècies.
Però les causes d’infertilitat són molt heterogènies i no pot apuntar-se a un sol factor per explicar-la. Així, la pèrdua de fertilitat pot tenir el seu origen en una infecció (com parotiditis post-puberal i malalties de transmissió sexual), en una patologia urológica (prostatitis o litiasis), ser conseqüència de disfuncions sexuals (eréctiles, eyaculatorias), de trastorns immunològics o provocats per lesions neurològiques, tumorals o idiopáticas. També pot deure’s a causes genètiques i fins i tot congènites.
Com sosté José Luis Ballescá, hi ha estudis que mostren que la fertilitat es gesta en el si matern, durant l’embaràs. Altres autors postulen -assenyala el metge- que pugues haver-se de l’augment d’estrògens materns durant l’embaràs, hormona femenina que la mare ingereix fins i tot per l’alimentació. No obstant això, la més comuna de les causes d’infertilitat (el 45% de consultes per infertilitat es deuen a aquest problema) és el varicocele, una infecció de les glàndules sexuals accessòries, però que tractada a temps no suposa una complicació a l’hora d’aconseguir un embaràs.
Si les causes de la infertilitat masculina són nombroses, les solucions no es queden enrere i a més han aconseguit un alt grau d’eficàcia. Quan un home sospita la possibilitat de ser estèril, el primer que ha de fer és acudir a un andrólogo i determinar si la causa de la seva infertilitat és potencialment tractable. En cas que així sigui existeixen tractaments farmacològics, com la ingestió d’antibiòtics si hi ha infeccions o les estimulacions hormonals. També pot ser necessari recórrer a la cirurgia per corregir obstruccions que no permeten la sortida dels espermatozoides o si sofreix varicocele. Aquest tipus de solucions són les ideals, ja que segons assegura Ballescá la reproducció assistida «és un recurs, no una solució», i sempre és millor aconseguir la reproducció natural, fer a la parella el més fèrtil possible». Si no s’aconsegueix la millorança espermática, no es troba una causa específica que determini el perquè de la infertilitat, o quan es troba una causa no és tractable amb medicaments o cirurgia, s’ha de recórrer a les tècniques de reproducció assistida, que a Espanya ha cobrat molt auge segons assegura Marcos.
La reproducció assistida és l’única opció en el cas que l’home no produeixi espermatozoides (azoospermia), o la qualitat dels quals sigui molt dolenta. Una de les tècniques de reproducció assistida que més èxit té és la injecció intracitoplasmática d’espermatozoides (ICSI). Aquesta pràctica consisteix en la inoculació d’un espermatozoide en l’òvul de la parella mitjançant una injecció, i que ha revolucionat el maneig de la infertilitat masculina, encara que els experts adverteixen de la necessitat d’utilitzar aquest recurs «amb molta formació i responsabilitat» i en els casos en què sigui necessari, realitzar un estudi genètic abans. Per a això se sol utilitzar la Hibridació in situ (FISH: Fluorescence in situ Hybridization), una tècnica que permet caracteritzar part del material genètic dels espermatozoides i calcular el percentatge de gàmetes cromosómicamente alterats.
Solucions més complexes a la infertilitat masculina, possibles solucions del futur, són les que s’han exposat al passat Congrés, com els treballs que està desenvolupant l’equip del britànic Henry Moore per investigar si les cèl·lules mare embrionàries humanes tenen la capacitat de generar gàmetes (òvuls i espermatozoides). Es tracta de solucions cada vegada més properes, com evidencien els resultats que s’han aconseguit ja en animals: un equip de científics alemanys liderats per l’especialista en biologia reproductiva Karim Nayernia ha aconseguit crear esperma a partir de cèl·lules mare, la qual cosa suposa un gran avanç en la lluita contra la infertilitat masculina.
Els científics, segons publica la revista especialitzada Developmental Cell, van extreure cèl·lules mare d’embrions de rosegadors, les van estimular i van aconseguir que es convertissin en semen madur. Després, ho van usar per fecundar ratolins de laboratori: van néixer set cries, que van viure fins a l’edat adulta, encara que presentaven patrons anormals de creixement i problemes respiratoris. La recerca de Nayernia, segons indica Mercedes Marcos, suposa un gran avanç per comprendre les causes de la infertilitat masculina, ja que s’ha creat semen del no-res, la qual cosa pot ajudar a comprendre com produeixen semen els homes i per què alguns no són capaços de fer-ho o ho fan en quantitat i qualitat baixes, i intentar trobar un mitjà eficaç de pal·liar-ho..
