El progressiu envelliment de la població i l’augment de l’esperança de vida obliguen als especialistes a plantejar-se noves estratègies per a la prevenció i tractament de les patologies més freqüents en persones d’edat avançada. Sobretot quan, segons dades de l’OMS, el 50% d’ells presenta dos o més malalties cròniques. A Espanya representen la meitat dels ingressos en serveis hospitalaris de medicina interna.
Aspectes com si cal tractar tots els factors de risc dels pacients geriàtrics, a partir de quan i fins a quin punt, qüestions relacionades amb els tractaments preventius i si, en general, aquests pacients estan infratratados o, per contra, se’ls tracta més del que seria convenient, són algunes de les qüestions que s’han debatut en la III Reunió del Pacient Pluripatológico i Edat Avançada celebrada recentment.
Tractament específic
En aquest esdeveniment, organitzat a Segòvia per la Societat Espanyola de Medicina Interna, SEMI, s’han donat cita més de de 300 especialistes per debatre sobre els últims avanços científics sobre els principals factors de risc de malaltia i respondre als interrogants quotidians de la pràctica clínica habitual en l’atenció dels pacients geriàtrics. Els especialistes han precisat que és necessari disposar d’eines específiques per a un major coneixement de l’evolució i història natural d’aquests pacients.
Des del Grup d’Edat Avançada i Pacient Pluripatológico de la SEMI es manté que es tracta de pacients amb un perfil diferenciat pel seu pluripatología, que representa més del 50% de tots els ingressos hospitalaris en serveis de Medicina Interna. A més, els experts assenyalen que, en aquests moments, existeix certa variabilitat clínica en els tractaments per l’escassetat d’evidències científiques disponibles que revelin si un pacient d’edat avançada amb pluripatología necessita el mateix abordatge terapèutic que un pacient adult.
PROFUND
Les dades indiquen que el 50% dels majors de 65 anys sofreix almenys tres malalties cròniques simultàniament
Aprofitant l’esdeveniment, s’ha donat a conèixer l’ambiciós estudi PROFUND: ‘Desenvolupament i validació d’un model pronòstic i de predicció funcional per a pacients pluripatológicos a Espanya’. L’estudi, iniciat al febrer d’aquest any, ja ha incorporat a 134 pacients i més de 30 hospitals, encara que segueix obert a la incorporació de nous centres.
L’objectiu de PROFUND és analitzar els factors de risc associats a la mortalitat i a la deterioració funcional durant un any en pacients pluripatológicos i d’edat avançada de tota Espanya. PROFUND està coordinat per Màxim Bernabeu, del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Verge de la Rosada de Sevilla. Les dades assenyalen que aquest grup d’edat presenta una elevada morbimortalidad associada i un gran risc de deterioració funcional, fragilitat clínica i gran consum de recursos sanitaris.
Més edat, més malalties
Les últimes dades facilitades recentment per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revelen que l’esperança de vida al naixement dels espanyols ha augmentat des de 1995 en més de dos anys i s’ha situat en els 80,23 anys en 2005. A més, els valors assenyalen que segueixen sent les dones sis anys més longeves que els homes. No obstant això, les xifres no reflecteixen la perspectiva qualitativa; d’un informe publicat recentment per l’Oficina Estadística de la UE es desprèn que, encara que d’aquí a l’any 2050 l’esperança de vida dels espanyols augmentarà aproximadament quatre anys més, se saldarà amb multitud d’individus amb diverses malalties cròniques alhora, segons afegeixen els especialistes.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que, a l’any, moren a tot el món 35 milions de persones per una o per diverses malalties cròniques patides al mateix temps. I l’escenari es perfila pitjor quan, ara com ara, la realitat indica que el 50% dels majors de 65 anys sofreix ja almenys tres d’aquestes malalties cròniques alhora. O sigui, a més edat, més malalties.
El pas del temps sol veure’s acompanyat de demències, malalties respiratòries (malaltia pulmonar obstructiva crònica i tromboembolismo pulmonar), infeccions agudes (del tracte urinari, pneumònia), patologies del sistema endocrí (diabetis, hipotiroïdisme), del tracte gastrointestinal i fetge (hemorràgia digestiva, hepatopatía crònica), insuficiència renal i les neoplàsies (pulmó i còlon) al costat de malalties reumatológicas i, sobretot, de patologies cardiovasculars (insuficiència cardíaca, fibril·lació auricular i cardiopatia isquémica), que són les que més taxa de mortalitat provoquen.
Totes aquestes malalties afecten a la qualitat de vida del malalt i el seu entorn del mateix temps que consumeixen cada vegada més recursos sanitaris i, en un futur, els especialistes preveuen que desorbitarán els pressupostos de salut.
Definida com a disminució del nivell d’hemoglobina o del nombre d’hematíes sigui per descens de producció, pèrdua o destrucció dels glòbuls vermells, l’anèmia augmenta amb l’edat. Malgrat que gairebé un terç dels majors de 75 anys desconeix que sofreix aquesta afecció, els especialistes assenyalen que pot ser determinat en un 85% dels casos i que el seu origen sol ser multifactorial. L’anèmia per dèficit de ferro, l’associada a processos crònics i l’anèmia megaloblásticas per dèficit de vitamina B12 i àcid fólico, són les que es presenten de forma més freqüent en aquest grup d’edat.
L’anèmia ferropénica és la més freqüent en geriatria hagut de, sobretot, a processos inflamatorios crònics com a infeccions urinàries de llarga evolució, osteomielitis, artritis reumatoide, insuficiència renal, alcoholisme, malnutrició proteïca, hepatopatías i neoplàsies, entre unes altres. Solen ser anèmies de mitja intensitat que es tradueixen en poca simptomatologia pel seu desenvolupament gradual, excepte en aquells casos que coexisteixin amb problemes cardiopulmonares. Habitualment, el tractament de la causa subjacent remitent el quadre anémico.
