Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Insolació

L'exposició prolongada al sol o l'esforç continu en les hores més caloroses poden arribar a produir la mort
Per miren 27 de juliol de 2005

El desig d’aconseguir un bronzejat ràpid o fer exercici al carrer quan més pega el sol poden derivar en una insolació o un cop de calor, originats quan la temperatura corporal augmenta de tal manera que arriba a nivells perillosos. Per això, si no es tracten immediatament, poden provocar importants lesions i fins a la mort. Davant senyals com a esgotament, febre, mal de cap, vòmits, deshidratació, falta de sudoració i a vegades també desmais, cal actuar amb rapidesa. De qualsevol manera, qüestions tan simples com beure molt de líquid, usar roba lleugera i folgada o protegir-se amb un barret contribueixen a reduir la incidència d’aquests problemes.

Efectes de la calor

La insolació es produeix quan es dóna una situació de calor excessiva pel fet que “el cos produeix més sudoració del normal, arribant un moment en el qual no és capaç de refrigerar la superfície de la pell, per la qual cosa la temperatura d’aquesta puja; això, unit al fet que s’ha perdut bastant líquid en suar de manera extrema, ocasiona un estat de deshidratació”, explica Pedro Cañones Garzón, secretari general de la Societat Espanyola de Medicina General (SEMG). Aquest fet fa que “falti líquid circulant per la sang, la qual cosa, al seu torn dóna lloc a una mala irrigació d’òrgans vitals com poden ser el cervell, el cor o el ronyó, provocant llavors la mort”, subratlla aquest doctor.

Efectes de la calor

No obstant això, els efectes de la insolació es poden confondre amb quadres d’esgotament si es donen temperatures intenses, i fins i tot, hi ha qui es pot alarmar en pensar que sofreix un cop de calor. Per aquesta raó és important diferenciar bé els símptomes de cada afecció perquè encara que poden ser similars, les seves conseqüències varien considerablement, de tal manera que mentre les enrampades de calor (primer estadi) es produeixen durant o després de la realització d’exercici físic exposats a altes temperatures i es caracteritzen per augment de la suor i pèrdua d’aigua i minerals, amb contractures musculars doloroses, la insolació (segon estadi) inclou a més nàusees, marejos, mal de cap i baixada de tensió.

José Fernández, metge de l’UVI Mòbil de l’Hospital Clínic de Saragossa, explica que l’esgotament o col·lapse de calor (tercer estadi) repeteix els símptomes descrits anteriorment, “encara que d’una manera més greu, ja que la pujada de temperatura pot suposar un fracàs multiorgánico, amb repercussions cardiovasculars i alteracions generals de diferents òrgans, malgrat que es manté el termòstat cerebral intacte”.

En aquest cas, el responsable del Servei d’Urgències de l’Hospital Reina Sofia de Còrdova, José Manuel Calderón de la Barca, assenyala que aquestes reaccions són també conseqüència de la realització d’exercici físic intens i a altes temperatures, encara que destaca que “també els ancians i els malalts poden patir aquesta situació en fallar-los el mecanisme de regulació de set”, de manera que generalment el col·lapse se supera quan s’ingereixen els líquids necessaris per a hidratar de nou l’organisme i recuperar l’aigua i les sals perdudes.

“No obstant això -continua el doctor-, si aquesta situació no s’atalla i el pacient no beu cap líquid, el cos pot arribar a aconseguir una temperatura corporal de 41,5 graus centígrads, produint-se trastorns cel·lulars a causa del denominat cop de calor (quart estadi)”. Entre aquests trastorns, l’origen dels quals se situa en la fallada del termòstat cerebral- que regula la temperatura corporal i permet l’expulsió de la calor a l’exterior- destaquen els que afecten el cervell, que pot provocar la pèrdua de consciència; al ronyó, amb deficiència renal; o al sistema de coagulació. “Aquestes fallades multiorgánicos suposen que el pacient tingui moltes probabilitats de perdre la vida”, adverteix José Manuel Calderón de la Barca.

En el cas de cop de calor pot distingir-se entre el tipus actiu, que es produeix durant la realització d’exercici, i el tipus passiu, originat per una sobrecàrrega de calor externa, aliena a l’exercici.

De qualsevol manera, una insolació no té per què deixar seqüeles, tret que s’hagi vist afectat algun òrgan i hagi estat necessari un tractament intensiu a l’hospital (insuficiència renal, infart de miocardi, lesió cerebral, etcètera), manifesta Canons Garzón. Tampoc la persona que la pateix és més propensa a tenir-la de nou. “Només tornarà a passar si una altra vegada s’està exposat a altes temperatures”, postil·la el coordinador del grup de treball de Salut Pública de la Societat Espanyola de Medicina Rural i Generalista (Semergen) i metge en el Servei d’Urgències de Boiro (La Corunya), Juan Ramón García Cepeda.

Persones amb especial risc

Les conseqüències derivades d’una insolació poden afectar a totes les persones per igual; no obstant això, hi ha alguns col·lectius concrets que per les seves característiques especials corren el risc de sofrir-les abans, especifica el secretari general de la SEMG. Entre aquests últims es troben els menors de quatre anys, ja que s’adapten malament a les variacions tèrmiques i com més petits, més possibilitat de deshidratar-se; els majors de 65 anys, ja que són febles; els seus mecanismes de termorregulación estan minvats i no tenen la mateixa capacitat de recuperació que abans, i, finalment, aquells individus que tinguin una malaltia crònica que afebleixi el seu organisme i empitjori el seu sistema circulatori, no podent respondre davant les agressions exteriors, en aquest cas, la calor. Dins d’aquest últim grup es troben, segons García Cepeda:

  • Els obesos.
  • Els diabètics.
  • Els que prenen antidepressius.
  • Els hipertensos.
  • Els que prenen antihistamínics.
  • Els alcohòlics.
  • Els que tenen hipertiroïdisme (una forma de goll).
  • Els que sofreixen malalties neurològiques com a demència senil, Parkinson, accidents vasculars cerebrals o lesions espinals.
  • Els pacients amb insuficiència renal crònica.

Cap d’aquestes últimes persones hauria d’exposar-se al sol, evitant així un problema major, d’acord amb els consells del metge de la Societat Espanyola de Medicina Rural i Generalista.

Consells per a evitar la insolació

Les recomanacions per a evitar sofrir un cop de calor són pràcticament les mateixes per a totes les persones, sigui com sigui la seva edat o les seves característiques físiques. No obstant això, sí que és cert que alguns individus hauran d’intensificar aquesta cura donada la seva major fragilitat com s’ha indicat anteriorment en el cas dels nens, ancians i malalts crònics:

  • Eviti l’exposició prolongada a la calor. De fet, si és necessari faci-ho a primera hora del matí o a última de la tarda. Com apunta García Cepeda “els banys de sol, que antigament eren tan recomanats, ara són bastant perillosos”.
  • Begui de forma continuada. A més de l’aigua, es recomanen begudes isotòniques o sucs de fruites, que són rics en sals minerals.
  • No obstant això, no prengui de manera abrupta begudes fredes.
  • Coma sovint fruites i vegetals i no faci menjars copiosos. És bo menjar menys quantitat i més vegades al dia.
  • Està totalment desaconsellat prendre begudes alcohòliques, ja que l’alcohol produeix una vasodilatació (dilatació dels vasos sanguinis), la qual cosa facilita que es produeixi un ‘xoc’.
  • No practiqui exercici físic si les temperatures són elevades.
  • No s’introdueixi sobtadament en aigua freda o en un ambient molt fred.
  • Camini sempre per l’ombra i romangui en aquests llocs, evitant a més estar en entorns tancats al sol, com pot ser un cotxe aparcat. Sobre aquest tema, cal recordar que encara que s’estigui sota una ombrel·la, també s’està exposat als raigs del sol, pel fet que la sorra els reflecteix.
  • Porti roba de teixits naturals, lleugera, folgada i de colors clars, de manera que el cos estigui cobert i s’evitin cremades, així com ulleres de sol i un barret d’ala ampla, que doni ombra en la cara i en el clatell, no una gorra, precisa García Cepeda.
  • Eviti sortir de casa durant les hores centrals del dia (entre el migdia i sobre les quatre de la tarda) i, estant en l’habitatge, utilitzi les habitacions més fresques.
  • Durant el dia baixi les persianes i tancament les finestres; obri-les a la nit per a ventilar.
  • Mantingui els aliments en el frigorífic i vigili sempre les mesures higièniques.
  • En els desplaçaments per carretera porti aigua i segueixi les recomanacions de les autoritats i els agents de circulació.
  • Traslladar-se a un clima calorós requereix un període d’adaptació. La seva capacitat de resistència mai arribarà a ser igual al d’una persona aclimatada a aquestes temperatures.

    Nens i ancians

    En el cas dels nens, l’organisme dels quals controla malament la temperatura i té dificultats per a dissipar la calor perquè la massa és petita sol ser freqüent que a l’estiu els pares els portin a les urgències dels centres sanitaris amb febre elevada i, no obstant això el pronòstic és que “no sofreixen cap infecció, sinó que simplement han estat suportant grans temperatures, encara que no hagin estat exposats directament al sol”, assenyala el membre de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) i mèdic pediatre de l’Hospital Verge del Camí de Pamplona, Enrique Bernaola Iturbe.

    Aquest especialista informa així mateix que davant la simple sospita que el petit pugui tenir una insolació cal acudir sempre a un centre hospitalari, de manera que “es pugui fer una avaluació com més aviat millor”.

    També aconsella que quan se sigui a la platja, la piscina o el camp i faci calor els nens tinguin sempre un barret o alguna peça que els protegeixi el cap del sol i se’ls posi una crema protectora adequada amb factor de protecció total (de 20 o més) per a evitar cremades, fins i tot, si estan a l’ombra. En cas que es cremin, és necessari portar-los al centre de salut més pròxim perquè li apliquin alguna pomada que eviti que la pell es danyi massa. De qualsevol manera, Bernaola Iturbe adverteix que no cal exposar directament al sol als menors de dos anys, ja que, a més de que la seva pell és molt sensible, a aquesta edat s’adapten malament a les variacions tèrmiques.

    Així, el representant de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària rebutja, igual que ocorre amb els adults, que s’exposi als nens al sol durant les hores en les quals hi ha més raigs ultraviolats, és a dir, entre el migdia i les quatre de la tarda.

    Ancians

    Respecte a les persones amb més de 65 anys, ocorre el mateix que amb els nens, ja que a causa del procés d’envelliment els seus mecanismes de termorregulación ja no tenen la mateixa capacitat per a mantenir els 36 o 37 graus corporals que són habituals. A més, al no funcionar el seu sistema circulatori com degués, tenen problemes per a regular l’excés de calor.

    Precisament, els ancians, que per la seva edat presenten una pell ja de per si mateix molt deshidratada i fina, són els que protagonitzen la gran majoria dels casos greus per afectació de la calor, una qüestió que es justifica tenint en compte que “prenen menys precaucions i hi ha major deixadesa”, segons el coordinador del grup de treball de Salut Pública de la Societat Espanyola de Medicina Rural i Generalista, qui afegeix, d’igual manera, que es tracta de persones amb una menor capacitat de recuperació.