Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Insolació

L'exposició prolongada al sol o l'esforç continu en les hores més caloroses poden arribar a produir la mort

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 27deJuliolde2005

El desig d’aconseguir un bronzejat ràpid o fer exercici al carrer quan més pega el sol poden derivar en una insolació o un cop de calor, originats quan la temperatura corporal augmenta de tal manera que arriba a nivells perillosos. Per això, si no es tracten immediatament, poden provocar importants lesions i fins a la mort. Davant senyals com a esgotament, febre, mal de cap, vòmits, deshidratació, falta de sudoració i a vegades també desmais, cal actuar amb rapidesa. De qualsevol manera, qüestions tan simples com beure molt de líquid, usar roba lleugera i folgada o protegir-se amb un barret contribueixen a reduir la incidència d’aquests problemes.

Efectes de la calor

La insolació es produeix quan es dóna una situació de calor excessiva pel fet que “el cos produeix més sudoració del normal, arribant un moment en el qual no és capaç de refrigerar la superfície de la pell, per la qual cosa la temperatura d’aquesta puja; això, unit al fet que s’ha perdut bastant líquid en suar de manera extrema, ocasiona un estat de deshidratació”, explica Pedro Cañones Garzón, secretari general de la Societat Espanyola de Medicina General (SEMG). Aquest fet fa que “falti líquid circulant per la sang, la qual cosa, al seu torn dóna lloc a una mala irrigació d’òrgans vitals com poden ser el cervell, el cor o el ronyó, provocant llavors la mort”, subratlla aquest doctor.

/imgs/2006/10/insolacion33.jpg

No obstant això, els efectes de la insolació es poden confondre amb quadres d’esgotament si es donen temperatures intenses, i fins i tot, hi ha qui es pot alarmar en pensar que sofreix un cop de calor. Per aquesta raó és important diferenciar bé els símptomes de cada afecció perquè encara que poden ser similars, les seves conseqüències varien considerablement, de tal manera que mentre les enrampades de calor (primer estadi) es produeixen durant o després de la realització d’exercici físic exposats a altes temperatures i es caracteritzen per augment de la suor i pèrdua d’aigua i minerals, amb contractures musculars doloroses, la insolació (segon estadi) inclou a més nàusees, marejos, mal de cap i baixada de tensió.

José Fernández, metge de l’UVI Mòbil de l’Hospital Clínic de Saragossa, explica que l’esgotament o col·lapse de calor (tercer estadi) repeteix els símptomes descrits anteriorment, “encara que d’una manera més greu, ja que la pujada de temperatura pot suposar un fracàs multiorgánico, amb repercussions cardiovasculars i alteracions generals de diferents òrgans, malgrat que es manté el termòstat cerebral intacte”.

En aquest cas, el responsable del Servei d’Urgències de l’Hospital Reina Sofia de Còrdova, José Manuel Calderón de la Barca, assenyala que aquestes reaccions són també conseqüència de la realització d’exercici físic intens i a altes temperatures, encara que destaca que “també els ancians i els malalts poden patir aquesta situació en fallar-los el mecanisme de regulació de set”, de manera que generalment el col·lapse se supera quan s’ingereixen els líquids necessaris per a hidratar de nou l’organisme i recuperar l’aigua i les sals perdudes.

“No obstant això -continua el doctor-, si aquesta situació no s’atalla i el pacient no beu cap líquid, el cos pot arribar a aconseguir una temperatura corporal de 41,5 graus centígrads, produint-se trastorns cel·lulars a causa del denominat cop de calor (quart estadi)”. Entre aquests trastorns, l’origen dels quals se situa en la fallada del termòstat cerebral- que regula la temperatura corporal i permet l’expulsió de la calor a l’exterior- destaquen els que afecten el cervell, que pot provocar la pèrdua de consciència; al ronyó, amb deficiència renal; o al sistema de coagulació. “Aquestes fallades multiorgánicos suposen que el pacient tingui moltes probabilitats de perdre la vida”, adverteix José Manuel Calderón de la Barca.

En el cas de cop de calor pot distingir-se entre el tipus actiu, que es produeix durant la realització d’exercici, i el tipus passiu, originat per una sobrecàrrega de calor externa, aliena a l’exercici.

De qualsevol manera, una insolació no té per què deixar seqüeles, tret que s’hagi vist afectat algun òrgan i hagi estat necessari un tractament intensiu a l’hospital (insuficiència renal, infart de miocardi, lesió cerebral, etcètera), manifesta Canons Garzón. Tampoc la persona que la pateix és més propensa a tenir-la de nou. “Només tornarà a passar si una altra vegada s’està exposat a altes temperatures”, postil·la el coordinador del grup de treball de Salut Pública de la Societat Espanyola de Medicina Rural i Generalista (Semergen) i metge en el Servei d’Urgències de Boiro (La Corunya), Juan Ramón García Cepeda.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions