Des que descobrim que el quocient intel·lectual no és tot en la vida, tots anhelem tenir una bona intel·ligència emocional i transmetre-la-hi als nostres fills, encara que no sempre sapiguem de què va el concepte. Tots naixem amb ella, però igual que ocorre amb altres intel·ligències, com la lògica matemàtica o la lingüística, hem de desenvolupar-la per a aconseguir el seu màxim potencial. Per a això, ens han d’ensenyar, i les famílies no sempre tenen les eines per a fer-ho. Canàries és l’única comunitat autònoma que compta amb una assignatura específica d’educació emocional, però mentre el Govern planeja estendre-la a la resta del territori, molts centres educatius voluntàriament han implementat programes d’entrenament de les emocions. La idea és frenar l’augment dels problemes de salut mental entre els joves, encara que saber identificar i controlar les emocions té altres beneficis per als adolescents: menys bullying, més motivació i un millor rendiment acadèmic. Et comptem com ho estan fent.
L’origen del concepte ‘intel·ligència emocional’
S’han complert una mica més de tres dècades des que, en 1990, es publiqués el primer article científic amb el títol d’Intel·ligència Emocional, un concepte que de manera vertiginosa es va anar introduint en les nostres vides. Va irrompre de cop en la societat assegurant que l’èxit personal i professional no depenia tant de les notes que traguessin els nostres fills, sinó de la seva habilitat per a manejar les seves emocions.
Encara que els autors d’aquell primer article van ser dos professors estatunidencs –Peter Salovey, actual president de la Universitat de Yale, i John D. Mayer, docent de la Universitat de Nou Hampshire– tota la glòria se la va emportar cinc anys més tard Daniel Goleman, un escriptor de llibres d’autoajuda que va popularitzar el concepte gràcies al seu llibre Emotional Intelligence (1995). En concret, venia a dir que, en el millor que els casos, el quocient intel·lectual només representa el 20% dels factors que determinen l’èxit en la vida i que per a arribar realment lluny, aquests trets han de completar-se amb habilitats socioemocionals com la motivació, la perseverança, el control dels impulsos, els mecanismes d’afrontament i la capacitat de retardar la gratificació.
Pablo Fernández-Berrocal, catedràtic de Psicologia i director del Laboratori de Recerca i desenvolupament sobre Emoció i Cognició de la Universitat de Màlaga, compte que el concepte que dibuixa Goleman està en dubte avui dia per molts investigadors, precisament perquè s’allunya de la proposta inicial. “Goleman agrupava totes les característiques alternatives al quocient intel·lectual. A la gent el que li va arribar és aquesta distinció entre el cognitiu (raonament, llenguatge, memòria, planificació, atenció, solució de problemes) i el no cognitiu (autoestima, assertivitat, empatia, comunicació no verbal, disciplina i creativitat). Però la veritat és que dins de tots aquests conceptes que engloben el no cognitiu hi ha moltes coses que no són intel·ligència emocional, sinó trets que tenen a veure més amb la personalitat de cada persona”, matisa el catedràtic.
En definitiva, aquesta visió no cap en la definició que fan els investigadors de la intel·ligència emocional, que és la capacitat per a reconèixer, comprendre i regular les nostres emocions i les dels altres.
Com potenciar la intel·ligència emocional
Naixem amb intel·ligència emocional? Sí, igual que es neix amb altres tipus d’intel·ligència: la musical, l’espacial, la corporal-kinestésica, la logicomatemàtica o lingüisticoverbal. Com totes elles, l’emocional també es poden desenvolupar. Pablo Fernández-Berrocal lluita perquè l’educació en les emocions s’inclou en el sistema educatiu i, al costat del seu equip d’investigadors de la Universitat de Màlaga, ha dissenyat un programa d’entrenament de les emocions (Intemo) per a joves entre 12 i 18 anys, que ja s’implementa amb èxit en diversos instituts de Secundària a Andalusia.
“Molts pares em diuen: ‘Això de les emocions ja li ho ensenyem a casa’. I sí, és cert que la intel·ligència emocional es pot aprendre de manera implícita. El nostre cervell aprèn per imitació, copiant coses, per la qual cosa els nostres fills aprenen de nosaltres quan ens veuen en acció, com ens relacionem amb altres persones o ens dirigim a elles. Però també s’aprèn de manera explícita. És igual que aprendre a jugar al tennis o un idioma”, explica el catedràtic.
Imatge: Yan Krukov
➡️ Quan s’ha de començar a aprendre-la
El programa d’entrenament de les emocions originalment va ser desenvolupat per a adolescents, però amb el temps s’ha anat adaptant a l’etapa d’infantil i primària. “Quan es treballa amb nens petits de tres o quatre anys, als sis mesos ja notes en ells efectes positius. Amb els majors, no obstant això, es necessita més temps per a veure els resultats”, compte Pablo Fernández-Berrocal.
Se sol començar a treballar amb nois i noies de Secundària perquè és a aquesta edat quan els problemes donen la cara. “Les administracions han començat a finançar aquests programes perquè han vist un increment de l’agressivitat a les aules, a més de problemes amb el consum d’alcohol i drogues, bullying, depressió, i volen afrontar aquests problemes apostant per l’educació en les emocions”, comenta el catedràtic.
➡️ Què necessitem per a treballar-la
En aquestes classes, es tracten els problemes que es presenten en els joves –com a enveja, gelosia, amor, ira o odi–, de manera lúdica, a través de jocs. “No pots fer-ho com una cosa teòrica (per exemple: definició d’emoció, apunteu) perquè no funcionaria”, aclareix l’expert.
Els joves han d’entendre que el primer pas per a conèixer les emocions d’una altra persona és conèixer les seves pròpies: com se senten, quan i per què s’enfaden, què provoca aquest empipament, quant duren aquestes emocions… Si els pares d’aquests adolescents no tenen aquestes habilitats, no coneixen les seves pròpies emocions, difícilment podran entendre les dels seus fills.
Qui realitza la formació en intel·ligència emocional?
Igual ocorre amb els professors. A Espanya no hi ha personal preparat per a educar en intel·ligència emocional. De moment, els col·legis s’acullen a aquests programes que financen les seves respectives comunitats autònomes de manera voluntària, encara que el que es pretén és que en un futur s’implanti com a assignatura obligatòria en els col·legis. Però quan això ocorri, ens trobarem que no tenim professionals preparats per a impartir-la. “Hauria d’incloure’s en totes les facultats d’educació, ja que així els futurs docents tindran competències per a poder aplicar-ho a les aules”, proposa Pablo Fernández Berrocal.
Vicenta Ruiz Baeza, pedagoga experta en intel·ligència emocional i formadora de la Junta d’Andalusia, ens conta que ella prefereix formar al professorat, ser la seva assessora, i que siguin ells els qui imparteixin el programa als alumnes. “Els formadors som un subjecte estrany per a l’alumnat, però si els xavals treballen directament amb el seu tutor, els efectes seran molt millors, més ràpids. Això és així perquè el seu vincle està més establert, tenen més confiança i els alumnes es mostren més naturals quan són dirigides pel professor que ja coneixen”, apunta.
Hi ha centres escolars, no obstant això, que prefereixen a professionals externs per a impartir el programa, perquè potser no tot el professorat en aquest centre està igual d’implicat. “Hi ha col·legis en els quals hi ha dificultats per a treballar, amb absentisme escolar i un nivell socioeconòmic baix, i hi ha vegades que es prefereix que vinguin de fora perquè els alumnes el trobin com una cosa més nova, s’impliquin més i prestin més atenció”, explica Ruiz Baeza.
Com s’ensenya intel·ligència emocional en els col·legis
Imatge: Zen Chung
La pedagoga detalla com es treballa en els col·legis que de manera voluntària s’acullen a aquest programa d’educació en les emocions. La sessió s’organitza una vegada per setmana (en alguns col·legis cada dos, però sempre com a mínim dues sessions al mes) i s’imparteix durant 13 sessions, que tenen lloc sempre a l’aula i durant l’hora de tutoria. En aquestes sessions realitzen exercicis molt pràctics, a través d’un banc d’activitats, que es reparteixen en quatre blocs:
- 1. Percepció i expressió emocional. Es desenvolupa la capacitat per a identificar emocions en un mateix, l’habilitat per a reconèixer els estats emocionals d’altres persones i la capacitat per a expressar emocions en el lloc i la manera adequada. “L’amor és el que més els costa expressar als joves. És curiós perquè tenen molt contacte físic, però després els és difícil expressar l’agraïment, l’amor… Són emocions que solen camuflar”, reconeix l’experta.
- 2. Assimilació de les emocions. Es treballa com les emocions influeixen en el nostre pensament, en el nostre processament de la informació i viceversa. Una vegada són percebudes les emocions, aquestes poden ajudar els joves a desenvolupar el processament cognitiu i a reconèixer la informació més rellevant. Les emocions faciliten també la formació de judicis i l’anàlisi dels problemes, tant personals com grupals des de diferents perspectives.
- 3. Comprensió i vocabulari emocional. Es realitzen activitats que ajudin a comprendre i raonar la informació emocional, entenent la relació existent entre les emocions, el context, les transicions de les unes a les altres i la simultaneïtat de sentiments. De la mateixa manera, inclou la capacitat per a etiquetar emocions, relacionant les paraules amb el seu significat. Aquesta habilitat ens permet comprendre tant les nostres emocions com les dels altres. “Expliquem als alumnes que si volen tenir intel·ligència emocional han de tenir vocabulari, han de saber etiquetar i posar nom a les emocions”, explica l’experta.
- 4. Gestió o regulació de les emocions. L’habilitat per a regular emocions és la part més complexa. En concret, perquè la seva efectivitat dependrà en gran manera de l’èxit dels processos emocionals anteriors. Una vegada arribats a aquesta fase, per a regular el món emocional propi i aliè és necessari estar obert als sentiments tant agradables com desagradables. Aconseguir aquesta tolerància permetrà reflexionar sobre els sentiments.
Quins resultats s’obtenen?
Després d’un any d’implantació d’aquest programa en un col·legi públic sevillà, l’equip del Laboratori de les Emocions ha fet un seguiment per a avaluar els resultats. En comparar el grup d’estudiants que no havia participat en el programa amb els estudiants que sí l’havia fet, van advertir efectes en la salut dels joves participants, tant física com mental. Tenien menys estrès, el nivell d’agressivitat havia disminuït, havien millorat les seves relacions interpersonals i el seu rendiment acadèmic s’havia igualment incrementat.
Això encaixa amb el que l’evidència científica ha anat recollint al llarg dels anys: les persones amb més intel·ligència emocional rendeixen millor. “Quan un està equilibrat emocionalment i sap com gestionar els seus sentiments, té més capacitat de rendir a l’aula, d’aprendre, de memoritzar. La clau és aprendre-ho al més aviat possible, encara que és cert que també es pot potenciar quan s’és adult. Cuesta més treball, però és possible. Molts dels problemes dels adults sorgeixen per primera vegada en l’adolescència i si tens aquestes competències emocionals, els joves sofriran menys”, matisa Vicenta Ruiz Baeza.
