Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Intel·ligència Sexual

Una vida sexual sana contribueix a un millor desenvolupament personal
Per EROSKI Consumer 7 de juny de 2004

La cerca de la plenitud sexual és un camí no tan difícil d’explorar. Almenys això és el que proposen Sheree Conrad i Michael Milburn, dos psicòlegs estatunidencs que han introduït el concepte de la intel·ligència sexual; una facultat que es pot potenciar si es deixen enrere els falsos mites sobre el sexe, si s’aprofundeix en les necessitats íntimes i si s’està disposat a obrir-se als altres. Alguns psicòlegs i sexòlegs espanyols no comparteixen el concepte per considerar-lo només una etiqueta, però encara així estan d’acord en la majoria de les seves premisses. La idea, i en això coincideixen tots, és establir les bases per a una vida sexual sana que també contribueixi al desenvolupament de l’individu com a persona, sobretot en aquests temps que molts consideren “de falsa llibertat sexual”.

Vida sexual frustante

Els dos psicòlegs estatunidencs el treball dels quals es va publicar a Espanya en 2002 van arribar a la conclusió que malgrat ser considerades intel·ligents, moltes persones, no obstant això, estan immerses en una vida sexual poc satisfactòria o frustrant en la majoria de les ocasions. A través d’un test d’elaboració pròpia amb el qual van avaluar a 500 persones, inclosos adolescents, mestresses de casa o jubilats, entre altres, Conrad i Milburn van desenvolupar una sèrie de perfils que en major o menor mesura determinen que satisfeta pot estar una persona amb la seva vida entre els llençols.

L’estudi va permetre saber, per exemple, que als Estats Units un 42% dels entrevistats manca de desig sexual, que un 57% no pot tenir un orgasme i gairebé un terç va reconèixer que a vegades el sexe no li resultava plaent. A més, les disfuncions sexuals no tenen pràcticament res a veure amb l’edat: A la meitat de les dones d’entre 18 i 29 anys el coit els resulta dolorós i al 33% dels homes de la mateixa edat els costa mantenir una erecció. Uns altres més són considerats eyaculadores precoços. Algunes enquestes realitzades a Espanya, diuen els experts, reflecteixen resultats semblants: a pesar que el sexe és una part important de la vida de les persones també és una font d’estrès i angoixa.

Ja que la sexualitat és inherent a les nostres vides, la idea que proposen Conrad i Milburn és la cerca d’una saviesa que ells diuen intel·ligència sexual i que no és més que una fórmula, desproveïda de convencionalismes, que permeti una major plenitud en els assumptes d’alcova. El primer, diuen, és aprendre a desfer-se dels estereotips culturals, perquè la majoria de les informacions que rebem vénen distorsionades pels mitjans de comunicació i a través d’aquests, a més, es fomenten falses creences que poden convertir la nostra vida sexual en un autèntic desastre. A això se suma l’entorn familiar en el qual hem crescut i els missatges que provenien de les nostres conviccions religioses, que en alguns casos converteixen el sexe en una cosa bruta i pecaminós.

Per a Manuel Manzano, mèdic sexòleg i sexoanalista, vicepresident de l’Associació Estatal de Professionals de la Sexologia, la intel·ligència sexual que proposen Conrad i Milburn està estretament vinculada al concepte d’intel·ligència emocional que en el seu moment també es fes famós gràcies a la publicació d’un llibre. “El valor de la sexualitat- diu Manzano- comença des que un neix i en això tenen molta influència l’educació i els mitjans de comunicació”.

Manzano diu treballar el sexe-anàlisi, un camp encara no desenvolupat a Espanya que tracta d’arribar a les arrels de com un individu va començar a prendre contacte amb la seva sexualitat i el valor que en l’actualitat li dóna a aquesta. “Al principi el sexe només tenia una funció reproductiva i després va passar a tenir una funció hedonista. Però també existeix una funció psicoafectiva que és necessari explorar. Jo crec que la clau per a una vida sexual satisfactòria està en un treball personal, d’introspecció. I a vegades es necessita ajuda en aquest camp”, afirma.

Informació distorsionada

José Luis Sánchez D’Cueto i Lorenzo, psicòleg de l’Institut Andalús de Psicologia i Sexologia de Sevilla, reconeix que a Espanya no s’utilitza el concepte d’intel·ligència sexual. Però si s’exploren les seves premisses, diu, es troben similituds importants amb el que els sexòlegs diuen la cerca d’una vida sexual plena i sana. Sánchez D’Cueto dóna una importància vital al coneixement, i en això coincideix amb els psicòlegs estatunidencs Conrad i Milburn. “És molt important tenir informació, però no la que ens ve distorsionada. Com més se sap és millor, però aquest coneixement ha de provenir de l’àmbit científic i de les experiències d’uns altres”, assenyala.

El paradoxal és que en aquests temps en els quals la informació està a l’abast de qualsevol, els missatges, en general, no s’ajusten a la realitat. En sexualitat, diu el psicòleg Sánchez D’Cueto, “hi ha molt de mite”. “Els treintañeros han estat educats en l’absència d’informació. No obstant això, ara els xavals tenen més mites perquè es creuen qualsevol disbarat que veuen reflectit en alguns mitjans de comunicació. A mi encara hi ha nois que em pregunten si un embaràs pot produir-se amb roba o a través del coit anal. Un altre punt important és que estem condicionats per la pornografia i constantment se’ns bombardeja amb la idea que cal aguantar molt durant l’acte sexual o que sempre cal tenir ganes”, assenyala aquest especialista.

En aquest sentit, els psicòlegs estatunidencs autors de l’estudi recomanen desprendre’s per sempre de les faules mediàtiques que, al seu judici, són: “que tots els altres tenen més i millors relacions sexuals, que el nostre cos no és perfecte, que tots els problemes queden resolts si s’aconsegueix accedir a un sexe de pel·lícula, o que si és necessari el sexe es pot aconseguir per la força”.

Pel que fa a la religió, aquests investigadors van arribar a la conclusió que els protestants, jueus o ateus van obtenir en el seu test una puntuació molt més alta que els catòlics, els protestants fonamentalistes i els musulmans. “És que la religió tal com l’hem viscut fomenta els mites i la por. Almenys pel que fa als catòlics, aquest corrent sempre ha estat erotofóbica (rebuig a l’erotisme) i ha conreat la culpa. Està demostrat que algunes disfuncions com el vaginismo tenen a veure amb creences religioses de caràcter catòlic”, assenyala el psicòleg Sánchez -D’Cueto.

Cerca de les necessitats íntimes

Una vegada superades les qüestions culturals, Conrad i Milburn recomanen submergir-se en les necessitats íntimes, esbrinar quines coses ens atreuen i ens afecten sexualment. Sobretot, diuen, és important ser honestos amb un mateix. “Consciència del jo sexual secret”, criden a aquesta fase. Aquest “jo sexual”, expliquen, pot veure’s afectat per situacions desagradables del passat o pels mateix mites que es difonen a través dels mitjans de comunicació.

“En l’actualitat es relaciona molt la vida intel·lectual amb la vida emocional, són dos aspectes que no es poden dissociar com abans es pensava. Això ja ho va treballar Freud. Ell va parlar que l’energia que mou el nostre cervell és sexual i algunes experiències desagradables del passat en aquesta matèria generen disfuncions. El desig sexual circula pel nostre cervell i quan està reprimit minvament la creativitat i la imaginació. Quan aquest circula lliurement, en canvi, es desperten la intuïció, la creativitat i la imaginació”, comenta Enrique Saracho, psicòleg i sexòleg, director del Centre de Desenvolupament de Salut Comunitària Hazgarri S.L., amb seu a Vitòria.

Saracho no comparteix el concepte estatunidenc d’intel·ligència sexual, perquè considera que es tracta de velles teories que ara es presenten com a noves, i per a això posa com a exemple les premisses de Freud. Per a aquest especialista, vivim en una societat de consum en la qual es controla la sexualitat de la població a través de certs valors i creences. Si abans es parlava del sexe com una cosa pecaminosa, diu Saracho, ara és gairebé “una exigència atlètica d’alt rendiment”. La sexualitat, afegeix, “se centra més en el genital i es carrega d’una exigència d’èxit”.

En aquest sentit, la milionària indústria de la pornografia, segons Saracho, fa que es minvi la capacitat de seducció o de conquesta. “En donar-nos el producte fet ens lleva la possibilitat d’una trobada sexual sana”. És imperiosa, insisteix aquest psicòleg, la necessitat de fer una lectura crítica de les nostres formes de vida, els nostres valors i tot el que ens envolta. Enfront dels missatges quotidians amb els quals se’ns bombardeja en matèria de sexe, cal aixecar la veu d’alarma, sobretot ens els joves. Diu Saracho que a pesar que s’imparteixen classes d’educació sexual en els col·legis, les nenes no coneixen el seu cos i encara que disposen de tota la informació necessària, a algunes posar-se un tampó els continua suposant un greu conflicte. A més, davant el sexe continuen tenint l’actitud d’estar enfront d’una cosa bruta i desagradable.

Encara així, parlar d’intel·ligència sexual a Saracho li sembla “reduccionista”, perquè les premisses dels dos psicòlegs estatunidencs semblen “veritats parcials que fem absolutes”. “És que fer més l’amor no suposa ser més intel·ligent. El desenvolupament psicològic integra moltes coses, sobretot la capacitat de relació. A vegades una sexualitat satisfactòria no va unida al concepte de parella. A mi em sembla que dissociem el que és una relació afectiva. I moltes vegades ens trobem amb vincles de parella deteriorats en els quals hi ha relacions sexuals que més aviat deixen un buit”.

Teòricament, explica Saracho, existeix més llibertat sexual però es tenen més inhibicions i les relacions sexuals són molt frustrants. “I hauríem d’alertar sobre aquesta falta de llibertat sexual. Encara hi ha moltes dificultats per a parlar de sexe. Entre les amistats ho trivialitzem o ho tornem una patologia. Jo crec que l’important és reflexionar sobre la vida sexual i veure el satisfets que estem. En els nostres temps dir la veritat sobre això sembla com estar fent el ridícul. Em sembla que juguem a una farsa”, assenyala.

Per al professor Félix López, professor de psicologia de la sexualitat de la Universitat de Salamanca, les possibilitats, quant a llibertat sexual, són molt majors. López no veu el panorama tan negre com Saracho, i creu que, malgrat tot, s’ha avançat moltíssim en relació amb altres anys. “Vivim temps infinitament millors que en el passat. Jo crec que no cal tenir una visió apocalíptica. De fet, ara les dones tenen capacitat d’elecció, inclusivament poden triar tenir relacions sexuals en qualsevol moment del cicle i les parelles ara poden definir el nombre de fills i han molt clar de divertir-se i passar-ho bé en el llit és un objectiu. Això no ocorria fa trenta anys”.

López és un gran crític del concepte d’intel·ligència sexual de Conrad i Milburn. “Es tracta d’una còpia de la intel·ligència emocional. Ja en aquest concepte es parla d’habilitats interpersonals del que no s’exclou el camp sexual. Em sembla que això de la intel·ligència sexual és un aprofitament comercial de l’assumpte. Ja en altres estudis es parla de la incapacitat de comunicació, de les falses creences i de la falta d’informació”, assenyala López. En el que sí que està d’acord aquest professor de la Universitat de Salamanca és en la necessitat de tenir millor i bona informació, a conèixer-se a un mateix i a conrear els hàbits per a relacionar-se bé. En aquest sentit, cobren un paper d’extrema importància la família i l’escola, perquè és aquí on s’han d’anul·lar els mites i s’ha de garantir una correcta i eficaç informació.

L’últim punt de la teoria de Conrad i Milburn és la necessitat d’obrir-se a l’altre. Es necessita aprendre a escoltar a l’altre i conèixer el seu jo sexual. És important parlar de sexe amb la parella i sobretot, fer-li partícip dels seus temors, desitjos i expectatives en matèria sexual. Això sí, també convé tenir en compte, segons explica el professor López, “que no hi ha una sola manera de viure la sexualitat. La sexualitat pertany al regne de la llibertat i en ella caben diferents biografies sexuals”.