Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Investigadors aconsegueixen la regeneració d’ossos amb cèl·lules mare adultes

Un projecte promet millorar la qualitat de vida de persones amb problemes ossis

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 02deMarçde2003

Un grup d’investigadors del Departament de Biologia Cel·lular, Genètica i Fisiologia de la Universitat de Màlaga, liderat pel catedràtic José Becerra Ratia, ha posat en marxa un innovador programa basat en la regeneració i reparació d’ossos amb cèl·lules mare. El treball pretén millorar la qualitat de vida d’aquelles persones amb dificultat d’ossificació (reparació d’ossos), osteoporosis, implants de pròtesis de maluc o genoll, o bé aquelles situacions en les quals aquesta regeneració no és possible per motius d’edat.

Aquest grup de recerca estudia els factors que impedeixen a l’organisme regenerar els ossos i intenta detectar els mecanismes que actuen en el moment de la reparació. Per aquest motiu l’objectiu fonamental sigui aconseguir més cèl·lules encarregades de la regeneració òssia. “Si una sargantana perd la cua, li torna a créixer. Però en els mamífers no ocorre així. Si un individu perd un membre, no el torna a desenvolupar”, explica Becerra Ratia.

Els investigadors malaguenys utilitzen com a font d’estudi les cèl·lules mare d’adults procedents de la medul·la òssia, que no tenen capacitat de reproduir-se, a diferència de les denominades “mare”, que sí que poden aconseguir-ho, convertint-se en una espècie de comodí “” que pot adoptar les característiques de qualsevol dels teixits que formen el cos humà.

En efecte, aquestes cèl·lules “poden convertir-se en una font il·limitada per al tractament de malalties degeneratives com la diabetis o el Parkinson”, afegeix el catedràtic.

El grup de recerca constata que, encara que l’home tingui capacitat de regenerar ossos, en molts casos aquesta funció queda limitada, “sobretot en persones d’edat avançada”. D’aquesta manera, “un percentatge significatiu de les fractures que es produeixen en l’home presenten dificultats per a ser reparades, per la qual cosa cal centrar-se en aquestes per a reduir la seva incidència”, precisa Becerra.

Els científics es van posar en marxa per a conèixer quins són els motius que impedeixen una correcta reparació d’ossos. Per a això, van prendre cèl·lules de la medul·la òssia de les rates (animal en el qual poden trobar-se cèl·lules mare adultes) i les van conrear en el laboratori, separant totes les cèl·lules de la línia sanguínia i deixant únicament les responsables de la formació d’os.

Mitjançant tècniques d’enginyeria genètica, van modificar els factors inductors per a millorar la seva eficàcia. “Això fa que les cèl·lules es multipliquin, es diferenciïn i progressin fins a la diferenciació òssia”, afegeix el professor Becerra Ratia.

El següent pas va ser comprovar que les cèl·lules creades en el laboratori podien produir os, per la qual cosa el grup de recerca les va introduir en unes càpsules especials i les va col·locar sota la pell de la pròpia rata.

Després de quatre setmanes, van trobar que les cèl·lules processades dins de la càpsula havien produït os. La conclusió és clara: “mitjançant tècniques de laboratori queden aïllades de la medul·la òssia les cèl·lules mare indiferenciades, multiplicant-se i aconseguint-se que es converteixin en cèl·lules ostogénicas (productores d’ossos)”, segons l’expert.

El grup de recerca es planteja ara traslladar els resultats obtinguts en animals de laboratori a casos humans. “Es tractaria de prendre les cèl·lules mare del propi individu, sotmetre-les al procés descrit i aplicar-les a la integració de pròtesi, a fractures difícils o a pèrdues massives d’os per accidents”, puntualitza el coordinador de l’equip.

No obstant això, José Becerra manifesta que, encara que les condicions del trasplantament a humans són factibles, és necessari “un estudi més detallat”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions