Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Investigadors espanyols creen una vacuna que prevé en un 60% la infecció de Leishmaniosis visceral en els gossos

Si s'evita que la malaltia afecti a aquests animals, s'aconseguirà reduir la seva incidència en humans
Per EROSKI Consumer 30 de setembre de 2004

Científics del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) han desenvolupat una vacuna contra la Leishmaniosis visceral, que prevé la infecció en els gossos en el 60% dels casos, segons dades provisionals obtingudes en fase d’assaig.

La Leishmaniosis, en les seves dues variants, cutània i visceral, és una malaltia estesa a tot el món que, a més d’afectar a animals -30% dels gossos a certes zones espanyoles-, la pateixen 15 milions de persones, amb dos milions de casos nous a l’any, segons dades del CSIC.

En la seva variant cutània, el mal produeix úlceres; mentre que en la forma visceral, endèmica en el sud d’Europa, ataca especialment a la melsa i al fetge, i en aquest cas, es transmet per la picada d’un insecte, el flebótomo, i desemboca en una mort dolorosa dels animals infectats.

Vicente Larraga, director de l’equip de científics, defineix la troballa com a “vacuna recombinant” que utilitza dos vehicles, els quals han de ser injectats o instilados en el gos seguint un ordre. “En primer lloc, ha d’injectar-se un plasmidi amb un gen extret del bacteri Leishmania que expressa la proteïna específica LACK, i en segon lloc, s’injecta el propi virus”, explica Larraga.

Superades les etapes d’experimentació “in vitro” i amb ratolins, i a tan sols un any de concloure la recerca, l’equip del CSIC ha provat la vacuna en 45 dels 400 gossos amb els quals treballarà per obtenir resultats estadísticament fiables. En els resultats preliminars ha aconseguit un 60% d’efectivitat enfront de la infecció, així com un 80% enfront dels signes clínics de la Leishmaniosis visceral.

Larraga diu que aquests són “els millors resultats obtinguts fins ara en el plànol internacional”, més encara perquè l’efectivitat de la vacuna es corrobora pràcticament amb cada nou animal tractat.

A causa que el gos és l’hoste principal del paràsit Leishmania, si s’evita que la malaltia afecti a aquests animals, es reduirà la seva incidència en humans, les úniques vies dels quals de contagi són per picada del flebótomo o per injecció.

Els mosquits transmissors de Leishmaniosis són especialment actius durant les nits de juny i a la fi de setembre, i poden alliberar fins a 900 d’aquests paràsits.