Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Investigadors espanyols descobreixen la molècula que propaga el virus de la sida en l’organisme

Facilita la consecució d'una nova família de fàrmacs capaços de detenir l'expansió del VIH

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 26deAbrilde2012

Científics de l’IrsiCaixa han descobert la molècula del VIH responsable de la propagació del virus de la sida en l’organisme, la qual cosa obre les portes a la consecució d’una nova família de fàrmacs capaços de detenir l’expansió del virus i, eventualment, facilitar una estratègia terapèutica a través d’una vacuna. El treball, que publica la revista internacional “PLoS Biology”, té una transcendència “molt significativa” a nivell de recerca bàsica, en descriure per primera vegada el paper clau dels gangliósidos -molècules de la membrana del VIH- en la penetració del virus de la sida en les cèl·lules responsables d’activar una resposta immunitària contra el virus -les cèl·lules dentríticas- i disseminar-ho en el cos.

Com ha explicat el líder del treball, Javier Martínez-Picat, “les cèl·lules dentríticas circulen per tot l’organisme per capturar microbis, els fragmenten i els porten al centre de control immunitari perquè els glòbuls blancs exterminin a aquests invasors”, però en el cas de la sida aquestes cèl·lules són incapaces de dividir el microbi i el VIH es queda dins sense degradar-se. Una vegada es porta als ganglis, com a centre del sistema immunitari, el virus de la sida surt íntegre i és capaç d’exterminar a les cèl·lules de defensa de l’organisme. Ara els investigadors han descobert la molècula que permet al virus de la sida actuar com “un cavall de troya” per envair a les cèl·lules dentríticas per allotjar-se en el seu interior sense ser dividits.

La recerca va demostrar que “la desaparició dels gangliósidos inhibeix de forma completa la propagació del virus”, ha destacat Martínez-Picat, acompanyat de l’investigador Bonaventura Clotet. El líder del treball ha constatat que “actualment les teràpies antirretrovirales milloren la qualitat de vida, però no guareixen, si es té en compte que els pacients han de prendre medicació tota la vida. La no curació és perquè el virus es replica en alguna part del cos”. Per tant, el mecanisme trobat s’ha convertit en un nou front per atallar la infecció, i, conscient que potser aquest no és l’únic reservorio per aconseguir la curació del VIH, Martínez-Picat ha vaticinat que una nova família de fàrmacs podria administrar-se de forma combinada amb el còctel antirretroviral actual.

“Podríem aconseguir una resposta més eficient de la resposta immunològica per erradicar la infecció”, ha assenyalat Clotet. De fet, la recerca ha il·luminat la sol·licitud d’una patent europea, dipositada al desembre de 2011, a càrrec dels laboratoris Esteve, IrsiCaixa -impulsat per La Caixa i la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya- i d’Icrea. De totes maneres, llançar al mercat un fàrmac, que bloquegi l’activitat de la citada molècula, és un procés costós que “podria trigar entre 10 o 15 anys”, sabent que és necessària una fase preclínica complexa, la fase de la qual molt prematura en animals amb un inmunogen ha començat fa amb prou feines tres o quatre mesos. A més, “una teràpia orientada a aquesta diana cel·lular és menys propensa a generar resistències”, i ara l’objectiu és identificar molècules que bloquegin aquests gangliósidos, ha apuntat.

Respecte a una eventual vacuna terapèutica, els investigadors han assenyalat que el mecanisme descobert permet dissenyar vehicles vacunales en teràpies de curació. “Podem posar trossos d’aquests antígens amb virus artificials i si ho fem amb gangliósidos permetem que això vagi directament a la cèl·lula dentrítica i al gangli sistema de control del sistema immunitari”, han explicat. “Un mecanisme similar pot utilitzar-se també per altres virus com el dengue, la febre groga i l’hepatitis C, perquè també arrosseguen gangliósidos”, ha subratllat Martínez-Picat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions