La revista “Cell Metabolism” s’ha fet ressò d’un estudi del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona que desvetlla com les cèl·lules mare contribueixen al desenvolupament de músculs més grans en resposta a un esforç. Els resultats d’aquest treball podrien conduir al desenvolupament de tractaments per alleujar o reparar la pèrdua muscular que es produeix en pacients que sofreixen malalties com a càncer o sida, o en el procés natural d’envelliment.
Els músculs de l’esquelet estan formats per fibres individuals, que contenen nombrosos nuclis amb material genètic. Un treball més intens dels músculs porta al fet que aquests augmentin la seva massa i incorporin més nuclis, dos aspectes que han de mantenir-se en equilibri i que realitzen les cèl·lules mare. En el treball es va descobrir que la citoquina denominada interleuquina 6 (IL-6) és un regulador essencial en el desenvolupament de les fibres musculars. En els experiments, els músculs dels ratolins als quals es forçava a realitzar un major exercici mostraven majors nivells d’aquesta citoquina.
Els científics espanyols han mostrat que un augment transitori i local d’un senyal inflamatoria, la IL-6, és essencial per al creixement de les fibres musculars. Segons explica Pura Muñoz Canoves, de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), els descobriments suposen el primer mecanisme clar de la incorporació de les cèl·lules mare al múscul i la primera prova que vincula una citoquina a aquest procés.
Canoves afegeix que aquests descobriments, a pesar que suposen només el principi d’una nova línia de recerca, podrien obrir noves vies per a les teràpies de regeneració muscular.
