Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ioga

Una disciplina mil·lenària per a combatre els problemes actuals derivats de l'estrès
Per EROSKI Consumer 20 de agost de 2003

El ritme de vida que porta li provoca dolors d’esquena, problemes d’estómac o ansietat? Recórrer als medicaments tradicionals és l’opció utilitzada per la majoria de la població. No obstant això, hi ha qui intenta acabar amb les conseqüències de l’estrès a través de la pràctica del ioga, una disciplina mil·lenària que ha pres en l’última dècada un paper molt important en l’àmbit de les teràpies alternatives, atès que, segons els experts, beneficia no sols des d’un punt de vista físic, sinó també psicològic i espiritual.

Què és el ioga?

El ioga és un mètode de perfeccionament humà que abasta el cos, la ment i l’esperit i que tendeix a la comprensió profunda de la naturalesa essencial de l’home i del que aquest necessita per a viure en harmonia aconsegueixo mateix i amb el que li envolta. Aquest mètode té en compte la relació recíproca entre el cos i la ment, i per a mantenir aquest equilibri combina tots els moviments que es necessiten per a assegurar la salut física amb les tècniques de meditació que proporcionen tranquil·litat.

En l’actualitat, Epifanio Castillo, presideix l’Associació de Ioga Clàssic (Ayoc), amb seu a Cantàbria, una entitat que neix com a conseqüència de les noves necessitats de la societat actual, segons les seves pròpies paraules. “Les persones posen massa expectatives en el món exterior, en els assoliments materials, i quan els aconsegueixen es donen compten que aquest buit interior es manté”. No obstant això- precisa- “els costa reconèixer que el seu benestar no s’aconsegueix únicament satisfent les necessitats materials, sinó que també és obligatori la reflexió”.

Per a entendre el ioga és necessari experimentar-lo personalment, ja que a primera vista sembla que no fos molt més que una sèrie de postures físiques estranyes que mantenen el cos esvelt i flexible. Però amb el temps, “qualsevol que continuï practicant-lo amb constància s’adonarà que s’ha operat un canvi subtil en la seva manera d’encarar la vida, amb la relaxació del cos i de la ment començarà a aconseguir una pau interior” expliquen els professionals en aquesta pràctica.

És cert que en l’actualitat hi ha persones que encara cataloguen el ioga com a “gimnàstica” i uns altres només com “una pràctica espiritual i religiosa”. No obstant això, molts professionals, com a metges, traumatòlegs, psiquiatres o psicòlegs, han tingut una experiència directa o indirecta (pels seus pacients) i han comprovat que aquesta disciplina, realitzada de la manera adequada i en l’àmbit correcte, és una opció complementària òptima, que engloba tant exercici físic com aprendre a respirar, a relaxar-se, a distribuir el temps lliure de manera racional o a portar una bona dieta, per la qual cosa acaben recomanant-lo, indica el president de l’Ayoc.

En l’actualitat, aquestes tècniques estan a l’abast de tot aquell que ho desitgi. Els mitjans de comunicació han contribuït a l’acostament de l’individu al ioga originari, passant de ser ensenyaments oblidats en el temps i reservades a uns pocs, a una pràctica que s’adapta fàcilment a la manera de vida de cada individu. “El ioga és una ciència universal patrimoni de la humanitat i l’experiència demostra que és igual d’útil en qualsevol lloc del món, per la qual cosa tots ens podem beneficiar d’ella”, postil·la Castillo.

Objectius

Com assenyalem anteriorment, a Occident, el ioga sol ser practicat com una mera gimnàstica o teràpia curativa, quan això és, en realitat, només una part de les seves possibilitats. De fet, molt pocs ho fan per a dur a terme la cerca espiritual, assenyala Castillo, qui explica que aquesta disciplina “no cura malalties, sinó que alleuja perquè actua de manera integral, canviant els mals hàbits de la persona”. “L’individu -manifesta- s’asserena i això comporta benestar”.

És una disciplina que, segons els seus mestres, conté teràpies naturals, filosofia, psicologia, dieta i nutrició, ètica, higiene, etcètera, convertint-se en la clau que proporciona equilibri entre la salut física i mental. En aquest sentit, el ioga és un mètode de perfeccionament humà, a través del qual el cos és vist com un vehicle per a l’ànima. Essencialment, la seva pràctica afavoreix la salut, equilibra la ment, proporciona pau a l’esperit, ajudant a comprendre la ment i augmentant el coneixement d’un mateix. Es tracta d’una educació total de l’home en tots els seus aspectes físics i psíquics. El seu objectiu dependrà dels interessos concrets del qual el practica, encara que aquests haurien d’estar relacionats amb expectatives com la relaxació, descans i equilibri, desenvolupament de la ment i augment de la capacitat de concentració, així com conèixer-se millor a si mateix.

Beneficis

Molts dels seus practicants, coincideixen a assenyalar que el ioga ajuda a prevenir o alleujar malalties relacionades amb l’estrès, sobretot problemes digestius, d’esquena o depressions. Els avantatges que les persones sanes troben en aquesta pràctica passen pel desig d’aconseguir un cos flexible, augmentar l’energia i portar una vida més saludable. En definitiva, la premissa és alliberar-se de tensions, contractures, dolors, corregir males postures i incorporar l’oxigen necessari per a una bona salut. Això s’aconsegueix a partir de la pràctica adequada, que no és solament quedar-se quiet en una postura o una respiració, sinó que l’individu es conscienciï de l’energia que té.

Per aquesta raó és necessari conscienciar-se que el major benefici no és arribar amb la mà al sòl, per exemple, sinó que en aquest moment la ment estigui centrada en el moviment, en l’execució, en el punt fins el qual podem arribar sense malestar. Amb dues hores setmanals d’exercicis físics i pràctiques de respiració, relaxació i meditació bàsica s’aconseguirà una millor qualitat de vida. El període del dia més idoni per a la seva execució és al matí, en aixecar-se, o a la tarda, abans de sopar.

D’igual manera, Castillo assegura també que la pràctica del ioga pot ajudar a vèncer aspectes com la timidesa o la baixa autoestima, ja que “plena a la persona de confiança en si mateixa” i destaca la conveniència que les empreses es preocupin més pels problemes dels seus treballadors, tenint en compte que les baixes per estrès han aconseguit en els últims anys “nivells altíssims”. Sobre aquest tema, reconeix que aquesta disciplina no és la més triada per les companyies per a abordar aquest tipus de qüestions, que es decanten més per psicòlegs.

L’únic requisit per a la seva pràctica és la constància. Per part seva, el principal obstacle en l’aprenentatge del ioga és un mateix. La comoditat, la deixadesa, la falta de voluntat, la inconsciència, etcètera, són altres aspectes negatius que convé superar per a practicar el ioga. La pròpia ment influeix perquè la persona no segueixi en el seu camí de superació, alguna cosa que es pot observar en qualsevol àmbit de la vida amb frases com ‘jo no puc’, ‘sóc incapaç’ o ‘és impossible’, entre una altra moltes. Precisament, el que proposa aquesta “ciència” és canviar aquest plantejament pel de ‘l’intentaré’.

Tal com determina Castillo, existeixen dues alternatives: “o bé la persona canvia la perspectiva usant per a això el sentit comú, o bé deixa que els impulsos li destrossin”. Per a això, “no cal proposar-se grans objectius, només canviar petits detalls, com pensar de manera positiva o saber com realitzar estiraments res més aixecar-se, la qual cosa a poc a poc va polint aquestes deficiències”. A més, assevera, aquests aspectes s’assumeixen com “qualsevol altra pràctica diària”, al mateix temps que afegeix que el ioga proporciona les eines necessàries “per a desconnectar els sentits, aprenent a establir un equilibri entre el material i l’espiritual”.

Perfil

Quant al perfil de les persones que es decanten per aquesta pràctica, el responsable de l’Ayoc comenta que aproximadament en el 70% dels casos es tracta de dones i dins d’aquestes predominen les que tenen entre 30 i 45 anys. Segons Castillo, “la dona té una sensibilitat diferent a la de l’home i els seus objectius solen ser, per tant, diferents; és més conscient que si ella canvia beneficiant-se del ioga, també el farà la seva família, quan, no obstant això, l’home té una visió més individualista”.