Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Isabel Freile, metge especialista en Medicina Nuclear d’Anava-Molypharma

La medicina nuclear pot detectar alteracions en l'organisme abans que es facin evidents

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 26deAbrilde2011

Imatge: CONSUMER EROSKI

Les proves de medicina nuclear estan molt bé implantades en el sistema sanitari i gaudeixen de cert recorregut, però en els propers anys s’ampliaran, gràcies a l’avanç en nous radiofármacos. Per als pacients, la disponibilitat d’aquestes exploracions té com a principal avantatge que permet detectar alteracions funcionals en l’organisme abans que les variacions o lesions estructurals es desenvolupin i es facin visibles, segons explica en aquesta entrevista Isabel Freile, metge especialista de Medicina Nuclear de la companyia Anava-Molypharma.

Què és una exploració de medicina nuclear?

Les exploracions de medicina nuclear consisteixen en l’administració, de forma habitual per via intravenosa, d’un radiofármaco, que una vegada a l’interior de l’organisme es distribueix per ell i aconsegueix els òrgans, teixits o sistemes que hem d’estudiar.

Com són els radiofármacos?

Són agents que, en general, consten de dues parts fonamentals: una molècula trazadora, que va a determinar la ruta metabòlica d’aquest radiofármaco dins de l’organisme, i un isòtop radioactiu lligat a la molècula, que emet una petita quantitat de radiació i que pot ser detectat des de l’exterior mitjançant unes gammacámaras, que transformen aquesta informació en imatge.

En aquesta època en la qual es parla de centrals nuclears (com la de Fukushima, a Japó), energia nuclear i radiacions, com explicar a la població que aquests radiofármacos són segurs?

“El radiofármaco es distribueix per l’organisme i aconsegueix els òrgans, teixits o sistemes que es volen estudiar”Els radiofármacos són medicaments i estan autoritzats. Si no anessin segurs, les autoritats sanitàries no haurien donat aquesta credencial. La quantitat de radiació que s’administra a un pacient és molt petita i assumible. En la vida diària rebem radiacions molt superiors a les quals es reben amb un radiofármaco. La major quantitat de radiació que es rep amb una exploració de medicina nuclear és igual o fins i tot inferior a la rebuda per una exploració radiogràfica convencional.

Es refereix a la radiografia de tota la vida?

Sí. Per posar un altre exemple: en un viatge d’avió transoceànic es rep una dosi similar de radiacions que en una prova de medicina nuclear.

On es produeixen els radiofármacos?

“La major quantitat de radiació que es rep amb una exploració de medicina nuclear és igual o inferior a la d’una radiografia convencional”Els radiofármacos són una molècula unida a un isòtop radioactiu. Els isòtops radioactius es poden produir en tres tipus de tecnologia: en un ciclotró, en generadors o en reactors de fissió nuclear. El radioisòtop més utilitzat en medicina nuclear convencional és el tecnecio 99m metastable i es produeix en un generador, que és un aparell tan senzill, que està disponible en qualsevol servei d’aquesta especialitat.

Què té de particular el ciclotró?

És una tecnologia punta on es produeixen la major part dels radiofármacos que s’utilitzen a la tecnologia PET (o Tomografia per Emissió de Positrons). A part de la tecnologia que suposa, es requereixen uns laboratoris equipats de manera especial que han de complir dos tipus de normatives: la requerida a tots els medicaments per part de les autoritats sanitàries i, per tractar-se d’un producte radioactiu, l’exigida pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Són substàncies subjectes a una doble regulació i molt controlades.

Quines aplicacions té la medicina nuclear?

La medicina nuclear és útil a gairebé totes les especialitats clíniques: la cardiologia, la neurologia, l’endocrinologia, la urologia o l’oncologia . Es dedica a estudiar la funció, mentre que la resta de les tecnologies d’estudi mitjançant la imatge avaluen les estructures (anatomia).

Quins avantatges té l’estudi de la funció respecte a l’anatomia?

“Els radiofármacos són medicaments subjectes a una doble regulació i molt controlats”En la majoria de les patologies s’origina, de manera precoç, una alteració funcional abans que ocorri una alteració estructural. La medicina nuclear és capaç de detectar alteracions abans que ocorrin. Això permet instaurar el tractament precoç, que va a incidir de forma positiva en els resultats. A més, ara mateix gairebé tots els aparells de PET (tomografia per emissió de positrons) també estan equipats amb TAC (tomografia axial computerizada). Són aparells híbrids PET-TC, amb els quals es pot captar alhora les alteracions en un plànol bioquímic molecular i localitzar de manera afinada la lesió.

Aquests aparells són el futur de la medicina nuclear?

No són el futur, sinó el present. Els aparells de PET-TC ja estan en molts serveis de medicina nuclear, encara que sí serà una novetat al mercat la fusió del PET amb la ressonància magnètica (RM).

Quin serà l’aportació d’aquests equips de PET-RM?

També seran capaços d’estudiar les alteracions funcionals juntament amb les estructurals, igual que amb l’exploració de PET-TC. No obstant això, la TC està enfocada a estructures diferents a les quals s’estudien amb la RM.

Com s’han de preparar els pacients que han de sotmetre’s a aquestes proves?

“La preparació prèvia del pacient és mínima, solament en alguns casos ha d’acudir en dejú”La preparació prèvia del pacient és mínima. En alguns casos, segons l’exploració, ha d’acudir en dejú. És habitual que la majoria de radiofármacos s’eliminin per via renal, per la qual cosa se’ls demana als pacients que acudeixin a aquestes exploracions ben hidratats i que beguin fins que eliminin el radiofármaco.

Quant es triga a eliminar-ho?

Depèn del radiofármaco administrat. Una vegada que el pacient ja està preparat, se li administra per via intravenosa. Després es requereix cert temps perquè es distribueixi per l’organisme i arribi al lloc desitjat per a l’adquisició d’imatges amb la gammacámara. Aquest temps mitjà varia entre 30 i 60 minuts, és molt variable. Hi ha exploracions que exigeixen diversos passos o presa d’imatges en diferents dies.

Són molestes aquestes proves?

No, són les anomenades exploracions no invasives. La major molèstia que pot tenir un pacient és la derivada de la burxada per l’administració intravenosa del radiofármaco. Però no són proves doloroses, en absolut. L’altra molèstia que té és la de romandre immòbil en la llitera durant el temps que dura l’exploració, necessari per evitar que s’apreciïn artefactes en la imatge.

Hi ha alguna contraindicació o limitació per a l’aplicació d’aquestes proves de medicina nuclear?

“Es preveu que la PET ajudarà al diagnòstic, evolució i valoració de l’eficàcia terapèutica en diferents patologies”Abans d’aprovar qualsevol prova, sempre s’ha de valorar el risc-beneficio. Estan contraindicadas, per raons òbvies, en embarassades. Per això, en edats fèrtils, abans d’aplicar-les, primer cal indagar un possible embaràs. També hi ha limitacions en dones que alleten i en nens, per prevenció. Però no significa que no s’administri, sinó que les dosis del radiofármaco han d’adaptar-se al pes i talla dels nens.

A Espanya, està ben implantada la medicina nuclear?

Sí, està molt estesa i té un recorregut d’anys. Això no vol dir que no se segueixi amb la recerca. De fet, en els últims anys s’han desenvolupat nous radiofármacos. A més, es preveu que la PET ajudarà al diagnòstic, evolució i valoració de la seva eficàcia terapèutica en diferents patologies.

RADIOFÁRMACOS DEL FUTUR

El desenvolupament de nous radiofármacos permetrà ampliar el ventall d’aplicacions de la medicina nuclear. Un exemple és el de la malaltia del Parkinson. Per realitzar el seu diagnòstic ja ha estat autoritzat un nou radiofármaco PET, Dopacis®, produït per Anava-Molypharma. Consisteix en una solució injectable de fluorodopa, que és capaç de detectar de manera molt precoç les alteracions funcionals d’aquesta patologia neurodegenerativa crònica, valorar la seva evolució i l’eficàcia terapèutica del tractament, que també es pot utilitzar en el diagnòstic de tumors neuroendocrinos, informa Isabel Freile.

“És una substància que va a permetre diferenciar el tremolor essencial de les síndromes parkinsonianos, relacionats amb malalties neurodegenerativas com la malaltia del Parkinson d’altres alteracions, com l’atròfia multisistémica o la paràlisi supranuclear progressiva”, exposa aquesta experta.

Quant als radiofármacos que la companyia Anava-Molypharma té previst comercialitzar en els propers anys figuren el Redectane® (124I-cG250) per a diagnòstic precoç del càncer renal; l’Aposense® (18F-ML10), per diagnosticar l’apoptosi o mort cel·lular programada; la 18F-fluorocolina, per al diagnòstic de les recidivas de càncer de pròstata; la 18Ffluorometionina, per a la determinació de tumors cerebrals; el fluorur sòdic (18FNa), per a metàstasis òssies; i una substància per al diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer .


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions