Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Jaime Gállego, coordinador del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculares de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN)

Un ictus és una emergència de primer ordre i el pacient ha de ser traslladat immediatament a un mitjà hospitalari

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 29deOctubrede2013

Imatge: CONSUMER EROSKI

L’ictus és una malaltia cerebrovascular d’aparició brusca o sobtada, que en el 80%-85% dels casos es produeix quan un coàgul tapona una artèria (isquémico) i en la resta, quan es trenca una artèria (hemorrágico). Avui se celebra el Dia Mundial de l’Ictus amb el mateix lema que l’any anterior, “1 de cada 6”, per cridar l’atenció sobre el fet que afecta a una de cada sis persones al llarg de la seva vida. L’ictus és un cop en la salut i la vida dels afectats, però es pot prevenir amb hàbits saludables i tractar de manera efectiva si l’actuació és immediata. Per a això, és crucial que la població aprengui a reconèixer els seus símptomes. De tot això parla en aquesta entrevista Jaime Gállego, coordinador de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia del Complex Hospitalari de Navarra i del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculares de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), que avui desenvolupa una jornada de portes obertes en més de 40 hospitals per informar dels seus factors de risc i com prevenir-ho.

Aquest any es repeteix el lema “1 de 6” del Dia Mundial de l’Ictus, per què?

El motiu fonamental està en què és una malaltia molt freqüent i que té un impacte en la població molt important. També és una dolència que es pot prevenir i, quan ocorre, es pot tractar. Un aspecte essencial d’aquest dia és fer difusió perquè la població conegui l’ictus, els seus símptomes, com es pot evitar i tractar en la fase aguda i que hi ha tractament de rehabilitació.

Quins són els factors de risc de l’ictus?

“L’ictus pot ser d’origen isquémico, quan una artèria del cervell es tapa o s’oclou”Té una relació clara amb els factors de risc cardiovascular: per prevenir tant les malalties cardiovasculars com l’ictus, cal actuar sobre determinats factors modificables, és a dir, certes condicions que es poden modificar. Entre aquestes figuren la hipertensió arterial o tenir la pressió arterial elevada; una arrítmia cardíaca, la fibril·lació auricular, que és molt freqüent en població aparentment sana i que requereix tractament; la diabetis; l’alteració dels greixos o trastorns dels lípids, entre ells tenir el colesterol elevat; així com el sobrepès, al no seguir una alimentació natural baixa en greixos; i també el sedentarisme, el tabaquisme, abusar de les begudes alcohòliques i patir apnea del somni. A més, hi ha altres factors de risc no modificables.

Quins factors de risc són no modificables?

L’edat i determinats factors genètics en la història d’una persona que fan que tingui antecedents familiars i més predisposició a sofrir-ho.

La presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, acaba de ser intervinguda d’un coàgul en el cap. És això un ictus? Hi ha diversos tipus?

L’ictus és una paraula que es refereix a un atac o cop sobtat, és una malaltia vascular cerebral aguda, sobtada. Pot ser d’origen isquémico, quan una artèria del cervell es tapa o s’oclou (a causa d’un coàgul o trombe que es desprèn del cor i que arriba fins al cervell), la qual cosa ocorre en el 80%-85% dels casos. Però també, de vegades, en lloc de taponarse, l’artèria es trenca i, per tant, provoca una hemorràgia; entre un 10% i un 25% dels ictus són hemorrágicos, per hipertensió arterial, una malformació o aneurisma.

Un traumatisme també pot produir aquests coàguls, com li ha ocorregut a la presidenta argentina?

Pel que tinc entès, el cas de Cristina Fernández de Kirchner és diferent. Un traumatisme pot produir conseqüències importants, entre elles un coàgul, però no dins del cervell, sinó en un espai dins del crani, on s’acumula i forma un hematoma. Això és un hematoma subdural, que ocorre per un traumatisme que provoca una col·lecció de sang, a causa del cop, en la convexidad del cervell, per sobre d’est, és a dir, entre el cervell i el crani. I això és diferent.

La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha impulsat una campanya televisiva amb Mediaset durant aquest mes i que conclou ara, just amb el Dia Mundial de l’Ictus. En quin ha consistit?

“Ante un ictus hay que llamar al 112, que es el sistema de alerta más arraigado en nuestro país”
El objetivo ha sido dar información sobre la dolencia, ya que es muy importante dar a conocer cómo se puede prevenir, aprender a identificar cuándo una persona lo está sufriendo, cuáles son las señales de alarma y saber cómo actuar en estos casos. La campaña ha tenido una función preventiva, divulgativa, informativa y formativa, para explicar cómo actuar antes de que ocurra y la importancia de corregir hábitos de vida para que no suceda, así como de tomarse en serio el control de factores de riesgo como la hipertensión arterial que pueden llevar a la enfermedad años después del diagnóstico o, incluso, poco después.

Quins són els senyals d’alarma que identifiquen que algú està sofrint un ictus?

Los síntomas son variables, pero entre los más importantes figuran un trastorno de la movilidad, de un lado del cuerpo, de un brazo, y de aparición brusca; trastorno sensitivo de una parte del cuerpo, también repentino; alteración súbita en la visión de un ojo; la imposibilidad o tener dificultades para hablar o pronunciar bien las palabas, con o sin desviación de la boca; vértigo brusco; o dolor de cabeza explosivo que puede provocar la pérdida de conciencia inmediata. Ante uno de estos signos, hay que actuar con la mayor rapidez posible. El paciente necesita que le evalúen de forma urgente en el medio hospitalario, donde se activa el Código Ictus, que significa que se pone en marcha todo un sistema de alarma para que sea trasladado de inmediato a un hospital adecuado para que sea diagnosticado y tratado de ese episodio.

De manera que l’atenció ràpida a l’afectat depèn que l’ictus ho presenciï una segona persona. Però quin ocorre quan la persona està sola?

“Es importante que las personas que vivan solas tengan algún sistema de teleasistencia o un tutelaje, porque también pueden sufrir un ictus”

Muchas personas pueden estar solas en casa y sufrir un ictus: se caen al suelo o, si les sucede mientras duermen, se puede perder un tiempo muy importante para atenderlas. Ante un ictus hay que llamar al 112, que es el sistema de alerta más arraigado en nuestro país. Le puede ocurrir a cualquiera durmiendo, en casa, perder el habla, caerse al suelo, sufrir una parálisis de la mitad del cuerpo, y hasta que lo percibe un familiar o alguien próximo puede pasar tiempo. Además, la posibilidad de recuperación tiene diferencias notables según el caso. Es importante que las personas mayores sean objeto de un control a distancia o de un tutelaje.

Es refereix a sistemes de teleassistència?

Sí, es importante que las personas que vivan solas tengan algún sistema de teleasistencia o un tutelaje, porque también pueden sufrir un ictus. Y es de sobra conocido que, si se retrasa mucho el diagnóstico y el tratamiento, las posibilidades de recuperación disminuyen.

I com ha d’actuar qui presenciï un ictus?

Debe llamar con rapidez al 112 o al 061, cuando piense que pueda ser un ictus. Desde el Servicio de Emergencias le harán unas preguntas para confirmarlo o descartarlo y activar el protocolo para que el paciente sea trasladado de forma inmediata a un centro hospitalario.

Es parla d’una “finestra terapèutica” de poques hores per rebre tractament per l’ictus. Què és?

Un ictus es una emergencia de primer orden, y el paciente debe ser trasladado de inmediato a un medio hospitalario, donde será evaluado en urgencias. La ventana terapéutica es el tiempo que transcurre desde que el paciente sufre un ictus isquémico hasta que el tratamiento ya no sería efectivo. En este espacio de tiempo se le puede tratar con fármacos por vía venosa (tratamiento trombolítico) o someterse a un tratamiento endovascular, por un cateterismo para desocluir la arteria. Para la vía venosa, la ventana terapéutica es de cuatro horas y media desde el inicio de los síntomas. En el caso del cateterismo, hay hasta ocho horas para actuar, en casos bien seleccionados. Pero hay que tener en cuenta que cuanto más tiempo pasa, hay más posibilidades de que se produzcan daños cerebrales irreversibles. Cuanto antes se actúe mejor. Pero a veces no se puede precisar la hora exacta porque la persona estaba sola, durmiendo o le ha pasado en la calle. Entonces hay que emplear otras tecnologías. El neurólogo y el neurorradiólogo evalúan las lesiones que se han producido, el tejido salvable y el tratamiento que se puede aplicar.

Hi ha hagut o hi haurà alguna novetat terapèutica important per tractar aquesta malaltia?

“Se debe recibir tratamiento en unidades del ictus especializadas, por parte de neurólogos y otros especialistas en esta enfermedad”
Hay novedades para prevenir cada vez mejor esta enfermedad, ya que permiten controlar mejor la hipertensión arterial, uno de sus factores de riesgo, y nuevos anticoagulantes orales para tratar mejor la fibrilación auricular. También se están desarrollando medicamentos para tratar el ictus en la fase aguda. Pero es fundamental recordar que, además del factor tiempo (que el paciente llegue lo antes posible al hospital), se debe recibir tratamiento en unidades del ictus especializadas, por parte de neurólogos y otros especialistas en esta enfermedad. Se dispondrár de nuevos agentes trombolíticos más seguros y eficaces y se aumentará el espacio o margen de tiempo de la ventana terapéutica. Y junto a los nuevos fármacos de reperfusión (capaces de abrir las arterias tapadas), tendremos cada vez más y mejores técnicas, capaces de identificar muy bien el tipo de lesión y el tejido reparable con diversas medidas.

I finalment, amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus, la SEN té prevista alguna activitat?

Vamos a celebrar una jornada de puertas abiertas. Quien quiera podrá acudir a más de 40 centros hospitalarios de toda España, donde se le informará de los factores de riesgo que tiene, se le medirá la presión, la glucemia y otros parámetros y se le explicará las medidas de prevención que se pueden adoptar. Tanto en los hospitales como en la web se dispondrá de información.

L'impacte de l'ictus

L’ictus és una malaltia que pot afectar a una de cada sis persones al llarg de la seva vida i, per tant, és molt freqüent en la població. Les probabilitats de sofrir un episodi augmenten a mesura que s’envelleix. La seva incidència (nombre de nous casos a l’any) és de 180 per 100.000 habitants. Encara que aquesta es manté, “com disposem de millors i més mesures per prevenir i tractaments més eficaços per a la fase aguda, la mortalitat deguda a l’ictus, que pot ser precoç o tardana, disminueix”, explica Jaime Gállego.

Tradicionalment, les dades que barrejaven els experts respecte a les conseqüències de l’ictus apunten que un terç dels casos es recuperava, un altre terç quedava amb seqüeles i discapacitat de diferents graus i un terç moria. No obstant això, amb les eines que es disposa ara, “no solament podem millorar aquestes xifres, sinó que hem de fer-ho”, puntualitza Gállego.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions