Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Javier García Alegria, vice-president de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI)

Cal millorar els informes d'alta hospitalària per fer-los més comprensibles

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 09deNovembrede2010

Imatge: CONSUMER EROSKI

Els informes d’alta hospitalària no sempre són tan complets com haurien de. En alguns casos, no recullen la talla ni el pes dels pacients, no detallen bé el pla terapèutic que han de rebre després de l’alta de l’hospital i, sovint, estan redactats en un llenguatge poc intel·ligible per al malalt. Així es desprèn d’un estudi dut a terme per dotze societats científiques, que ha posat de manifest la necessitat d’elaborar un informe d’alta orientat als pacients, segons explica en aquesta entrevista Javier García Alegria, vice-president de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) i cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Costa del Sol de Marbella (Màlaga).

Diverses societats científiques s’han reunit per elaborar un estudi comú sobre informes d’alta hospitalària. De quina manera s’ha dut a terme?

El projecte ha tingut dues parts. En primer lloc, la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) es va plantejar establir uns criteris homogenis per elaborar els informes d’alta. Per a això, es va celebrar una conferència de consens en la qual van participar dotze societats científiques, moltes d’elles especialitzades en medicina hospitalària, i tres societats d’atenció primària, a més del Fòrum del Pacient. En aquest marc es va elaborar un document on s’estableixen les recomanacions per als informes d’alta, que s’han publicat aquest mateix any en la revesteixi “Medicina Clínica” perquè cada societat científica els difongui, a fi que el màxim nombre de metges possible conegui com redactar un informe de manera adequada.

I la segona part?

“A pesar que els informes d’alta tenen una qualitat acceptable, hi ha algunes àrees de millora relacionades amb la identificació del pacient”L’altra part ha consistit en un estudi sobre la qualitat dels informes d’alta hospitalària en quatre serveis de Medicina Interna pertanyents als hospitals de Bellvitge (Barcelona), Gregorio Marañón (Madrid), Requena (València) i Costa del Sol (Marbella). S’han analitzat més de 400 informes i fins a 46 variables que estan considerades en el consens com a “variables de qualitat”.

Quins resultats han obtingut? S’han detectat deficiències?

En general, a pesar que els informes d’alta tenen una qualitat acceptable, hi ha algunes àrees de millora relacionades amb la identificació completa del pacient o les dades administratives (adreça i telèfon). Considerem que han de millorar les indicacions que estiguin per sota del compliment del 80%, que ja és un nivell alt. No obstant això, hi ha més punts que han de perfeccionar-se: en la recollida de dades d’exploració física no solen figurar la talla ni el pes, quan és molt recomanable, s’utilitzen moltes sigles, acrònims i epónimos que el pacient no entén i no sempre es recullen ben aspectes relacionats amb la continuïtat del tractament, com quan cal veure de nou al pacient, qui ho té a veure i, a més, s’apunten moltes abreviatures relacionades amb la teràpia.

Si un pacient no està d’acord amb el seu informe d’alta, pot reclamar modificacions?

“En els informes d’alta s’utilitzen massa sigles, acrònims i epónimos que el pacient no entén”Si, i ha de demanar-ho al seu propi metge. Una de les condicions del consens és que l’informe d’alta hospitalària ha d’estar, de forma clara, orientat al pacient. La normativa legal sobre com han de ser aquests informes és del Ministeri de Sanitat i Política Social i descriu de quins apartats han de constar. Però des de la SEMI s’ha volgut anar més enllà: volem que s’introdueixin millores en la seva qualitat per fer-los més comprensibles al pacient.

Per què és tan important que es detallin la talla i el pes en l’informe d’alta metgessa?

Perquè són dades objectives i útils en administrar una medicació. És una dada objectiva perquè, si en sortir de l’hospital una persona pesa 80 quilos i al cap de dos mesos pesa 72, podem saber amb seguretat que ha perdut pes. Tampoc cal un resultat de laboratori que assenyala que un paràmetre és normal, caldria apuntar un nombre precís, ja que pot ser important a llarg termini.

Són dades fonamentals per a altres especialistes.

“L’informe d’alta ha d’aproximar la informació al pacient i, sobretot, la més rellevant per a ell”Així és. El problema dels informes d’alta hospitalària és que tenen diferents usuaris, a més del propi metge, com altres especialistes -el metge d’atenció primària i els de urgències-, el pacient o els seus familiars. Per aquest motiu, en l’elaboració del document de consens ens ha interessat la perspectiva del metge de família que, de manera habitual, té un temps limitat per llegir aquests informes i necessita informació molt precisa. Les dades han d’estar orientats a facilitar també el seu ús.

Quant al llenguatge utilitzat, caldrà fer un esforç per fer-ho més comprensible pel pacient?

És un dilema que no és fàcil de resoldre, ja que el llenguatge científic se sustenta en la precisió. La melsa només es pot cridar melsa. Entre aquestes limitacions, hem d’intentar aproximar la informació al pacient i, en concret, la més rellevant per a ell. El tractament ha d’expressar-se, reflectir-se i ser complet, és a dir, ha de constar què ha de prendre’s, com, quan i la durada, d’una manera comprensible, així com alguna altra informació que no s’ha de simplificar, com la relativa a la dieta, l’activitat física i el seguiment posterior, i si ha de contactar de nou, quan i amb qui, ja sigui amb algun servei de l’hospital o amb el seu metge de família.

Segons l’estudi, els principals perjudicats que aquests informes no estiguin complets són els pacients amb malalties complexes. Per què?

Hi ha pacients majors amb múltiples malalties que prenen molts fàrmacs diferents, la qual cosa constitueix un problema per al sistema sanitari actual. Per això, és molt important que en l’informe s’expressi ben quin és la situació funcional del pacient, la seva qualitat de vida, és a dir, com es troba, i que s’expliquin ben tots els medicaments que ha de prendre.

Es refereix al pla terapèutic?

“L’informe ha de reflectir quin és el tractament que s’ha de seguir, amb el nom del fàrmac, dosi, horaris i medicacions noves”Sí, en les recomanacions s’ha d’expressar quin és la situació del pacient al moment de donar-li l’alta, mentre que el pla terapèutic ha de contemplar què dieta ha de seguir, quina activitat física ha de practicar -d’aquest aspecte no hi havia referència en molts dels informes avaluats-, quin ha de ser el tractament complet que ha de prendre, amb el nom del fàrmac ben expressat, les dosis, horaris i medicacions noves, el seguiment que necessita el pacient, els seus terminis i la prioritat per a les revisions.

Per què és important per al pacient parar esment a l’informe d’alta hospitalària?

Perquè estar ingressat en un hospital és un fet important que canvia la situació del pacient i la perspectiva d’estar ingressat per una malaltia pot ser un fet traumàtic que canviï les circumstàncies vitals, personals i de tractament d’una persona. Per això, val la pena que ho llegeixi i que pensi que aquest informe és un instrument de comunicació que no eludeix o limita a l’acte de la relació entre metge i pacient i que ha d’anar acompanyat d’informació verbal associada. Sobretot, el pacient ha de conservar-ho.

COMPROMÍS DE MILLORA AMB ELS PACIENTS

La detecció d’àmbits de millora en els informes d’alta hospitalària que s’emeten en els serveis de Medicina Interna espanyols ha portat a la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) a engegar la tercera part del seu estudi. Aquesta consistirà en una acció educativa en els quatre serveis hospitalaris de Medicina Interna on s’han detectat els punts que s’han de perfeccionar para, al cap d’un temps, tornar a valorar-los. Aquesta intervenció es realitzarà en les properes setmanes, explica Javier García Alegria.

El compromís és que s’elaborin orientats al pacient i de forma homogènia. Per aconseguir-ho estan previstes diverses accions, com difondre el document de consens elaborat per diverses societats científiques i presentar-ho en tots els serveis de Medicina Interna, penjar-ho a la web del XXXI Congrés Nacional de la Societat Espanyola que se celebrarà a Oviedo del 17 al 20 de novembre i contactar amb altres societats científiques per analitzar com s’ha d’orientar la informació, no només per als malalts d’hospital, sinó també per a pacients amb patologies d’alt risc, com els diabètics.

Com a part d’aquest compromís amb els pacients, el document s’ha presentat a Madrid i Barcelona i, amb el suport de Sanofi Aventis, es difon a diferents especialistes.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions