Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Joan Seoane, Oncologia Mèdica de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d´Hebron, Barcelona

«Teràpies inhibidores de l'hormona TGF-beta podrien ser efectives contra determinats tumors cerebrals»

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 12 de Març de 2007

Un grup de recerca liderat per Joan Seoane ha identificat un mecanisme, l’hormona TGF-beta, implicat en la progressió del glioma, un dels tumors cerebrals més freqüents i agressius. Aquesta troballa no tindrà una aplicació immediata, però la veritat és que ja s’estan provant composts contra aquesta hormona dins d’assajos clínics. Joan Seoane, professor de recerca ICREA pertany al Programa de Recerca en Oncologia Mèdica de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d´Hebron, de Barcelona. La troballa identificada pel seu grup s’ha publicat recentment en Cancer Cell. En aquesta entrevista, ens relata les seves claus.

Què és un glioma?

És el tumor cerebral més freqüent i és bàsicament la transformació maligna de les cèl·lules del cervell.

A quantes persones afecta?

Afecta entre cinc i sis persones per cada 100.000 habitants de l’Europa occidental.

Quantes persones hi hauria, doncs, afectades a Espanya?

Segons aquests càlculs, a Espanya hi hauria unes 2.000 persones afectades.

Té tractament aquest tumor?

Sí, té un tractament que consisteix en cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia.

Quin és l’esperança de vida actual dels pacients amb aquest tumor?

El glioma es divideix en quatre grans tipus o quatre graus. Dins d’aquests, el glioblastoma és el tumor de més alt grau i el més agressiu.

Què ha descobert sobre la funció de l’hormona TGF-beta en aquest tumor?

Hem descobert el procés a través del com aquesta hormona actua de manera maligna en certs tumors de glioma i potencia l’agressivitat del tumor.

Quin ha estat la metodologia del treball que ha utilitzat per demostrar-ho?

La metodologia del treball han estat, en realitat, dues. Una, el treball amb mostres de pacients i l’altra amb cèl·lules en cultiu.

Sí, però, com s’ha efectuat exactament?

Hem obtingut les mostres de 52 pacients i les hem analitzat. I també hem posat en cultiu cèl·lules dels tumors dels pacients i les hem estudiat.

Quins són les aplicacions que tindrà en humans aquesta troballa?

Les aplicacions són tres. La primera és que l’activitat augmentada de TGF-beta és un indicador de mal pronòstic i, per tant, pot servir com un factor predictor de la progressió tumoral. La segona és que, a causa d’això, això implica que teràpies contra TGF-beta podrien ser efectives contra el glioma, el tumor cerebral més freqüent i agressiu, com he dit. Aquestes teràpies s’estan provant en assajos clínics i serien inhibidors del TGF-beta, que podrien ser utilitzats enfront del glioma. I la tercera és que, a causa que hem entès aquest mecanisme, hem descobert marcadors que ens permetran seleccionar als pacients que siguin els millors candidats a tractar-se amb cada teràpia.

És a dir, es podria individualitzar la teràpia.

Exacte! Aquest seria el tercer punt.

Però, aquesta troballa té una aplicació immediata?

«L’activitat augmentada de TGF-beta és un indicador de mal pronòstic i, per tant, pot servir com un factor predictor de la progressió tumoral»No, l’assaig clínic que s’està duent a terme amb inhibidors de TGF-beta es troba en fase I i per aplicar-se en la clínica ha d’arribar fins a la fase IV, la qual cosa triga anys. Molts productes que s’assagen fallen per milers de motius, perquè una droga o un dels seus components resulta tòxic; i en algun cas perquè no és ben admès pel pacient que no ho pot assimilar bé. Cal dir que s’està provant i que s’està lluny de la seva aplicació terapèutica. Abans hem d’investigar més.

On s’està duent a terme aquest assaig clínic?

És un assaig en fase I per testar la seguretat i toxicitat de la droga. Ho dirigeix Emiliano Calvo, que forma part del Servei d’Oncologia Mèdica que dirigeix Josep Baselga, a l’Hospital del Vall d´Hebron de Barcelona.

Però creu que en el futur aquesta troballa tindrà una aplicació.

Hi ha alguna possibilitat…

Hi ha molts grups treballant en la seva mateixa línia de recerca?

Tot és relatiu. Hi ha pocs, però hi ha alguns. Potser el que ens distingeixi i ens fa únics és que fem recerca traslacional, és a dir, que fem recerca bàsica sobre els mecanismes moleculars d’aquests tumors cerebrals i, en paral·lel i interaccionant amb aquesta, fem recerca clínica. Això significa que al mateix centre fem estudis moleculars i un assaig clínic. Així la informació sobre estudis moleculars reverteix en un assaig clínic i viceversa.

Pot aquest mecanisme identificat, el TGF-beta, estar implicat en altres tumors.

Sí, en mama, en pulmó, en pròstata i uns altres.

Li agradaria destacar algun altre aspecte de la seva recerca?

Sí, que aquesta recerca ha estat finançada en part, encara que no íntegrament, per l’Associació Espanyola Contra el Càncer, que realitza un important treball en filantropia. La seva contribució ha permès contractar a Alejandra Bruna, la primera signant de l’article publicat en Cancer Cell.

Quin és el seu següent objectiu després dels resultats d’aquesta recerca?

Seguim investigant noves dianes terapèutiques en gliomas i volem veure si es poden extrapolar els resultats a altres tipus tumorals. Amb una mica de sort, tal vegada en un any puguem aportar més resultats.

TGF-BETA

TGF-beta és una hormona o factor que frena la divisió cel·lular en cèl·lules normals, és a dir, controla que la proliferació de les cèl·lules es faci de forma ordenada i coordinada. Però en les cèl·lules tumorals, TGF-beta deixa de funcionar d’aquesta manera. El seu mecanisme d’acció es maligniza, de manera que perd la seva capacitat de frenar la divisió cel·lular. És més, promou la divisió cel·lular descontrolada i, d’aquesta manera, indueix la formació de tumors.

Estudis anteriors ja havien demostrat que aquest factor té un paper important en el càncer, però se sabia molt poc sobre els mecanismes responsables de per què TGF-beta es transforma i es converteix en un factor maligne en càncer. Els nous estudis duts a terme en el laboratori de Joan Seoane en l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d´Hebron han llançat llum respecte a quins processos fan que TGF-beta es converteixi en un factor oncogénico en glioma.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions