Jonathan Schapiro és director del departament de Sida del Centre Nacional d’Hemofília del Sheba Medical Center, en tel. Aviv (Israel), a més de professor clínic adjunt del departament de Malalties Infeccioses i Geogràfiques de Stanford, en Sant Francisco (Califòrnia). Celebra que a Sitges (Barcelona) s’organitzi una reunió anual de sida en la qual es revisen aspectes de màxima actualitat sobre “una malaltia que comença a desatendre’s per part de la població general”. Assegura que es disposa de tractaments per a una taxa de curació del 100%, però que aquests “són molt cars i no estan a l’accés de tot el món”. Per a aquest expert, el pitjor és que encara molta gent ignora que té sida, no prenen les mesures adequades i contribueixen a la propagació de la malaltia.
No cal baixar la guàrdia. A Europa es registra un repunt de casos. A Europa occidental un de cada tres infectats ignora que és seropositiu i a Europa de l’est, dos de cada tres. Per complicar més la situació, els infectats que ho desconeixen segueixen sexualment actius i desprotegits. Provoquen entre un 60% i un 70% de les noves infeccions.
Les campanyes, sobretot en els mitjans de comunicació, han tingut un resultat paradoxal. L’èxit aconseguit amb les teràpies antirretrovirales ha embriagat a les poblacions de risc amb la idea que la sida “ja es pot guarir”. La clau, no obstant això, és la prevenció de la malaltia. El tractament mèdic, a més de ser molt car, comporta determinats efectes adversos. Podria sotmetre’s a tots els ciutadans a una prova obligatòria, però el preu de la iniciativa no seria assumible per a cap país.
Si poguéssim identificar i tractar a tots els infectats, en un termini de 20 a 30 anys aconseguiríem extingir la malaltia. Però tota la comunitat científica assumim que és una meta a més llarg termini.
“Els infectats que no saben que ho estan, provoquen entre un 60% i un 70% de les noves infeccions”Per raons que encara s’investiguen, sembla que la circumcisió masculina protegeix a molts homes de contreure la sida, a més d’altres malalties de transmissió sexual. No obstant això, és un país en el qual resulta molt difícil instruir en educació sexual bàsica a les escoles, per la qual cosa la casuística segueix la línia dels països europeus o Estats Units.
Encara queden coses per fer, fàrmacs en fase de desenvolupament que en cinc o deu anys poden suposar una millorança substancial pel que fa als medicaments actuals, sobretot, en qüestió de resistències. L’última tendència és tornar a administrar un només fàrmac. En l’actualitat, aconseguim molt bons resultats amb la denominada “triple teràpia”, però cal intentar aconseguir el mateix grau d’eficàcia a un cost menor, amb menys efectes secundaris i amb una major comoditat per al pacient.
Tal vegada no funcioni amb tots els pacients, ja que les xifres oscil·len entre un 25% i un 50%. Però encara que només funcioni en unes quantes persones, l’estalvi econòmic i de complicacions que es genera és immens. Un altre terreny en el qual s’ha avançat fa poc és el dels marcadors genètics.
“Els marcadors genètics permeten garantir al pacient que se li tracta amb una opció terapèutica personalitzada”Podríem considerar-los “chivatos” de la malaltia. Són mutacions genètiques que prediuen què pacients tindran una bona resposta al tractament i qui no. Aquesta dada és de gran ajuda per al metge i permet garantir al pacient que se li tracta amb una opció terapèutica personalitzada, amb l’opció més indicada si escau.
La sida, per desgràcia, mai pot prendre’s a la lleugera. Pot ser que controlem la infecció, però és gairebé segur que seguirem amb problemes derivats d’altres infeccions o conseqüències de l’estat d’inmunodepresión del pacient. Gairebé el 40% dels malalts de sida desenvolupa hepatitis. També és molt freqüent la coinfección amb tuberculosi. En tots aquests casos, es parteix d’una situació de mal estat general per avançar, de manera segura, cap a una altra pitjor. El simple control del VIH mai és una garantia definitiva.
Cada any, uns dos-cents especialistes en sida de tot el món es donen cita a Sitges (Barcelona) per repassar les últimes novetats entorn d’aquesta malaltia. Segons Jonathan Schapiro, “és una cita ineludible, que parla de manera clara de la gran labor que duen a terme els metges d’aquest país en situar les seves recerques sobre sida en l’àmbit científic mundial”. Ja s’han organitzat 15 edicions. En aquesta última, els experts van tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà les noves pautes en monoterapia i la situació actual de les resistències als fàrmacs antirretrovirales en cada mitjà.
El simposi va abordar també les noves expectatives terapèutiques per la coinfección pel virus de l’hepatitis C i els nous reptes en el tractament de la tuberculosi. Josep María Gatell, cap del Servei de Malalties Infeccioses i sida de l’Hospital Clínic de Barcelona, va manifestar que les noves infeccions a Espanya corresponen a tres perfils majoritaris: en un 30% són joves homosexuals, un altre terç ho ocupen persones heterosexuals d’edat avançada que s’han obert a noves relacions després de trencar amb la seva parella i persones nascudes fora d’Espanya que arriben al nostre país i, per raons culturals, escapen a les campanyes educatives.
Aquest últim grup, a més, sovint ja pateix tuberculosi latent que, en un estat inmunodeprimido, entra en acció de forma molt virulenta i complica molt el tractament. Jonathan Schapiro recorda que la rifampicina (un antibiòtic estàndard de la tuberculosi) no pot administrar-se de manera conjunta amb el tractament antirretroviral.
