Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Jordi Bernabeu, neuropsicòleg del Servei Oncologia Pediàtrica de l’Hospital de la Fe, de València

El 30% dels nens amb càncer sofreix trastorn de dèficit d'atenció per hiperactivitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 03deJunyde2008

Imatge: CONSUMER EROSKI

La neuropsicologia permet afinar el diagnòstic de les seqüeles que sofreixen els nens després d’un tractament per càncer. Encara que els adults del seu entorn poden pensar que són maldestres, no ho són; el seu dèficit es deu a la malaltia i a la teràpia. El 30%, per exemple, sofreix un trastorn de dèficit d’atenció. Per fortuna, el pronòstic dels qui superen la malaltia és bastant bo i en la majoria dels casos només presenten seqüeles lleus. Ho explica Jordi Bernabeu, neuropsicòleg del Servei d’Oncologia Pediàtrica de l’Hospital de la Fe, professor de la Universitat de València.

Com definiria la neuropsicologia?

La neuropsicologia és una especialitat, dins de la psicologia, que estudia les conseqüències de qualsevol alteració del sistema nerviós central des del punt de vista de coneixement i de conducta.

Quines aplicacions té la neuropsicologia en l’oncologia pediàtrica?

Conèixer l’estat cognitiu i conductual de qualsevol patologia que tingui afectació a nivell cerebral. El que es fa en oncologia pediàtrica és valorar els efectes de la cirurgia, en cas de trastorns del sistema nerviós central (SNC), sobre les funcions cognitives i conductuals, per tumors cerebrals, leucèmia i altres malalties que afecten l’SNC de manera indirecta, com a alteracions cardíaques i renals.

I en els nens amb càncer, quin és el paper concret de la neuropsicologia?

L’extirpació d’un tumor en el cervell, la radioteràpia aplicada en la zona del tumor i la quimioteràpia per via oral o intravenosa són tres tractaments que poden causar-los disfuncions o danys en el cervell. La neuropsicologia permet diagnosticar o mesurar què han causat aquestes malalties i tractaments per a conèixer l’estat d’aquests nois i les seves necessitats.

Quines proves se’ls realitzen?

Els dèficit més important que presenten són dèficit d’atenció i dificultats en l’aprenentatge, caigudes i afectació del quocient intel·lectualTreballem amb conegudes escales d’intel·ligència i de lectoescriptura. El que ens diferencia d’altres disciplines és que les eines diagnòstiques que utilitzem estan específicament dirigides al cervell. Són proves clàssiques pedagògiques o psicopedagògiques, però específiques i validades en poblacions amb aquest dany cerebral. Així disposem d’instruments per a conèixer el funcionament d’aquests joves consistents en proves de llapis i paper, informàtiques i de registres de conducta.

Quins són els danys que es descobreixen amb aquestes proves?

Els principals danys que s’observen es deuen als tractaments que afecten, de manera global, a la substància blanca del cervell. Els dèficits més importants a causa de les alteracions de la substància blanca són alentiment, dèficit d’atenció i dificultats de memòria en l’aprenentatge de tasques noves, caigudes i afectació del quocient intel·lectual a llarg termini. La importància del diagnòstic d’aquests danys és molt important.

En quin sentit?

Em refereixo al fet que molts d’aquests nens estan prediagnosticados de vagues, maldestres i que rendeixen menys. Però no és perquè no volen. I és molt important diagnosticar-los exactament el que els passa per a evitar falses atribucions de pares i professors.

Podria desenvolupar més aquesta idea?

M’explico: no són conscients que aquests nois sofreixen un dany cerebral. Si aquests nens tinguessin un problema motor greu o de llenguatge evident, el veurien. Però pateixen danys lleus, només detectables mitjançant la neuropsicologia. Una ressonància magnètica o un TAC permeten detectar les alteracions estructurals i la neuropsicologia, les funcionals. Una part molt important del nostre treball és traslladar aquesta informació a pares i professors per a evitar que pensin que aquests nens estan sobreprotegidos o són vagues, i modificar les seves expectatives sobre ells en conèixer el que els ha passat. Una vegada diagnosticat el problema, es pot saber que estan alentits, que presenten dificultats d’aprenentatge o un trastorn de dèficit d’atenció per hiperactivitat (TDAH), que en el seu cas seria per inatenció. El 30% d’aquests pacients pediàtrics oncològics sofreix TDAH.

Una vegada que es diagnostica el problema, quin tractament reben?

Aquests nens poden ser tractats per diversos especialistes com els neuropediatres, que els administren estimulants, igual que a la resta de nois amb TDAH, però tenint en compte que són pacients oncològics, és a dir, a dosis baixes, que resulten igual d’efectius. També col·laboren altres especialistes amb els quals poden realitzar entrenaments cognitius a domicili, mestres…, o poden derivar-se a centres d’educació especial. Així mateix s’estudia què podrien fer amb especialistes de teràpia ocupacional. Però la principal missió de la neuropsicologia és diagnosticar, intervenir i, sobretot, derivar-los a altres especialistes en funció de les seves necessitats.

Quin és el pronòstic d’aquests nens amb càncer que reben diagnòstic neuropsicològic i tractament adequat?

En la supervivència del càncer infantil hi ha dos problemes. D’una banda, la possibilitat que la malaltia es torni a reproduir i, per un altre, les seqüeles derivades del tractament. Però els nens amb càncer que superen la malaltia i no sofreixen una recaiguda tenen un pronòstic relativament bo; hi ha molt pocs amb seqüeles importants.

I, en el cas contrari, quin és el futur d’un nen amb càncer al qual no se li realitza aquest tractament neuropsicològic?

En cas que no se li atengui de les seves seqüeles, presentaran dificultats d’aprenentatge a l’escola, per a seguir l’ensenyament normal, problemes per a relacionar-se, accedir a un treball i portar una vida normal.

UN OASI EN EL DESERT SANITARI

Img
Imatge: Kristine

La figura del neuropsicòleg a penes està estesa ni integrada dins de la sanitat pública espanyola, segons informa Jordi Bernabeu. No és una especialitat reconeguda a Espanya, la qual cosa contrasta de manera cridanera amb la situació d’altres països com els EUA, on el neuropsicòleg forma part de la plantilla de professionals sanitaris dels centres especialitzats en oncologia pediàtrica. Exemple d’això és l’St. Jude Children’s Research Hospital, de referència en la recerca i cerca de tractaments curatius per a nens amb càncer, que disposa d’una àmplia plantilla de neuropsicòlegs.

A Espanya, l’Hospital de la Fe va fer una gran aposta per integrar un neuropsicòleg a l’equip de professionals que atenen els nens amb càncer (entre 100 i 120 casos anuals). Però aquest cas és pràcticament una excepció. Les famílies es veuen obligades a buscar aquest tipus de professionals en el sector privat o en alguna associació. En aquest sentit, Bernabeu defensa l’existència d’una important necessitat de col·laboració i formació d’equips multidisciplinaris integrats per neuropediatres, neuropsicòlegs, logopedes i terapeutes ocupacionals, entre altres, per a atendre les seqüeles dels nens tractats d’un càncer.

De totes maneres, reconeix que l’atenció del nen amb càncer ha millorat i que cada vegada presenten menys seqüeles. Els tractaments farmacològics actuals, com el psicoestimulante metilfenidato o el donepecilo, ajuden a pal·liar els dèficit d’aquests petits.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions