La vida dels pacients amb infecció del virus de la immunodeficiència humana (VIH) ha canviat radicalment. Els últims tractaments basats en dosis de només dos comprimits diaris, quan abans arribaven a la desena, han permès que els afectats puguin complir millor amb la medicació i al mateix temps aconseguir un control més òptim de la malaltia. No obstant això, sempre existeixen riscos de contagi i la taxa d’infecció no sembla reduir-se, sinó tot el contrari. La infecció per VIH és una fase inicial de la SIDA i les dades sobre la seva taxa, al no exigir declaració, resulten confusos. En els últims anys s’observa, tant a nivell internacional com a nacional, un augment de les infeccions de transmissió sexual, considerades un indicador de les conductes sexuals de risc per a la infecció per VIH. En aquest sentit, els experts alerten de la necessitat de protegir-se davant conductes sexuals de risc, especialment entre els joves on continuen produint-se infeccions per VIH. Josep Maria Gatell, cap del Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic de Barcelona, explica com cal afrontar la realitat d’aquesta malaltia i ens avança el futur que ens ofereix la recerca.
Lògicament es manté un col·lectiu d’un 20% de pacients que no poden beneficiar-se dels avantatges per la trajectòria de la seva malaltia i que van iniciar un tractament amb major toxicitat i tolerància inferior. Però una majoria viu avui la malaltia amb una medicació molt més simplificada i per tant més fàcil de complir, especialment des de l’any 2004. Tot això els permet tenir un control de la infecció amb una càrrega viral indetectable.
El pacient amb infecció de VIH ha de portar una vida amb hàbits saludables. És possible que algunes persones tractades anys enrere amb infecció manifestin algun tipus de lipodistrofia, que sens dubte genera certs problemes amb la qualitat de vida, però avui no coneixem complicacions greus que puguin comprometre la salut del pacient si es compleix correctament el tractament i hi ha una actitud prudent. A llarg termini haurem d’observar el que succeeix.
Es pot controlar la malaltia amb dues o tres comprimits diaris. Els tractaments es basen en tres compostos químics antirretrovirales que en uns mesos seran viables en un sol comprimit. Això és un canvi essencial perquè suposa una gran ajuda en la millora de l’adhesió i per tant a mantenir en nivells indetectables la càrrega viral.
En països en desenvolupament la taxa d’infecció en nens és elevada perquè no s’ha previngut abans de la maternitatLa prevenció precisament es basa a eludir les conductes de risc i prendre les mesures profilácticas adequades. Igualment és necessari reforçar la immunitat i fins i tot fomentar l’exercici físic per disposar de massa muscular. La dieta adaptada i supervisada per personal mèdic és necessària i és important complir-la per ajudar a prevenir complicacions.
Existeix una limitació epidemiològica i és que la infecció per VIH no implica declaració obligatòria, quan això sí succeeix amb la Síndrome de la Immunodeficiència Adquirida (SIDA). No podem dir que s’estiguin produint menys infeccions que en èpoques passades. El descens en la incidència de la SIDA es correspon amb les persones en l’estadi més avançat de la malaltia. No obstant això, no és vàlid per conèixer la freqüència de les noves infeccions i la seva evolució
En països desenvolupats avui és infreqüent veure nens de poca edat infectats, pràcticament només tenim casos de nens en edat puberal o joves, i aquests poden beneficiar-se de les alternatives menys tòxiques i més eficaces. En països en desenvolupament lògicament la taxa d’infecció és elevada, precisament perquè no s’ha previngut abans de la maternitat.
El risc de contagi és gairebé nul [con el tratamiento adecuado el riesgo puede reducirse a menos del 2%], per la qual cosa no ha d’existir possibilitat de transmissió d’infecció de mare a fill si es prenen les mesures terapèutiques adequades, la qual cosa implica realitzar els test corresponents i aplicar la medicació corresponent quan estigui indicat. Evidentment la situació és molt diferent en països on no es disposa dels mitjans i recursos sanitaris per evitar aquesta transmissió de la malaltia.
De moment és una malaltia amb tractament crònic, per a tota la vida. Almenys tenim la certesa que els pacients mantenen en la seva majoria un estat de salut acceptable, excloent els casos que desgraciadament no responen a la farmacologia actual. La vacuna per al VIH trigarà a arribar i estem lluny de trobar una fórmula i un disseny eficaç.
La interrupció del tractament antirretroviral accelera la progressió de la SIDA, segons l’estudi la Xarxa Mundial de Sida (INSIGHT), finançada pels National Institutes of Health (NIH) dels EUA i coordinada a Espanya per l’Hospital Clínic de Barcelona. El treball demostra que el tractament antirretroviral no ha d’interrompre’s ja que les possibilitats de mort i de sofrir malalties oportunistes es tripliquen. La disminució de CD4 i l’augment de càrrega viral que es produeix durant l’absència de medicació són les principals causes. Aquest treball ha explicat també amb la participació de cinc hospitals més com l’Hospital Trias i Pujol, de Badalona; l’Hospital del Mar, a Barcelona; l’Hospital Mútua de Terrassa, l’Hospital Verge de la Rosada de Sevilla i l’Hospital de la Princesa de Madrid.
Des de 1981, any en el qual va començar l’epidèmia, s’han donat a Espanya un total de 69.799 casos de SIDA. En 2004 es van diagnosticar al nostre país 2.034 casos nous de SIDA. El nombre de nous diagnòstics ha disminuït un 10,7 % respecte al mateix període de l’any anterior, continuant la tendència iniciada en 1995. L’edat mitjana de diagnòstic ha ascendit a 40,2 anys. La proporció de casos en menors de 13 anys ha seguit descendint i se situa en només el 0,2%.
La via de transmissió més freqüent ha estat per compartir material per a l’administració parenteral de drogues (47,6%). La transmissió per relacions heterosexuals no protegides ascendeix al 27,9%, però adquireix especial rellevància en les dones, on representa el 48,8% dels casos. La tercera via de transmissió més freqüent ha estat les relacions homosexuals no protegides entre homes, suposant el 15,4% de tots els casos i el 19,9% dels homes. L’evolució a Espanya en els últims anys ha estat de dràstica reducció de casos de SIDA, que no de la infecció, tant en adults com en nens, sobretot des de l’aparició dels inhibidors de la proteasa (69,5% en vuit anys).
