Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Josep Roca, president del Congrés de la Societat Europea de Respiratori

La pol·lució i el tabaquisme són el principal enemic de la salut respiratòria

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 26deOctubrede2010

Imatge: CONSUMER EROSKI

Per promoure la salut respiratòria, en 2010 s’ha celebrat el “Any del Pulmó”. Els pulmons són òrgans tan vitals com el cor, però sovint no se’ls presta la deguda atenció perquè en general les malalties respiratòries tenen una evolució lenta. El tabac és el seu principal enemic, però també la mala qualitat ambiental provoca lesions similars a les del fum del tabac. Aquest hàbit i una deficient qualitat de l’aire actuen de forma sinèrgica: l’acció conjunta de tots dos té un efecte superior a la suma de les seves conseqüències individuals. Així ho adverteix Josep Roca, professor de Medicina de la Universitat de Barcelona, cap de secció del Servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, director de la Unitat de Funció Pulmonar d’aquest centre i president del Congrés de la Societat Europea de Respiratori (ERS), que s’ha celebrat a Barcelona amb l’assistència de 22.000 experts internacionals.

Per què 2010 s’ha declarat Any del Pulmó?

Les motivacions principals són dues molt relacionades. D’una banda, el desè aniversari de la Federació de Societats Internacionals de Respiratori (FIRS), que agrupa a les societats d’Amèrica del Nord i del Sud, panafricana, paneuropea i asiàtica. S’ha arribat a aquest aniversari amb un grau important de maduresa de l’organització. Per un altre, el fet que la FIRS col·labora per promoure la salut respiratòria i millorar, a través d’aspectes científics, el model de salut i les condicions ambientals. Per a això, treballa amb l’Organització Mundial de la Salut en un intent per reduir la pol·lució, el tabaquisme i promoure la salut entre la població.

Quins són els objectius d’aquesta celebració?

“Un dels objectius de l’Any del Pulmó és disminuir l’hàbit tabáquico i la pol·lució”Hi ha tres grans objectius per a l’Any del Pulmó. Un és promoure l’espirometría com una prova senzilla que es pot realitzar en l’atenció primària i que és necessària per tractar l’asma. El segon objectiu ho conformen aspectes de salut ambiental, com disminuir l’hàbit tabáquico i la pol·lució a través de polítiques que promoguin que en els ambients públics no hi hagi fum, ja que suposa un problema per als fumadors passius. El tercer pretén avanços de la medicina respiratòria.

Com serà el futur en aquesta matèria?

La medicina respiratòria farà un esforç important cap a la medicina de sistemes. Fins ara, s’ha treballat per entendre com funciona una determinada malaltia, però els coneixements que teníem no relacionaven unes malalties amb unes altres, per la qual cosa eren poc útils. En canvi, ara s’intenta aplicar metodologies per integrar aquest saber amb una visió més holística de les patologies. La idea és no limitar-nos a tractar a un malalt quan hagi desenvolupat una dolència, sinó impulsar també la prevenció. Podem aconsellar a una persona un millor estil de vida, que sigui més proactiva i que tingui una major coresponsabilitat davant la malaltia. La medicina respiratòria del futur és la de les 4P (o P4): preventiva, predictiva, participativa i personalitzada.

En quines accions es concreta l’Any del Pulmó?

“La medicina respiratòria del futur és la de les 4P: preventiva, predictiva, participativa i personalitzada”S’ha dut a terme una labor molt important, concentrada en dos nivells. La Societat Europea de Respiratori (ERS) ha interaccionat amb la Unió Europea (UE) per desplegar iniciatives en salut pública més integrades. L’ERS té avantatge per aconseguir que es desenvolupin aquest tipus de polítiques perquè és capdavantera de la FIRS. Una prova de la seva influència és que el Congrés de l’ERS celebrat a Barcelona ha estat el més gran del món, amb molta diferència respecte als organitzats per altres societats, ja que ha reunit a 22.000 persones inscrites. Un major nombre d’inscrits suposa un major paper polític. L’ERS és com un lobby en el plànol internacional: articula a les societats de respiratori i actua com a mediadora amb la UE, a Brussel·les.

Sovint es parla de les malalties del cor i del càncer, però es tendeixen a oblidar les del pulmó. No obstant això, quina importància té aquest òrgan?

Per viure és necessari consumir oxigen que generi energia. Per portar l’oxigen a la cèl·lula, hi ha òrgans que són indispensables: el pulmó, el cor i la sang. Amb el cor ocorre que, davant problemes de tipus agut, la població s’inquieta, però les malalties del pulmó avancen molt poc a poc i, per aquest motiu, no preocupen tant malgrat tenir un impacte fonamental en la biologia i en la malaltia. Tan important és el cor com el pulmó.

Quin és l’impacte de les malalties pulmonars al món?

“La malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) és la quarta causa de mort al món”S’ha de fer èmfasi en dos fenòmens importants: l’hàbit tabáquico i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), que és la quarta causa de mort al món i que en la propera dècada s’estima que serà la tercera en medicina i la primera en pèrdua de dies de treball, per davant d’altres malalties. No obstant això, s’han aconseguit avanços destacables i la població comença a ser conscient dels riscos.

El càncer de pulmó té un efecte rellevant?

El càncer de pulmó, que es relaciona sobretot amb el tabac, es diagnostica tarda i provoca una taxa de mortalitat molt alta. En aquest moment, la prioritat se centra a diagnosticar-ho de manera precoç i a tractar-ho de forma adequada. El càncer de pulmó representa el 16%-17% dels casos de mort per càncer. Pocs es detecten a temps i, per això, la taxa de defuncions és molt elevada. Quan es diagnostica, s’intenta que els pacients millorin la seva qualitat de vida, deixin de fumar i s’actuï al més aviat possible.

L’hàbit de fumar es considera l’enemic número u del pulmó, però quin paper juga la pol·lució en el desenvolupament de les malalties respiratòries?

“El càncer de pulmó, que es relaciona sobretot amb el tabac, es diagnostica tarda i provoca una taxa de mortalitat molt alta”Sens dubte, el tabac és el primer enemic del pulmó. Fa 15 anys, a Barcelona, va haver-hi un problema mediambiental provocat per la inhalació de la pols de la soia que es descarregava en el port i es dirigia a la ciutat. Va causar molts brots d’asma. L’efecte d’aquesta pols va ser pitjor per la mala qualitat ambiental que hi havia, que va ajudar al fet que altres factors tinguessin més impacte. La mala qualitat ambiental és nociva, però l’efecte conjunt dels dos factors -el tabac i la qualitat de l’aire- és més nociu encara.

Què vol dir?

El tabac i la mala qualitat ambiental actuen de forma sinèrgica: l’acció dels dos de forma conjunta té un efecte superior a la suma dels seus efectes nocius per separat.

Per tant, també caldrà impulsar mesures per millorar la qualitat ambiental.

Exacte. El control a les fàbriques de cotxes millora. Les grans urbs, com Barcelona, estan millor que 20 anys enrere. Volem recalcar que, malgrat ser un factor del que es pensava que no tenia importància, sí la té i hem de lluitar per reduir la contaminació.

Algunes partícules contaminants són més nocives que unes altres?

Si, però el dany ho provoca el conjunt. Hi ha diferents tipus de contaminació. La de tipus oxidant, sobretot causada pels cotxes, produeix òxid nítric i nitrós que provoquen un tipus de lesió semblant a la del tabac. La contaminació també afavoreix el desenvolupament del càncer i la inflamació.

S’ha presentat algun avanç important a l’últim congrés de l’ERS?

“El fumador és un malalt encara que no tingui manifestacions de les lesions orgàniques”Quant a fàrmacs, amb prou feines hi ha novetats, però sí les hi ha respecte a la necessitat d’entendre la malaltia i la seva gestió. Un exemple és l’EPOC i les seves exacerbaciones, que són episodis d’agudizaciones: se sap que quan es fa una bona prevenció i el pacient coneix molt bé els símptomes, disminueix la taxa d’ingressos hospitalaris. També s’ha debatut sobre atenció integrada de la malaltia crònica. Un altre avanç important s’ha donat a l’apartat de l’activitat física ja que, quan es realitza abans i després de les agudizaciones, el pacient es recupera més ràpid i el seu pronòstic és molt millor.

En el càncer de pulmó hi ha avanços?

Per desgràcia, està més orfe. Cal aconseguir que es deixi de fumar i fer un diagnòstic precoç.

EL TABAQUISME, UNA MALALTIA

El tabaquisme ha de considerar-se una malaltia. Així ho estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i ho defensa l’ERS. La població s’ha de conscienciar que l’hàbit tabáquico és una patologia i no només un factor de risc per contreure dolències cardiovasculars o neumológicas, entre unes altres.

Josep Roca detalla que el tabaquisme és una malaltia en si mateixa perquè és una addicció i, alhora, provoca lesions orgàniques. És possible que els qui fumen hagin de prendre fàrmacs i, sovint, cal ajudar-los a canviar el seu estil de vida, però ells són els responsables finals i els qui han de fer el major esforç per deixar de fumar. El sistema sanitari és, en tot cas, corresponsable. Ha d’atendre’ls perquè les persones fumadores que encara no han desenvolupat EPOC o càncer són individus en situació de risc i, “per tant, malalts, encara que no tinguin manifestacions de les lesions orgàniques”.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions