El renou causat pel frau dels implants mamaris PIP ha minvat la confiança dels pacients consumidors dels tractaments de medicina estètica i de cirurgia plàstica. La clau per a no deixar-se engalipar per resultats prometedors i ser víctima d’una mala praxi mèdica o sofrir l’aplicació d’un producte defectuós o nociu per a la salut és triar sempre a un professional de prestigi, prou preparat, perquè aquest és qui aplica els millors productes. El pacient ha de dirigir els seus esforços en la búsuqeda del millor professional. Per a això, pot comprovar que pertanyi a alguna de les societats científiques reglamentades i cerciorar-se de la seva experiència i la seva formació. Mai ha d’acudir a un altre lloc que no sigui una clínica per a sotmetre’s a aquests tractaments, ja que l’”estètica” és, en realitat, “medicina estètica”, destaca Juan Sopena, director i cap de Dermatologia de l’IMDE (Institut Madrileny de Dermatologia i Estètica) i cap de la Unitat de Dermatologia de l’Hospital MD Anderson Cáncer Center de Madrid. Sopena ha concedit aquesta entrevista amb motiu del llançament d’una campanya de conscienciació sobre la qualitat de la medicina estètica i la cirurgia plàstica, per a restaurar la confiança dels consumidors.
En general és alta, sempre que estigui duta a terme per professionals adscrits a les associacions reglamentades, com l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venerología (AEDV) i la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE). El nivell és similar al dels EUA i els millors països del món. Però aquesta qualitat disminueix quan el tractament estètic el realitzen professionals que no estan especialitzats o que no tenen la suficient preparació i, en canvi, està assegurada quan els professionals tenen una formació que puguin acreditar.
“L’esforç del pacient ha d’anar encaminat a buscar el millor professional de medicina estètica”Sí, hi ha moltíssim. Però el problema no és l’intrusisme en si, sinó que hi ha molts metges que la realitzen que no tenen l’especialitat o la formació de la qual és menor i que s’autodenominen metges estètics, quan l’especialitat de medicina estètica no existeix. Sovint, aquests facultatius ni tan sols han fet el MIR (període de formació dels metges necessari per a tenir una especialitat mèdica), no tenen cap especialitat mèdica i, a més, aquests procediments es realitzen en gimnasos o centres d’estètica. Però l’estètica és medicina, ja que s’actua sobre un òrgan -la pell- i per a exercir-la cal tenir certs coneixements tècnics, que són els que pot tenir un dermatòleg, un cirurgià plàstic o un metge que s’hagi preparat amb una formació que pugui acreditar.
És molt fàcil. Ha d’anar a la clínica no pel tractament, sinó pel metge que li vagi a tractar i que acrediti tenir cert grau d’especialització. Pot consultar per Internet: si posa el nom i sali la filiació, sí que és mèdic. També pot preguntar i el professional ha d’acreditar-se en el moment en el qual estigui dins de la consulta. És a dir, ha de comprovar si qui li atén és cirurgià plàstic, metge o dermatòleg.
“Abans de sotmetre’s a un tractament estètic, és important triar a un professional de prestigi que sàpiga tractar les complicacions”Crec que sí, que s’ha notat una disminució de la confiança en aquesta mena de tractaments i que és degut, sobretot, al fet que la informació que es dóna al pacient està més centrada en el producte o tractament que se li farà. El pacient fa un esforç per a informar-se de la tècnica a la qual se sotmetrà, quan hauria de centrar-se en triar al professional que tingui més preparació i més prestigi, el millor professional de medicina estètica, perquè és qui li podrà garantir el millor producte del mercat.
En principi, cal preguntar quin és el grau de seguretat del producte; el nivell d’eficàcia demostrat, la qual cosa està determinat pels assajos clínics de prestigi fets amb aquest producte; la cota de satisfacció del pacient sotmès a aquest producte; i la composició i material per a elaborar-ho, que depèn del laboratori que el produeix. Si aquest laboratori és de prestigi, té un recorregut, perquè té altres productes de medicina estètica; aquests han de complir els requisits d’haver estat aprovats per l’Agència Americana de Medicaments i Aliments (FDA), l’Agència Europea de Medicaments (EMEA) i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que acrediten la qualitat d’aquests productes estètics.
“El problema de la medicina estètica és que moltes persones que la realitzen són mèdics sense especialitat o amb poca formació”Les característiques de seguretat les aporten els resultats dels estudis clínics, controlats amb placebo i multicèntrics i l’empresa que fabrica el producte. Per posar un exemple: no és igual un cotxe Mercedes que un Skoda, però tots dos han de tenir una mínima garantia. El mateix succeeix amb la medicina estètica. Pensem en un producte com l’àcid hialurònic, del qual hi ha, almenys, 202 marques disponibles. A pesar que el producte és el mateix -àcid hialurònic-, les diferents marques tenen diferents característiques i preus que depenen de la garantia de qualitat amb què s’hagin fet els estudis que l’avalen -previs als controls de comercialització-, els estudis de seguretat i d’eficàcia i aquells sobre els seus possibles efectes secundaris.
“L’èxit d’un tractament estètic es basa en el fet que aquest sigui específic per a cada persona”El preu té molt a dir. Les coses cares són bones. Hi ha algunes vegades que no és així però, en general, les coses bones són cares o, almenys, tenen un cost. És obvi que un producte barat de medicina estètica té més risc de donar problemes en el futur. El preu d’un producte s’estableix en funció dels costos dels estudis previs que hagi hagut de realitzar el laboratori perquè pugui ser aprovat i comercialitzat.
Exacte. És medicina estètica perquè aquests tractaments s’apliquen sobre la pell i es dirigeixen a millorar la seva salut. Infiltrar la pell d’un pacient ha de tenir les mateixes exigències que un tractament mèdic de la màxima eficiència i seguretat. El problema és quan no se la considera com a medicina, i la gent acudeix a llocs que no són clíniques, com a gimnasos o perruqueries, on no s’apliquen amb el mateix rigor científic o metge. Quan una persona sofreix un infart, no se li ocorre anar a un lloc que es promocioni com “infartostop”. En canvi, quan ha d’aplicar-se un tractament estètic sí que va a un establiment sense rigor. El problema és que el pacient no comprengui que l’estètica forma part de la dermatologia, de la cirurgia plàstica i que és medicina, i que ha d’exigir els mateixos criteris i condicions que per a un tractament mèdic aplicat sobre la seva pell.
“Un producte barat de medicina estètica té més risc de donar problemes en el futur”Si algú es nega a donar la màxima informació d’un producte, cal desconfiar i buscar a un altre; un professional que té el millor producte i sap que l’aplica amb la màxima seguretat i eficàcia, no té por d’explicar-li-ho al pacient. En canvi, si algú té alguna cosa a ocultar és possible que no li proporcioni la màxima informació. Jo desconfiaria d’aquell que, en la consulta, no aporti la màxima informació sobre el producte, la tècnica i els efectes secundaris. El pacient ha d’exigir en aquesta consulta de medicina estètica tota la informació prèvia que desitgi, detallada i exhaustiva.
Per a tractar els efectes secundaris que es presenten a llarg termini, ha d’acudir als professionals que li hagin aplicat el tractament o a uns altres de prestigi. Abans de sotmetre’s a un tractament estètic, és important triar a un professional acreditat que sàpiga aplicar el tractament i també les seves possibles complicacions, ja que és més difícil tractar-les que el propi tractament en si. Qui sigui capaç d’assumir les complicacions, segur que fa un bon tractament i que treballa amb productes la seguretat dels quals es garanteix al 100%.
No tots els productes són iguals. Tots no ofereixen la mateixa seguretat i no sempre els més nous són els millors. L’èxit d’un tractament estètic es basa en el fet que sigui específic i personalitzat al tipus i problema de pell de cada persona; ha de ser un tractament individualitzat i realitzat per un professional de prestigi que garanteixi els millors productes. Aquests depenen del rigor científic i metge amb el qual s’hagin fet els estudis per a la seva aprovació, de l’aplicació que faci d’ells un professional de prestigi i que el laboratori que els hagi fabricat ofereixi la màxima garantia.
La confiança dels pacients consumidors en els tractaments de medicina estètica i de cirurgia plàstica ha caigut després del cas de les pròtesis de mama PIP, amb major risc de trencament que unes altres, pel fet que es van fabricar amb un gel de silicona més barat, i que van ser retirades del mercat. No obstant això, professionals de prestigi que exerceixen en aquest sector han comparegut en defensa d’aquest sector i han donat suport a la campanya de conscienciació sobre la qualitat de la medicina estètica i la cirurgia plàstica per a recuperar la confiança perduda. Juan Sopena és un dels experts que donen suport a aquest projecte.
A través d’aquest enllaç, s’informa els pacients consumidors de cinc preguntes clau que han de formular sempre a qualsevol professional mèdic, abans de sotmetre’s a un procediment de medicina estètica o de cirurgia plàstica. Són les següents:
- Quines marques s’utilitzen i per què?
- El producte té una recerca i pràctica clínica provada?
- Confia vostè en el fabricant i per què?
- Quin ús es fa del producte a tot el món?
- Quina és la satisfacció dels seus pacients amb els resultats?
