La fibril·lació auricular (FA) és una de les arrítmies més freqüents i motiu d’un gran nombre de visites als serveis d’urgències i ingressos hospitalaris. Afecta al 0,4% dels ciutadans i la seva prevalença augmenta amb l’edat: en les persones majors de 65 anys ronda el 5% i en majors de 80 anys, el 9%. Aquesta és una activació auricular desorganitzada que provoca un ompliment ventricular ineficaç. El ritme irregular resultant pot arribar a 160 o 180 batecs per minut. En l’actualitat, es resol de forma molt efectiva amb un procediment denominat ablació per catèter. Una nova recerca nord-americana mostra que l’aplicació d’aquest tractament no només permet guarir l’arrítmia, sinó que també redueix de manera notable el risc de patir certes patologies, com l’ictus (accident cerebrovascular) i les demències. Entre aquestes últimes figura la malaltia d’Alzheimer. Julián Villacastín, secretari general de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i cap de la Unitat d’Arrítmies de l’institut Cardiovascular de l’Hospital Clínic Sant Carlos de Madrid, destaca en aquesta entrevista l’aportació d’aquesta recerca pionera.
Aquesta tècnica consisteix a introduir uns petits catèters en el cor i causar lleugeres cremades en les seves parets, que després cicatritzen i serveixen perquè l’electricitat del cor es pugui controlar i no es transmeti de forma anormal. Té la funció d’un tallafocs perquè impedeix que les flames es transmetin. De la mateixa forma, impedim que l’electricitat s’estengui per on no volem.
S’utilitza en la major part de les arrítmies ràpides, les taquicàrdies, quan el cor batega més ràpid del normal. La majoria de les taquicàrdies es guareixen amb aquest mètode.
Segons el registre de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), es realitzen unes 7.000 anuals, des de fa uns 20 anys.
Sí, sobretot en arrítmies que ara són més fàcils de tractar amb ell, com la fibril·lació auricular. En aquest cas, s’ha desenvolupat com a tractament en els últims deu anys.
“Els estudis mostren que pot haver-hi una correlació insospitada entre algunes malalties i la fibril·lació auricular”Els últims estudis mostren que pot haver-hi una correlació, abans insospitada, entre algunes malalties i una de les arrítmies més freqüents, la fibril·lació auricular (FA), que afecta a 1 de cada 20 persones a Espanya. El cor té un focus (com la llum d’un far) que descarrega un impuls elèctric cada cert temps. Est proporciona un pols lent i rítmic a una freqüència d’entre 60 i 100 batecs per minut. Amb l’edat, és habitual tenir major pressió arterial i més alteracions del cor. Si el focus es modifica en algunes zones del cor que en general estan quietes i fràgils, s’activa l’electricitat. Això succeeix de tal forma que, si miréssim l’interior del cor, en comptes de veure un focus o una llum, veuríem alguna cosa semblat a les llums d’una discoteca. Tot això fa que el cor no es contregui com hauria de, que la sang es remanse en ell i es formin petits coàguls.
Fa un temps que coneixem que poden desprendre’s i, mitjançant el torrent sanguini, arribar fins al cervell i causar una embòlia o ictus. Això pot tenir conseqüències catastròfiques, com una hemiplegia. Per això, als pacients amb fibril·lació auricular, en ocasions, se’ls administren anticoagulants perquè la sang sigui més fluïda. Les últimes recerques confirmen, a més, que la FA es relaciona amb altres patologies, com certes demències i la malaltia d’Alzheimer.
“La possibilitat de sofrir demències i Alzheimer es redueix gairebé un 70% durant els tres anys següents a l’ablació”En primer lloc, al fet que els pacients amb FA són més propensos a aquest tipus de demències i, en segon lloc, al fet que es desprenen petits trombes que no són tan grans com perquè el pacient busqui atenció mèdica, ja que no arriben a provocar símptomes greus, si bé de manera progressiva accedeixen al cervell i ho danyen. És una deterioració gradual, un problema silente que no causa signes immediats. Els últims estudis sobre aquest tema apunten que els qui han rebut ablació per catèter tenen una menor incidència de demència i d’Alzheimer.
Els dos estudis realitzats per l’Intermountain Medical Center, en Murray (EUA), han analitzat prop de 38.000 malalts. Encara que no són d’una qualitat excel·lent, ja que s’ha estudiat a una població molt gran, s’ha observat que els pacients tractats amb ablació per catèter viuen més que els qui tenen FA i no se’ls ha tractat. A més, sofreixen menys demències i la incidència de la malaltia d’Alzheimer es redueix molt. Malgrat les limitacions des del punt de vista de qualitat, les conclusions assenyalen que els pacients tractats amb ablació estan menys greus, comparats amb els no tractats, i la seva taxa de mortalitat es redueix fins a un 3%, una xifra molt important. No obstant això, a causa del tipus de recerca, aquest resultat no només pot ser efecte del nombre de pacients operats, sinó del fet que alguns d’ells estiguin en millor estat de salut, la qual cosa podria portar a confondre les dades. En els estudis s’utilitzen mètodes estadístics, amb els quals es duen a terme estudis prospectius i que permeten identificar a diferents grups.
S’han intentat fer grups similars per sexes i per edat, però també cal tenir en compte altres malalties que es desenvolupen alhora, com la diabetis, o el fet que la persona sigui fumadora.
“Si en prendre’s la pressió arterial una persona descobreix que té una arrítmia, ha d’acudir al metge”La gran notícia és que el conjunt de les dades recopilades mostren que, si s’actua sobre el cor, es poden prevenir certes formes de demència, com l’Alzheimer. Això obliga als investigadors a actuar i dissenyar estudis molt bé pensats per poder comprovar aquesta hipòtesi. Hem de seguir amb la recerca, de la mateixa forma que es prova un medicament i, quan sembla que funciona, s’han de realitzar estudis adequats per comprovar que tingui l’efecte desitjat en els pacients.
Diria que la FA, que comença a associar-se a l’Alzheimer, és una arrítmia que sovint passa bastant inadvertida, a pesar que és molt fàcil de diagnosticar. En ocasions, gairebé es pot fer amb la palpació del pols. Però com no causa símptomes, els pacients poden passar anys amb ella i desenvolupar-se un dany major. Els ciutadans han de saber que té solució. Si en prendre’s la pressió arterial una persona descobreix que té una arrítmia, no ha de deixar d’acudir al metge.
És possible que puguem prevenir algunes d’elles, ja que una altra part d’aquestes malalties no tenen a la FA com a causa desencadenant.
Els dos estudis de l’Intermountain Medical Center, Murray (EUA) han investigat els efectes de l’ablació per radiofreqüència per catèter en gairebé 38.000 pacients amb fibril·lació auricular (FA). Segons els seus resultats, la possibilitat de sofrir demències i Alzheimer es redueix en aquests pacients gairebé un 70% durant els tres anys següents, comparat amb els qui no s’havien sotmès a aquest procediment. El risc d’ictus també es redueix de forma considerable i el de mortalitat, entorn del 3%. Però aquests resultats, insisteix l’especialista Julián Villacastín, encara no són concloents, per la qual cosa en els propers anys hauran d’impulsar-se nous estudis complementaris.
Les troballes no implicaran encara cap canvi en la pràctica clínica habitual, però suposaran l’obertura d’una via molt important de recerca. “Arran d’un estudi poblacional ampli s’ha conegut una pista important per investigar en el futur i en alguna cosa tan prevalente com la fibril·lació auricular i la malaltia d’Alzheimer. Associar aquestes dues malalties serà fonamental”, subratlla.
En relació a la FA, la Societat Espanyola de Cardiologia ja ha impulsat un registre, l’OFEREIX (Observació de Fibril·lació i Malaltia Coronària a Espanya), impulsat per l’Agència de Recerca de l’entitat i que pretén donar a conèixer quants pacients la pateixen. Tal vegada, a través d’ell, es coneguin més pistes sobre la relació entre aquesta arrítmia i les demències o l’ictus.
