Ser baix podria estar associat amb una major probabilitat de tenir problemes del cor. Aquest risc és fins a 1,5 vegades major en les persones que mesuren menys de 160,5 cm per a tots dos sexes, segons l’últim estudi que s’ha publicat referent a això en “European Heart Journal”. No obstant això, ja que la talla final no és un factor modificable, no cal caure en el pessimisme. La bona notícia és que aquestes persones, que poden tenir major probabilitat de desenvolupar una cardiopatia, han de cuidar-se més i intentar corregir la resta de factors de risc que sí són modificables, és a dir, evitar el tabac, l’obesitat, el sedentarisme i controlar els seus nivells de pressió arterial i de glucèmia (sucre en sang), segons informa en aquesta entrevista Julio Núñez, membre de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic Universitari de València.
No es pot ser tan categòric. Podem afirmar que l’evidència disponible recolza que la baixa alçada podria ser un factor de risc cardiovascular. És difícil ser tan concloent amb un estudi observacional.
S’ha observat que hi ha una relació lineal, és a dir, no és solament a partir d’on una persona té més probabilitats de desenvolupar una malaltia sinó que, a alçades més baixes, major és el risc i, a alçades més altes, menor. Mesurar menys de 160 centímetres, en tots dos sexes, ja suposaria un major percentatge respecte a les persones que mesuren més de 174 centímetres. Entre 160 i 174 centímetres, el risc seria intermedi.
“Mesurar menys de 160,5 cm de mitjana es relaciona amb 1,5 vegades més risc de sofrir malaltia cardiovascular o cardiopatia”La frontera és una mica arbitrària. L’important és que s’ha vist una relació lineal, de manera que com més alta és una persona, menys risc cardiovascular té i com més baixeta és, més.
Sí, és independent. Quan es realitza un ajust pels factors tradicionals (pes, diabetis, hipertensió, colesterol, etcètera) s’observa que els individus més baixets tenen major risc cardiovascular. És a dir, que no és que aquestes persones tinguin més probabilitats perquè a més de la baixa alçada sofreixen d’obesitat: l’altura és un factor independent del pes.
No és clar. Es desconeix quin és la causa exacta, però es postulen diverses hipòtesis.
“Tenir major predisposició a una malaltia cardiovascular obliga a un major control dels factors de risc modificables”La hipòtesi amb major pes està relacionada amb l’expressió de diversos gens estalviadors durant la gestació, és a dir, durant l’etapa intrauterina de l’individu. Quan el fetus viu una situació d’escassetat, no pot menjar i la mare s’alimenta malament, s’expressen aquests gens estalviadors. L’organisme es converteix en una màquina eficient que aprèn a funcionar amb el mínim. Genèticament, neixen nens que aguanten l’escassetat. Són de grandària petita que després es troben amb una societat en la qual porten una vida sedentària amb una alimentació amb excés de greixos i el seu organisme no està preparat per a això. Són organismes ‘estalviadors’. I tot el que menja, ho estalvia. I els resultats són obesitat, arterioesclerosi…
Hi ha estudis que assenyalen que, durant la Segona Guerra Mundial, durant l’ocupació nazi, les mares embarassades que passaven gana tenien nens petits i desnutridos. La taxa de nens amb el risc de cardiopaties va ser molt major en aquesta època que en unes altres. Néixer desnutrido, en una època d’escassetat, està associat a problemes de desenvolupament.
“Encara que la causa del risc augmentat es desconeix, la grandària de les artèries i factors socioeconòmics podrien tenir certa influència”Si un ha nascut petit, acaba sent baixet tota la vida. La població espanyola abans era d’alçada baixa, no estava ben alimentada. Però els fills de persones baixetes, després no han estat tan petits, perquè l’alçada depèn de factors genètics i ambientals, sobretot de l’alimentació durant els primers anys de vida i durant el desenvolupament intrauterino. En general, els nens que neixen molt petits, desnutridos, van a ser més baixos. I, a tenor dels resultats, amb un risc cardiovascular major.
Bé, sempre hi ha una excepció que confirma la regla. Pot haver-hi persones que tinguin certs gens que les facin créixer més però, en el conjunt de la població, el normal és que les persones mal alimentades en l’etapa intrauterina, acabin per ser petites.
Són necessàries més recerques que incloguin una valoració minuciosa de tots els factors de risc per confirmar aquests resultats que, sobretot, són relatius a població anglosaxona. També s’ha de validar aquest estudi en l’àmbit d’Espanya. Hem de confirmar si les troballes són aplicables o no en la població actual i en el nostre mitjà. Des de fa deu o quinze anys ja no hi ha població infantil desnutrida.
Les persones baixes no han d’estar especialment preocupades. Però tenir major predisposició a sofrir una patologia cardiovascular les obliga a un major control dels factors de risc que sí són modificables. Succeeix el mateix amb les persones que tenen més predisposició a sofrir, per exemple, lesions de genoll, ja que les més febles, han d’evitar practicar esports que les perjudiquen, com esquiar. De la mateixa forma, una persona baixeta, ha de cuidar la tensió arterial, el pes, procurar no desenvolupar diabetis, cuidar el nivell de lípids, deixar de fumar i fer exercici.
El metaanálisis realitzat sobre la relació entre l’alçada i el risc cardiovascular ha valorat més de 22 estudis que han inclòs una mostra de tres milions de persones, revela Julio Núñez. Segons aquest treball, publicat en “European Heart Journal”, les persones que mesuren menys de 160,5 cm de mitjana (165,4 cm en el cas dels homes i 153 cm en el de les dones) tenen 1,5 vegades més risc de sofrir alguna malaltia cardiovascular o cardiopatia respecte als individus que mesuren 173,9 cm de mitjana (177,5 cm en el cas dels homes i 166,4 cm en el de les féminas).
La causa d’aquest risc augmentat en els individus més baixos es desconeix, però els autors d’aquest treball consideren que la grandària de les artèries i els factors de risc socioeconòmic podrien tenir certa influència, segons informació de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC).
