La caspa és un problema de salut que afecta tant a homes com a dones. Més enllà de ser un inconvenient estètic pot ser un símptoma d’una malaltia dermatológica subjacent, com la psoriasis o la dermatitis seborreica. En aquest article es descriu el microorganisme culpable de la caspa, quan acudir al metge per aquesta afecció de la pell i com realitzar la higiene del cabell.
L’antiestética caspa és una afecció dermatológica que afecta per igual a tots dos sexes i que es produeix de forma temporal, sobretot en els períodes de canvis estacionals, com la tardor i la primavera. No obstant això, també pot persistir durant tot l’any, situació que indicaria que hi ha un problema de salut subjacent. La psoriasis, que afecta a al voltant del 2% de la població, o la dermatitis seborreica, que ho pateix entorn del 5%, són dos de les possibles causes, segons informació de diferents estudis de la literatura mèdica.
La caspa: cèl·lules de la capa còrnia
En la pell de tots els éssers humans viu un fong saprofito denominat Pytirosporum ovale. En persones especialment sensibles pot actuar com un antigen i produir una resposta alergénica, que provoca la descamació del cuir cabellut. Les cèl·lules que es descaman, a les quals es denomina caspa, són els corneocitos, és a dir, les cèl·lules epitelials sense nucli, mortes, de la capa còrnia de la pell (capa més externa de l’epidermis).
En aquests casos, és inútil intentar combatre la caspa amb xampús, remeis casolans i, menys encara, amb el popular xampú per a cavalls amb biotina (o vitamina H), que s’ha difós en els últims temps per les seves preteses propietats anticaspa, entre unes altres, encara que no siguin certes.
Quan la caspa és severa o important pot ser un símptoma de malaltia“Quan és lleu, és un problema purament estètic, però quan la caspa és severa o important pot ser un símptoma de malaltia, com la psoriasis, la dermatitis seborreica o altres processos patològics, severs o atípics”, diu Juan Ferrando, professor titular de Dermatologia de la Universitat de Barcelona i mèdic consultor de l’Hospital Clínic, de Barcelona, membre de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereología (AEDV) i del Grup Español de Tricología d’aquesta acadèmia.
“En realitat, la caspa moltes vegades es manifesta com pitiriasis, una descamació filiforme (a manera de fils), que consisteix en petites escates semblants a motitas de pols i de forma una mica allargada. Si es manifesten soltes, es denomina pitiriasis seca, però si estan una mica adherides al cuir cabellut, és caspa sense més”, precisa Ferrando. Si aquestes escates són de major grandària, pot ser un símptoma de psoriasis, afegeix.
Caspa: quan acudir al metge
L’assessorament d’un perruquer pot no ser suficient per combatre la caspa en tots els casos. Llavors, quan acudir al metge? “Quan és exagerada i persistent, en comptes d’estacional. Si és normal, solament es tenen petites motas. Però, quan és moderada o severa, pot ser senyal de dermatitis seborreica, que es caracteritza per acompanyar-se d’altres àrees seborreicas en la cara, costats del nas, enmig del pit o darrere de les orelles”, segons Ferrando.
Així mateix, quan la caspa és lleu o lleugera, els xampús anticaspa funcionen bé per eliminar-la, però quan l’ús habitual d’un xampú recomanat pel perruquer, el farmacèutic o el que es compra en el supermercat és insuficient, cal plantejar-se acudir al metge d’atenció primària i, idòniament, al dermatólogo.
Quan hi ha una malaltia dermatológica subjacent, no solament ha de tractar-se amb xampú anticaspa, sinó amb el tractament de base que el metge prescrigui per a cada problema de salut dermatológico (dermatitis seborreica o psoriasis). Entre ells figuren cremes o productes amb corticoides, àcid salicílico, calcitriol o vitamina D.
Avui dia, hi ha disponibles xampús amb quatre tipus diferents de propietats: per a ús freqüent o pèl normal; antigrasa quan el cuir cabellut és gras; amb condicionador per a pèl sec, feble o fràgil; i anticaspa. En els casos lleus de caspa, aquests últims funcionen bé, encara que no cal esperar resultats immediats amb el primer rentat, sinó que cal deixar passar diversos dies per notar els seus efectes.
Els xampús anticaspa més nous són els que contenen alfahidroxiácidos i que exerceixen un efecte peeling: actuen com els àcids que s’apliquen en els peelings facials. Un dels més populars és l’àcid glicólico, encara que hi ha uns altres d’aquesta família, però que no s’usen com a xampús, com l’àcid ascòrbic o l’àcid mandélico. Els clàssics porten piritiona de zinc, piroctonolamina o sulfur de seleni en la seva composició i també són efectius.
En canvi, el xampú de cavalls (amb biotina o vitamina H) l’ús de la qual s’ha intentat promocionar per tractar el pèl sec, feble i poc lustroso de les dones en els últims temps i, al com, entre unes altres, se li han atribuït multitud de propietats, com ser anticaspa, és un xampú que no funciona en el pèl humà, segons ja va advertir Juan Ferrando.
“El pèl es pot rentar diàriament amb xampú, de la mateixa forma que una persona es pot dutxar cada dia i, fins i tot dues vegades al dia, si va a la platja o a la piscina i desitja eliminar el salitre i el clor. Però amb el mínim sabó imprescindible perquè, a la llarga, pot ressecar la pell i generar èczemes, sobretot a les persones que tenen psoriasis. De la mateixa forma, no és cert que no es pugui rentar el cabell cada dia. L’idoni, quan un es dona una dutxa, més si aquesta és ràpida, és aplicar-se el xampú primer en el cap, deixar-li-ho mentre s’ensabona el cos i aclarir-se el pèl i llevar-se el xampú al final”, explica el dermatólogo Juan Ferrando.
