Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La cel·lulitis

L'aparició d'aquesta infecció que afecta la capa subdérmica de la pell pot estar relacionada amb quadres d'estrès, sedentarisme i desordres hormonals
Per María Rodríguez 27 de juny de 2005

El 14% dels casos de cel·lulitis sorgeixen en la pubertat, el 25% en la premenopausia i en molts altres durant l’embaràs o en començar a prendre la píndola anticonceptiva. La cel·lulitis és una infecció que es detecta gairebé exclusivament en les dones. Existeixen moltes teories sobre el seu origen, però cap definitiva, encara que els estudis realitzats en els últims anys han llançat esclaridores dades sobre els principals factors que influeixen en la seva aparició. Entre ells destaca que l’aparició de la cel·lulitis poc té a veure amb el pes de cadascun.

Inflamació del teixit cel·lular

Malgrat que el seu pronòstic ha millorat gràcies als canvis en l’alimentació i hàbits de vida, la cel·lulitis continua afectant un gran nombre de dones i no sols en l’edat adulta. Això influeix en què sigui “una de les preocupacions socials que més fomenta el desenvolupament d’estratègies de màrqueting per a captar consumidors de productes dubtosament eficaços”, lamenta el cirurgià Federico Mayo.

Inflamació del teixit cel·lular

Les causes de la seva aparició, com tractar-la, fins a quin punt són eficaços els productes anticel·lulítics i els diferents tipus de cel·lulitis que existeixen són algunes de les qüestions que es tracten a continuació:

Què és la cel·lulitis? És una infecció que afecta la capa subdérmica de la pell i que és provocada per gèrmens que entren en la superfície cutània a través de qualsevol lesió. “Per tant, com qualsevol infecció, presenta els símptomes d’aquestes: enrogiment, tumefacció i augment de calor, requerint tractament mèdic”, explica el doctor Pérez Macías, president de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica.

És el mateix que l’anomenada ‘pell de taronja? No. Cel·lulitis és un terme mèdic i no té res a veure amb la pell de taronja, encara que col·loquialment es coneix com a tal. “La cel·lulitis és una inflamació cel·lular, per la qual cosa no és correcta la utilització del terme per a parlar de les irregularitats que presenten determinades àrees de la pell de les dones, també conegudes com a pell de taronja”, detalla el doctor Serra Renóm, de la Clínica Quirón de Barcelona. Per part seva, “la pell de taronja és una pell humana sana que sembla la de taronja. És com el to de bronzejat o el d’ulls, en una persones apareix i en unes altres no”, matisa el doctori Maig.

A què es deu aquesta aparença de pell de taronja? Als cúmuls de greix que es formen en la dona a causa de la influència de certes hormones com els estrògens i progesterona. El greix es veu travessada per ponts fibrosos que van de la pell cap al teixit cel·lular subcutani donant l’aspecte de pell de taronja.

La cel·lulitis és sinònim d’obesitat? No necessàriament. Hi ha persones primes que poden tenir cel·lulitis i gent amb més pes que no té perquè sofrir-la. “Es nota més com més volum té una zona i, sobretot, quan s’engreixa”, reconeix el doctor Antonio Bazán, director de Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora de la Clínica Universitària de Navarra.

Apareix només en certes zones? “El cúmul de greix sol manifestar-se en zones típiques de disposició femenina: pistoleres, cara interna de les cuixes, glutis i flanc abdominals”, comenta el doctor Antonio Taboada Suárez, president de la Societat gallega de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica. No obstant això, també pot aparèixer en altres extremitats com els braços.

Existeixen diferents classes de cel·lulitis? Sí. “I algunes poden arribar a ser molt doloroses al tacte o a la pressió, sobretot les que es donen en la cara interna del genoll”, assegura la doctora Paloma Tejero, directora mèdica de la Clínica Mediestetic i vocal de la Societat Espanyola de Medicina estètica (SEME). Els dos tipus de cel·lulitis més freqüents són:

  • La cel·lulitis dura: Afecta principalment a dones joves. Es localitza en les cuixes i la pelvis.
  • La cel·lulitis tova: És la més antiestètica i complicada a l’hora de tractar. És freqüent que aparegui entorn dels 35 anys i porta amb si un important augment de volum.

El seu origen

Per què apareix? “No hi ha un consens sobre el tema”, adverteix la doctora Tejero, qui afegeix que hi ha una sèrie de trets físics que predisposen a sofrir-la com “les cames rectes amb el genoll cap a dins, l’augment de curvatura en el maluc, cert grau d’atròfia glútea i el volum més ample en la part inferior del cos que en la superior”. No obstant això, també té molt a veure “el paper que representen els estrògens (hormones femenines) en produir una retenció de líquids, però també influeix la progesterona en intervenir directament en l’augment de volum dels adipositos (grasses) en certes parts de la silueta femenina”, explica el doctor Pérez Macías.

El seu origen

La poden sofrir els homes? És molt estrany que un home present cel·lulitis.

És hereditària? Sí. Existeix un component hereditari important, que està influenciat en major o menor grau per altres factors.

Quins factors són els que influeixen en la seva aparició? Són molts i molt variats. D’una banda, la predisposició natural a acumular greix en determinades regions, el sedentarisme, hàbits de tabaquisme i alcohol, circulació venosa deficient i els desordres hormonals en la pubertat, l’embaràs o la menopausa. I per una altra, també poden tenir a veure “factors psicosomàtics relacionats amb l’estrès “, afegeix el doctor Pérez Macías.

Influeix l’alimentació? Per descomptat. El consum elevat de greixos, la baixa ingesta de líquids i una alimentació ‘poc sana’ influeixen directament en la seva aparició. “De fet, en els últims anys s’ha notat una certa millora, tant en la freqüència d’aparició com en la gravetat dels casos, molt probablement a causa de la millora dels hàbits alimentosos i de vida (exercici físic, cura corporal, tractaments de prevenció i/o manteniment, etc.)”, assegura el doctor Bazán.

Quins aliments s’han de prendre i quins evitar? Cal acostumés a portar una dieta equilibrada:

  • Aliments recomanats:
    • Fruites, verdures i hortalisses,
    • Aquells que fomenten la diüresi com els espàrrecs, carabassa, ceba, poma i infusions
    • Aigua. Almenys dos litres diaris.
  • Aliments no recomanats:
  • La pasta,
  • La rebosteria, cafè
  • Els fregits,
  • Les salses i embotits
  • Les begudes gasoses.

“Hem de recordar que els carbohidrats que no es consumeixen amb l’activitat física de cada dia són també acumulats en forma de greixos”, comenta el doctor Serra Renóm.

Possibles solucions

Es pot curar? “No”, afirma taxatiu la doctora Tejero. “Cal mentalitzar-se que és un procés crònic que es pot millorar, però no s’erradica definitivament

És un procés crònic que es pot millorar, però no s’erradica definitivament

” I és que en aquests casos, “el més correcte és la seva prevenció”, explica la doctora Marina Manchón.

Quins són els tractaments més eficaços? Existeixen diversos tractaments. En principi, un bon programa d’exercici físic i un control dietètic és suficient per a mantenir-lo a ratlla. De totes maneres, si ja està en un estat avançat es poden provar altres tècniques com:

  • La lipoescultura. Aspirar els excessos de greix superficial i realitzar una cicatriu subdérmica ajuda molt a millorar els resultats. “És un aliat important en la lluita d’aquest problema, sempre que s’acompanyi d’un adequat règim nutricional baix en greixos amb abundants líquids i la realització d’exercicis físics aeròbics”, recalca el doctor Serra Renom.
  • Mesoteràpia. Petites burxades amb substàncies farmacològiques a baixes dosis. Permet el tractament amb acció selectiva i directa sobre el teixit alterat. Gràcies a aquesta tècnica es millora la circulació i l’èxtasi venós i permet disminuir volum.
  • Fitoteràpia. Ajuda a l’eliminació de líquids retinguts i a l’enfortiment de la microcirculación.
  • Fisioteràpia. S’utilitza mitjançant diverses tècniques aïllades o combinades com el Làser Heli Neó, que aplicat abans de tractaments tòpics anticel·lulítics afavoreix el drenatge limfàtic i estimula la microcirculación, explica el doctor Pérez Macías. “Els ultrasons han de ser evitats per les embarassades, els pacients amb marcapassos i aquells que tinguin pròtesis metàl·liques o sofreixin d’hemorràgies freqüents.
  • Endermología. Consisteix en l’aplicació de succió amb rodetes sobre les zones celulíticas.
  • La cirurgia mitjançant liposucción. Millora la circulació per decompresión, ja que diminuye els cúmuls grassos. “Cal tenir en compte que el que s’aconsegueix amb la liposucción és llevar greix localitzat, però no pot garantir-se que la pell de taronja desaparegui per complet; no obstant això sí que és cert que es manifesta menys i millora l’aspecte global, sobretot amb la tècnica de liposucción superficial. La liposucción actua en el greix eliminat, però no en la textura de la pell”, aclareix el doctor Bazán des de la Clínica Universitària Navarresa.

Quin preu tenen? Varien en funció del tractament. Els més econòmics són els massatges el preu dels quals oscil·la entre els 600 i 900 euros les deu sessions. La resta de tractaments té preus molt variats.

Són efectives les cremes tòpiques? Les cremes i productes anticel·lulítics que es venen en farmàcies i parafarmàcies són eficaces com a mètode preventiu i de manteniment. Han de formar part del tractament integral i sempre han d’estendre’s amb un bon massatge sobre la zona afectada.

Quin és el principal component d’aquests productes? Estan compostes en la majoria dels casos per algues marines, heura, àloe vera, cacau, cetella asiàtica i alt contingut de cafeïna.