Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La cocaïna desestructura el cervell

La cocaïna altera l'estructura de les neurones de l'escorça cerebral, segons un estudi realitzat per investigadors espanyols
Per Montse Arboix 27 de maig de 2007

Fins ara era conegut que la cocaïna, potent psicoestimulante, causava efectes bioquímics i funcionals en el cervell. No obstant això, un estudi realitzat per investigadors del CSIC assenyala que l’ús d’aquesta droga produeix, a més, importants danys estructurals que es tradueixen en canvis en la forma de processar informació o idees, el llenguatge, la capacitat d’abstracció, el pensament i en la conducta.

Els efectes de la cocaïna en el cervell humà són més perillosos del que es venia creient. Així conclou un estudi realitzat per un equip d’investigadors de la Unitat de Neurofarmacología de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i de l’Institut de Neurobiología Ramón y Cajal del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), a Madrid, conjuntament amb investigadors de la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB). Els resultats s’han publicat recentment en la revista Neurology.

L’estudi, realitzat en ratolins, posa de manifest que la cocaïna produeix una disminució en les dendritas (prolongacions que sorgeixen del cos neuronal) i una menor densitat d’espines (estructures que formen les connexions) de les cèl·lules piramidals, que es troben en l’escorça o còrtex cerebral. Aquestes neurones són bàsiques per a la plasticitat del cervell, o el que és el mateix, per mantenir la capacitat de canvi del sistema nerviós central a fi de recuperar funcions perdudes, com pot succeir després d’un accident cerebrovascular, o per adaptar-se a nous requeriments (aprendre), de manera que el cervell estigui en permanent evolució.

Alteracions cerebrals

Els autors de l’estudi van injectar cocaïna a ratolins, en dosis que vindrien a ser similars al consum de droga injectada de mig gram diari. Segons explica Javier de Felipe, de l’Institut de Neurobiología Ramón y Cajal, i mitjançant un sistema de microinjecció, es van observar els canvis de cadascuna de les neurones i la sorprenent rapidesa amb la qual es provocaven anomalies.

«En humans, evidentment, no és el mateix, però podria equivaler a uns mesos», afirma l’expert. Els autors de l’estudi assenyalen que si la cocaïna és capaç de canviar l’estructura de les cèl·lules nervioses també ho és de canviar l’estructura del pensament, tots els productes que la ment pot generar incloent les activitats de l’intel·lecte com el raciocini (comprendre, jutjar i raonar objectius i fets), el llenguatge o les abstraccions de la imaginació. En definitiva, la qual cosa distingeix als éssers humans d’altres mamífers.

«Si la cocaïna és capaç de canviar l’estructura de les cèl·lules nervioses també ho és de canviar l’estructura del pensament»

De tota manera, els experts expliquen que encara falta per determinar si els canvis estructurals observats afecten a altres parts del cervell i si són irreversibles, ni el temps que poden persistir. El que creuen «és que és a llarg termini i que podria coincidir amb la idea que l’addicció és una malaltia crònica».

Efectes i complicacions de la cocaïna

La cocaïna és una droga enormement addictiva com a resultat de la seva habilitat per impedir la reabsorción de la dopamina per les cèl·lules nervioses. El cervell emet una anormal i elevada quantitat de dopamina com a part del seu sistema de gratificació, la qual cosa està directa o indirectament involucrada en les propietats addictives de les principals drogues. Un altre efecte de la cocaïna és el desenvolupament de tolerància amb l’ús habitual: no s’obté el mateix efecte amb la mateixa dosi al cap d’un temps.

Per aquest motiu, els addictes van augmentant quantitat i freqüència de forma progressiva. També es pot desenvolupar més sensibilitat als efectes anestèsics i convulsivos de la cocaïna, sense augment de dosi. Aquest increment en la sensibilitat pot explicar per què algunes morts ocorren després del consum de dosi de cocaïna aparentment petites. El seu ús continuat pot provocar estats d’irritabilitat, inquietud i paranoia i arribar, fins i tot, a un episodi total de psicosi paranoica en què la persona perd el sentit de la realitat i sofreix al·lucinacions auditives.

Així mateix, existeixen les complicacions físiques derivades. Efectes cardiovasculars (augment sobtat de la tensió arterial i de la temperatura corporal, arrítmies, infart), respiratoris (dolor toràcic, atur respiratori), neurològics (apoplexia, convulsions, maldecaps, visió ennuvolada) i complicacions digestives són algunes d’elles que, a més, poden desembocar en coma i mort.

Així mateix, un estudi, publicat recentment en la revista Neurology, realitzat conjuntament per investigadors de la Universitat de Johns Hopkins i de l’Institut Nacional d’Abús de Drogues (EUA), ha revelat que existeix una perillosa interacció entre la cocaïna i l’alcohol quan es consumeixen de forma conjunta. L’organisme les converteix en etilè de cocaïna, l’efecte de la qual en el cervell és més durador i més tòxic que si s’usen per separat, provocant una major pèrdua de funcions cerebrals. És per això que, dins del grup de defuncions produïdes per combinació de dues drogues, les més habituals són les ocasionades per cocaïna i alcohol.

PLA D’ATAC

ImgImagen: WHOEls problemes associats al consum de drogues afecten al conjunt de la societat, d’una o una altra manera. A Espanya, segons dades del Ministeri de Sanitat i Consum, s’estima que aproximadament un milió de famílies pateixen les conseqüències de l’ús de drogues i alcohol. Cada any, més de 20.000 persones moren de forma prematura i més de 4.000 ingressen als hospitals espanyols per psicosis produïdes per alcohol i drogues, segons dades epidemiològiques de l’Enquesta de Morbiditat Hospitalària (INE).

Malgrat que aquestes xifres són importants, la qual cosa més preocupa als experts són les tendències: en els últims deu anys l’augment dels ingressos relacionats amb les psicosis produïdes per drogues ha augmentat un 103%. El consum de cocaïna s’ha duplicat, amb una taxa de prevalença per al grup d’edat entre 15 i 64 anys del 2%, gairebé el doble que en la resta d’Europa, que és de l’1,1%, segons dades de l’Observatori Europeu de les Drogues.

Per aquest motiu, el Govern ultima un pla específic per lluitar contra la cocaïna, sobretot dirigit a l’àmbit escolar on el consum s’ha multiplicat per quatre en els últims deu anys, principalment entre els estudiants de 14 a 18 anys. Encara que encara no s’ha conclòs el projecte, segons la ministra de sanitat, Elena Salgado, està previst que s’estructuri en quatre àmbits: coordinació i avaluació, reducció de la demanda, cooperació internacional i control de l’oferta. Així mateix, s’elaboraran protocols de detecció precoç per a atenció primària i d’actuació en urgències.