Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La comunitat científica discrepa sobre els beneficis terapèutics del cànnabis

Als efectes perjudicials que ocasiona es contraposa una suposada millora en la qualitat de vida d'alguns malalts
Per mediatrader 23 de agost de 2003

El cànnabis és la droga il·legal més consumida a Espanya i en el conjunt dels països de la Comunitat Europea. Considerada com a droga “tova”, la polèmica sobre la seva legalització ve des de lluny. Enfronta a enceses defensores que defensen el seu potencial terapeútico i detractors que subratllen els seus efectes devastadors per a l’organisme i la seva capacitat d’arrossegament cap a drogues més dures.

El que és clar és que la recerca per a provar la seva eficàcia en determinades malalties no cessa. Per exemple, el Govern britànic acaba d’anunciar que subministrarà cànnabis a malalts en processos postoperatoris per a esbrinar si realment alleuja el dolor, en una recerca dirigida per l’Imperial College que provarà el seu efecte analgèsic en 400 pacients de 36 hospitals.

Diverses organitzacions pretenen que iniciatives com aquesta es portin també a cap a Espanya. De fet, el president de la Federació d’Associacions de Defensa de la Sanitat Pública, Marcià Sánchez Bayle, ha demanat aquesta setmana al Ministeri de Sanitat que permeti realitzar assajos mèdics amb marihuana seguint l’exemple del Regne Unit. “Seria raonable que a Espanya s’inclogués aquesta possibilitat de manera experimental perquè sembla que hi ha indicis que pot ser útil”, va afirmar. Esquerra Unida és de la mateixa opinió. Ahir Marisa Castro, responsable de Sanitat de la coalició va manifestar que la seva formació “està a favor de la recerca amb qualsevol planta que pugui ser útil per a millorar la qualitat de vida”.

A Espanya, la davantera la porta Catalunya, que és la primera Comunitat Autònoma que durà a terme un assaig clínic sobre els usos del cànnabis en malalts d’esclerosi múltiple. Aquest és el resultat de les converses que la Generalitat va obrir en 2001 amb el Govern central per a utilitzar un fàrmac que conté cànnabis en la seva composició. Aquest preparat s’utilitza per a reduir els efectes secundaris de la quimioteràpia en malalts de càncer. El projecte es va presentar a la fi de juliol a conseqüència de la resolució aprovada al març pel Parlament de Catalunya que instava a la Generalitat a impulsar els assajos clínics sobre els efectes terapèutics de la droga. En aquest moment s’ultimen els detalls i es preveu que per a la segona quinzena de setembre es puguin presentar els documents necessaris davant l’Agència Espanyola del Medicament perquè, una vegada aprovats, s’iniciïn els assajos, tal com ha confirmat la Direcció General de Recursos Sanitaris de la Generalitat.

En qualsevol cas, la veritat és que, fins a la seva prohibició en 1937, el cànnabis era component obligatori en més de trenta preparats farmacèutics dels EUA. el Canadà va ser en 2001 el primer país del món a aprovar l’ús de la marihuana amb finalitats terapèutics per a la seva administració en tres tipus de pacients: malalts terminals, amb esperança de vida menor a dotze mesos; afectats seriosament per esclerosi múltiple, càncer, sida, artritis severa o epilèpsia, i aquells en què almenys dos especialistes considerin que el seu ús pot proporcionar beneficis.

Estudis recents es mostren a favor del cànnabis com a medicina o simplement com a substància que hauria d’estar permesa. En els últims dies s’han succeït les notícies que ratifiquen aquestes postures. Científics de la Universitat de Califòrnia a San Francisco han mostrat que no es detecten canvis nocius en els nivells del VIH en pacients que rebien una teràpia combinada d’antrirretrovirales i marihuana fumada. També aquesta setmana l’Associació Internacional de Psicogeriatría dels EUA ha donat a conèixer un estudi segons el qual el dronabinol, una versió sintètica del principi actiu de la marihuana, redueix els estats de nerviosisme en pacients amb Alzheimer. Fins i tot s’ha arribat a afirmar que “el cànnabis pot ser l’aspirina del segle XXI”. Aquesta frase pertany als científics de l’Institut de Neurologia de Londres, que en una recerca feta pública a l’abril afirmaven que els compostos del cànnabis exerceixen un eficaç paper neuroprotector, evitant els efectes negatius de l’envelliment i prevenint malalties degeneratives com l’Alzheimer.

Però no tots els estudis sobre l’ús i el consum del cànnabis són tan positius, sinó que molts mostren el nociu que pot ser, posant de manifest la contínua contradicció dels científics en tractar el tema. “En aquest, com en tots els assumptes polèmics, hi ha postures massa radicalitzades”, considera Luciano Poyato, president de la Unió Espanyola d’Associacions i Entitats d’Atenció al Drogodependent

“Jo advoco per la recerca i pel diàleg entre les diferents postures per a així poder analitzar els avantatges i inconvenients que pot tenir l’ús mèdic d’aquestes substàncies”, afirma el president d’UNAD.

“Fumar tres porros al dia causa el mateix mal que fumar vint cigarrets”. Aquesta era la conclusió d’una recent recerca de la Fundació Pulmonar Britànica que desmitificava així la idea que aquesta droga és menys perjudicial que el tabac. El cànnabis produeix efectes psicològics (dificulta la concentració i l’aprenentatge i fins i tot pot ocasionar reaccions de pànic i ansietat) i físics com a bronquitis o reducció de l’eficàcia del sistema immunitari, etc., que molts recerques en els últims anys han posat de manifest.

Un altre tema en el qual regna el desacord científic és l’efecte “escalada”, que és aquell que diu que fumar cànnabis incita al consum d’altres drogues més dures. Mentre molts ho neguen, uns altres, com l’Associació Americana de Metges en un estudi publicat al gener, conclouen que els consumidors de marihuana tenen el doble de probabilitats de consumir al·lucinògens i altres drogues.

Aquests efectes negatius fan que part de la societat mèdica es mostri contrària a l’ús terapèutic del cànnabis i considerin que legalitzar-lo en aquest sentit seria el primer pas cap a la legalització definitiva. De tota manera, cal no oblidar que “ja existeixen altres tipus de fàrmacs composts de substàncies que també provoquen dependència”, recorda Poyato, qui defuig posicionar-se i recorda que, “en tot cas, és el sector sanitari i els científics els qui han d’investigar i decidir si el cànnabis pot tenir usos terapèutics”.