Les complicacions en el peu del pacient diabètic són la primera causa d’amputació no traumàtica i provoquen una alta taxa d’hospitalització, més del 25 % dels ingressos hospitalaris dels diabètics estan relacionats amb problemes en els seus peus. Per aquest motiu és de summa importància una correcta cura dels peus per prevenir problemes derivats. Tot això sense oblidar, no obstant això, que el bon control del nivell de glucosa en sang (glicemia) és el pilar fonamental per prevenir o retardar aquelles complicacions inherents de la diabetis.
Imagen: Montse Arboix
En els pacients diabètics el flux sanguini dels peus sol ser feble a causa de les alteracions vasculars provocades per la malaltia. Els teixits del peu amb disminució de reg tenen menys resistència, menys capacitat de curació i més possibilitat de contreure una infecció. Aquesta situació provoca que sigui una zona altament susceptible de presentar ferides que precisen d’un llarg període per guarir i, fins i tot, que puguin acabar en amputació. Les dades epidemiològiques posen de manifest la magnitud del problema: aproximadament el 70% de les amputacions d’extremitats inferiors a tot el món estan relacionades amb la diabetis.
El dèficit sanguini pot arribar a produir danys a nervis (neuropatía) provocant la falta de sensibilitat en els peus. I aquest escenari no fa més que augmentar els riscos associats: el peu, encara amb alguna lesió, pot ser incapaç de notar el dolor, la qual cosa augmenta la seva predisposició a úlceres i infeccions. A més, la pell de la zona per la falta de reg sol presentar-se extremadament resseca i fallir-se a causa que la neuropatía pot impedir la sudoració.
Com protegir els peus
La inspecció visual del peu, de forma habitual, és fonamental ja que associat a la neuropatía poden existir ferides i no notar el dolor. Cal buscar punts enrogits, frecs, zones d’inflamació o nafres, ajudats per un mirall. És millor establir un horari fix, com per exemple després del bany. La higiene diària ha de realitzar-se amb aigua tèbia, un assecat meticulós sobretot de les zones interdigitales i una correcta hidratació. Després del bany, quan la pell està suau, cal aprofitar per llimar asprors amb una pedra pómez evitant aquells productes amb components químics per eliminar callosidades.
La higiene diària ha de realitzar-se amb aigua tèbia, un assecat meticulós sobretot de les zones interdigitales i una correcta hidratació
Si aquestes zones són àmplies, és millor deixar-ho en mans d’un podólogo. Un aspecte fonamental, tant per a les persones diabètiques com per a la resta, és la correcta retallada de les ungles dels peus. Setmanalment i després de la higiene, cal tallar de forma recta les ungles sense estripar els uñeros ni les ungles encarnades, sense tallar les cantonades ni aconseguir la medul·la de la ungla. Posteriorment cal suavitzar les cantonades amb una llima. Si les ungles són engrossides o groguenques és recomanable la consulta al podólogo. També cal evitar danys tèrmics produïts per l’ús d’ampolles d’aigua calenta o coixinets de calor en els peus.
És millor usar mitjons a la nit si es refreden els peus. En les èpoques de fred es recomana utilitzar un calçat folrat per ajudar a mantenir els peus calents, encara que si s’ha exposat a baixes temperatures és millor assegurar-se que els peus no han sofert danys per congelació. És important no entorpir la circulació sanguínia. Creuar les cames, usar mitjanes molt atapeïdes, lligues o peces molt prietas són alguns dels hàbits que cal bandejar. De la mateixa manera, l’exercici físic afavoreix el flux sanguini. Caminar, nedar i muntar amb bicicleta són els esports més recomanats, evitant en tant que sigui possible aquells en els quals s’exerceixi impacte en els peus, com córrer o saltar.
Ajudant a prevenir
La prevenció i tractament de les úlceres dempeus diabètic es basen a l’educació del pacient. El reforç periòdic de l’aprenentatge i la motivació de cada persona per preguntar en cada visita al professional sanitari corresponent és de gran importància per evitar una deterioració major de l’extremitat. Els pacients han de conèixer la importància de seguir el tractament, així com incorporar a la seva rutina diària la realització d’un òptim control de les xifres de glucèmia per evitar complicacions.
Les visites regulars al podólogo, utilitzar calçat adequat i revisat abans de cada col·locació per eliminar arrugues o plecs dels teixits que podrien erosionar la pell, reduir la pressió del calçat usant unes plantilles de descàrrega permanents i intentar usar mitjons que absorbeixin la sudoració són moltes de les recomanacions que llancen els experts. Les sabates noves cal posar-los-hi de forma gradual, seleccionant aquells de lona i cuir que permetin la transpiració i evitant els de punta fina i taló alt.
A la nit, ajuda tenir a mà un bon parell de sabatilles amb una bona sola per si cal aixecar-se. En determinats pacients, i a manera de prevenció per corregir deformitats estructurals que poden derivar en ferides cròniques, es pot realitzar profilaxi quirúrgica. Els experts recomanen, a més, la vacunació profiláctica contra el tètanus.
Les úlceres arterials són aquelles ferides, classificades com a cròniques, que apareixen com a conseqüència de processos d’isquemia crònica, situació clínica caracteritzada per una deficitària aportació sanguínia a un determinat territori, d’instauració progressiva. Al principi, l’extremitat inferior apareix freda i pàl·lida per la falta d’irrigació en els teixits perifèrics. I a causa de la falta de reg dels nervis sensitius i motors es produeix una insensibilitat i rigidesa muscular. A mesura que empitjora el quadre, comencen a aparèixer taques cianóticas (azuladas) que en confluir creen unes petites vesícules en l’epidermis.
En trencar-se aquestes vesícules presenta una ferida de color gris-verdosa que en contacte amb l’aire es torna negruzca. Si la isquemia persisteix sobrevé la mort del teixit. Dolor intens, jaç de la ferida sec, color grisenc, negruzco o groguenc, absència de teixit sa, vores molt definides, profundes i pell circumdant sense pèl i atrofiada són característiques habituals d’aquestes ferides.
Les úlceres arterials representen el 7,2% del total d’úlceres de cama a Espanya, segons les últimes dades epidemiològiques disponibles. Entre els majors de 65 anys aquest tipus de ferides representen entre un 8% i un 11%. La seva localització: prominències òssies, punts sotmesos a pressió com a taló o dits i zones interdigitales; els factors de risc: diabetis, hàbit tabáquico, hipertensió arterial, hiperuricemia i dislipemia i, en menor grau, l’obesitat, l’estrès i el sedentarisme.
Els experts calculen que el 90% d’afectats per insuficiència arterial són fumadors. A més, els que fumen més de 15 cigarrets diaris tenen el doble de probabilitat de patir isquemia d’extremitats inferiors per l’efecte agregante plaquetario (protrombótico) de la nicotina. Així mateix, la diabetis mellitus també és la culpable de multiplicar per quatre les probabilitats de desenvolupar arteriopatía.
