La demència, en augment

Demència: què és i què suposa per a l’afectat

Es viu més anys gràcies, entre altres factors, a la millora de l’atenció sanitària en les últimes dècades i al fet que es gaudeix d’un major nivell de vida, a pesar que la crisi ha suposat un pas enrere en aquest sentit. Però, en comparació de 40 o 50 anys enrere, les condicions de vida són molt més saludables. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el nombre de persones amb 60 anys o més s’ha duplicat des de 1980. I s’estima que l’any 2050 hi haurà uns 2.000 milions de persones amb 60 anys o més a tot el món. Una bona notícia que té el seu peatge: cada vegada hi haurà més casos de malalties que afecten sobretot a les persones majors. I la demència és una d’elles.

El 70% dels cuidadors de persones amb demència desenvolupa problemes de depressió, estrès o ansietat

Com assenyala l’OMS, la demència és una síndrome “per norma general, de naturalesa crònica o progressiva, caracteritzat per la deterioració de la funció cognitiva (la capacitat per processar el pensament) més enllà del que podria considerar-se una conseqüència de l’envelliment normal. La demència afecta a la memòria, el pensament, l’orientació, la comprensió, el càlcul, la capacitat d’aprenentatge, el llenguatge i el judici“.

Hi ha diversos tipus de demència. La més coneguda i freqüent és la malaltia d’Alzheimer, una dolència neurodegenerativa que afecta a les àrees cerebrals relacionades amb la memòria, el llenguatge i el pensament. Es calcula que entre el 60% i el 70% de les persones que sofreixen demència pateixen la malaltia d’Alzheimer. La segona demència més comuna és la demència vascular, provocada per una malaltia vascular cerebral com una isquemia (interrupció del subministrament de sang al cervell) o una hemorràgia. La demència per cossos de Lewy és una altra forma freqüent, i està causada per l’acumulació d’unes estructures anormals a diverses zones del cervell, la qual cosa genera símptomes com a al·lucinacions, confusió o pèrdua de memòria.

La demència: tot un repte per als sistemes de salut

Segons un estudi de l’Alzheimer’s Disease International (ADI), en l’actualitat hi ha 44 milions de persones que sofreixen demència a tot el món. I es preveu que, cap a l’any 2050, uns 135 milions de persones pateixin aquesta malaltia; és a dir, el triple de casos. A Espanya s’estima que hi ha al voltant de 600.000 persones que tenen aquesta dolència i el nombre de defuncions causades per la malaltia d’Alzheimer s’ha duplicat entre els anys 2000 i 2011. Per aquest motiu, tant aquesta malaltia com la resta de les demències es preveu que es converteixin en un dels principals reptes de salut per als sistemes sanitaris en les properes dècades.

A part de la importància del nombre milionari de futurs afectats, les demències provoquen discapacitat i dependència, que suposa un important impacte econòmic en els serveis de salut. Segons un estudi publicat en la revista ‘Dementia’, el cost econòmic d’aquestes malalties a Espanya va ser d’uns 14.000 milions d’euros l’any 2009, dels quals dos terços es van destinar a l’Alzheimer. I, segons l’OMS, el cost de les demències a tot el món l’any 2010 va ser d’uns 440.000 milions d’euros, una quantitat equivalent al 1% del producte interior brut (PIB) mundial.

D’altra banda, les demències afecten també als familiars i els cuidadors, que solen ser dones o filles dels malalts. S’estima que el 70% dels cuidadors de persones amb demència desenvolupen problemes de depressió, estrès o ansietat.

A més, encara no hi ha cap tractament curativo per a aquestes malalties. Així que, els esforços van dirigits, especialment, a retardar els primers símptomes de les demències. En aquest sentit, mantenir-se actiu física i mentalment pot ajudar a posposar la seva aparició.