La prevalença de la dermatitis atòpica ha augmentat de manera considerable en els últims 30 anys. Així, segons un estudi de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereología (AEDV) presentat ahir, les persones que sofreixen aquesta patologia superen ja el 20% de la població espanyola.
La dermatitis atòpica és una malaltia inflamatòria crònica de la pell que es caracteritza per alteracions cutànies acompanyades de pell seca i una picazón intensa. Aquesta patologia afecta fonamentalment a nens, encara que també s’observa en l’edat adulta, sense diferències entre sexes.
Francisco Camacho, cap de Dermatologia de l’Hospital Verge de la Macarena (Sevilla) i un dels responsables de l’estudi, relaciona aquest increment de la incidència de la dermatitis amb el desenvolupament industrial i el benestar social. No en va, el 70% dels pacients procedeixen de l’hàbitat urbà, per la qual cosa se sospita que el seu origen estigui determinat per factors ambientals.
Aquesta malaltia també està lligada als hàbits higiènics actuals, ja que la gent es renta molt més que fa unes dècades, la qual cosa influeix en la “feblesa” de la pell davant possibles agents desencadenants. No obstant això, en un 60% dels casos, els experts consideren que existeix un component genètic. Aquest percentatge, apunten, és el doble que en els pacients diagnosticats d’altres malalties al·lèrgiques com l’asma o la rinoconjuntivitis.
Segons l’estudi, l’edat mitjana de diagnòstic de la dermatitis atòpica són els 2,25 anys i els tractaments previs més utilitzats són la hidratació, emolientes i corticoides d’aplicació tòpica. Altres tractaments menys utilitzats són la ciclosporina, la fototerapia, així com l’homeopatia, naturopatía o curanderismo (aquests últims representen el 0,76% dels casos).
Respecte a les zones de la pell més afectades, aquestes són la cara interna dels colzes, la part posterior del genoll, la cara i les cuixes.
