Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La dieta del pacient oncològic

La nutrició dels malalts de càncer condiciona la seva qualitat de vida i el pronòstic de la seva patologia

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 12deAbrilde2002

Molts malalts de càncer tenen dificultats per a mantenir un bon estat nutricional a causa de la falta d’apetit, trastorns en la digestió, mala absorció i les dificultats mecàniques per a mastegar i deglutir que els provoca la malaltia. Aquest defecte nutricional influeix de manera negativa en la supervivència del malalt, ja que l’existència de malnutrició al costat de càncer és un signe de mal pronòstic.

Els experts coincideixen a assenyalar l’enorme importància de la nutrició en el pacient oncològic. “Un correcte estat nutricional del malalt millora la seva qualitat de vida, la resposta al tractament i el pronòstic de la seva malaltia”, afirma el doctor Luis Enríquez Acosta, responsable de la Unitat de Nutrició Clínica i Dietètica Hospitalària del Complex Hospitalari de Càceres.

Segons Enríquez Acosta, el pacient oncològic es diferencia del pacient amb una altra patologia que la seva malaltia és multifactorial, i perquè des del principi del seu diagnòstic s’ha de considerar el suport nutricional com a part integrada del seu tractament. “Les característiques del tumor i el grau d’afectació que tingui el malalt determinen aquest suport”, comenta. “Les característiques associades del pacient també juguen un paper fonamental”, afegeix.

Un altre dels factors a tenir en compte, en opinió d’aquest expert, a l’hora de nodrir a aquest pacient, és el tractament amb quimioteràpia, radioteràpia i cirurgia. “Aquest tractament té una sèrie d’efectes secundaris que contribueixen a augmentar l’anorèxia o la falta d’apetit (boca seca, boca dolorosa, gola dolorosa, nàusees, vòmits, diarrea, restrenyiment, entre altres), i que influiran sobre l’alimentació d’aquesta persona”, explica. No obstant això, Enríquez reconeix que resulta molt difícil demanar-li al malalt que augmenti la seva ingesta de menjar, “per la qual cosa cal buscar maneres d’oferir major quantitat d’energia amb la mateixa quantitat d’aliment”.

“La pèrdua d’apetit i de pes són components que contribueixen a un pitjor pronòstic, i a més influeixen en les possibilitats i eficàcia del tractament”, afirma el doctor. És per aquesta raó per la qual recomana cuidar l’estat nutricional “perquè si empitjora l’estat de salut general també anirà a pitjor”. Aprofundint en aquesta idea, un recent estudi comparatiu dut a terme als Estats Units i en el qual es van analitzar diversos factors en el pacient oncològic, va revelar que com més pes perdia el pacient, responia pitjor al tractament, tenia una pitjor qualitat de vida i un pitjor pronòstic de la seva malaltia.

Referent als resultats d’aquest estudi, Enríquez explica que no es pretén engreixar al pacient sinó nodrir-lo, “perquè en proporcionar-li un estat nutricional acceptable millora la seva resposta al tractament, la seva qualitat de vida i el pronòstic de la seva malaltia”. “Malgrat la importància de cuidar la seva nutrició, no podem obligar-los a menjar donades les característiques de la seva patologia”, apunta.

El càncer provoca en qui el sofreix una pèrdua de pes, anorèxia i feblesa, així com alteracions metabòliques, energètiques, de metabolisme de greix, hidrats de carboni i proteïnes, al mateix temps que hi ha un augment de la necessitat energètica i de macronutrients molt difícil de cobrir en la pràctica. És per això que els oncòlegs recomanen a aquests pacients que ingereixin aliments energètics i proteics, que han de tenir sempre a mà a fi que pugui ingerir-los al llarg del dia en diferents menjars, i en un número de 6 a 8 ingestes.

“Hi ha diverses maneres de cobrir aquestes necessitats dels pacients”, relata el doctor, “en primer lloc donar-li al malalt suplements i aliments enriquits amb llet, llet en pols, llet condensada, farina o mel, a fi d’enriquir la dieta aportant més calories però sense modificar la quantitat que prenen”. En cas que es presenti caquèxia (feblesa i primesa extrema), Enríquez assenyala la necessitat de recórrer als “suplements artificials amb poc volum però rics en energia, proteïnes, hidrats de carboni i greixos”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions