Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La disciplina és fonamental per a la bona educació dels nens i el seu desenvolupament com a persones

Pediatres de tot el món es van reunir a Lisboa per a tractar les necessitats dels més petits

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 14deOctubrede2002

La disciplina en els nens és la base d’una bona educació i el pilar perquè tots els bebès es desenvolupin com a persones. Aquesta és la idea defensada per pediatres i especialistes de tot el món, que han discutit aquesta setmana passada a Lisboa les revelacions científiques i perspectives actualitzades dels tests ja existents. L’objectiu no és un altre que tractar totes les necessitats dels més petits, utilitzant els coneixements provinents de la neurobiología, psicologia i psiquiatria. Han estat conduïts per un dels majors experts en pediatria, el nord-americà T. Berry Brazelton.

Cal diferenciar entre disciplina i càstig per a entendre que un nen necessita seguir unes pautes de comportament des dels seus primers dies que li permetin tenir un control sobre si mateix. “Un nen indisciplinat és un nen infeliç perquè no té a ningú que es preocupi per ell”, explica Brazelton, per a qui “un nen acaronat no té límits”. Que un nen menteixi, robi diners de la cartera o faci pipí en el llit són problemes previsibles i per això els pares no han de fer d’ells una preocupació excessiva i entendre que es tracta d’una cosa comuna a l’edat del nen. Formen part de l’aprenentatge i deixarien de ser una cosa quotidiana si no són passatgers.

Cada edat té els seus desviaments propis i és necessari identificar-los i reconèixer-los com a senyals del desenvolupament normal. Segons Brazelton, els pares tendeixen a hipervalorizar qualsevol petit símptoma per a superprotegerlos i el que aconsegueixen és augmentar l’ansietat de la relació entre pares i fills. Brazelton aborda aquestes qüestions amb molta tranquil·litat i no dóna a penes importància al fet que els nens tinguin por a la foscor, es xuclin el dit o tinguin dolors de panxa a tota hora. Per a ell els nens han d’aprendre a consolar-se per si mateixos.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions