Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La disfunció eréctil

Aquesta disfunció sexual de l'home pot ser símptoma de malalties com la hipertensió, la hipercolesterolemia o la diabetis

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 20deGenerde2017
Img disfuncion sexual masculina hd Imatge: olly18

Tenir una bona salut sexual és fonamental per aconseguir una bona qualitat de vida. No obstant això, alguns estudis assenyalen que gairebé el 40% de la població masculina espanyola podria sofrir algun tipus de disfunció sexual. La disfunció eréctil és una de les disfuncions sexuals de l’home més comuns. Ocorre quan es té dificultats per aconseguir o mantenir una erecció i és més freqüent a mesura que s’envelleix, malgrat que no forma part del procés d’envelliment. En aquest article es descriu què és la disfunció eréctil, què la provoca i com es tracta.

Img disfuncion sexual masculina art
Imatge: olly18

Problemes sexuals: la disfunció eréctil

Es denomina disfunció sexual quan existeix dificultat durant qualsevol etapa de l’acte sexual -desig, excitació o orgasme- que impedeix que la persona o el seu parella gaudi de l’activitat. D’entre tots els problemes de caràcter sexual, un dels més prevalentes és quan no és possible aconseguir o mantenir una erecció prou per permetre una relació sexual satisfactòria, la qual cosa es coneix amb el nom de disfunció eréctil.

Encara que la majoria dels homes sofreix algun episodi en la seva vida, a causa de moments d’estrès o a tractaments farmacològics, es considera disfunció eréctil quan aquests successos són repetits. Malgrat no estar considerada una malaltia greu, suposa tal deterioració de l’autoestima i la qualitat de vida de l’afectat -i també de la seva parella- que pot conduir a quadres d’ansietat i depressió.
Alguns medicaments, com els antihipertensivos o alguns diuréticos, poden provocar disfunció eréctil

Al passat Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN), celebrat a Santiago de Compostel·la (la Corunya), es van posar de manifest les xifres de la disfunció eréctil a Espanya: dels 40 als 50 anys, s’estima que afecta a entre el 2% i el 10% dels homes; dels 60 i 70 anys, a entre el 30% i 40%; i en majors de 70 anys, es calcula que la proporció aconsegueix el 50%. A més, es creu que solament el 20% dels afectats consulta sobre el seu problema amb el metge.

Malgrat que és més freqüent que es desenvolupi a partir dels 45 anys, moment en què coincideix amb l’aparició de malalties en la població masculina (sobretot hipertensió, hipercolesterolemia i diabetis), els especialistes adverteixen que no cal acceptar-ho com una característica del procés normal d’envelliment.

Causes i conseqüències de la disfunció eréctil

Segons el ‘Document de consens sobre disfunció eréctil’, elaborat per 12 societats científiques espanyoles a més de la SEMERGEN – l’Associació Espanyola d’Andrologia (ASESA), l’Associació Espanyola d’Urologia (AEU) o la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), entre altres- en la funció eréctil intervenen diversos factors físics i psicològics i qualsevol alteració d’un o més d’ells pot originar disfunció.

La disfunció eréctil es pot classificar en:

  • Orgànica: sobretot per causes vasculars, però també neurógenas, hormonals o locals.
  • Psicógena: provocada per un bloqueig central del mecanisme eréctil sense que intervingui cap lesió física.
  • Mixta: deguda a una combinació de factors orgànics i psíquics. En la majoria, la disfunció orgànica va acompanyada d’un component psicològic.

La disfunció eréctil també pot donar-se com a efecte advers a la presa de determinats medicaments (com els antihipertensivos o alguns diuréticos) o substàncies addictives -entre elles, la nicotina i l’alcohol-. De fet, s’estima que aquest últim grup constitueix el 15% dels casos.

D’altra banda, la disfunció eréctil pot ser un símptoma d’algunes malalties. Trastorns cardiovasculars (hipertensió arterial o alteracions vasculars, com l’aterosclerosis), metabòlics (diabetis), genitals o urológicos, processos infecciosos, lesions neurològiques (cerebrals o medul·lars) o depressió, entre unes altres, són algunes de les patologies que poden provocar disfunció eréctil.

El tractament de la disfunció

La ‘Guia clínica sobre la disfunció sexual masculina: disfunció eréctil i ejaculació precoç’, de l’European Association of Urology (2010), assenyala que l’objectiu principal en el tractament d’aquesta disfunció és determinar la causa del seu desenvolupament i tractar-la sempre que sigui possible, i no focalitzar-se solament en els símptomes. La disfunció eréctil pot estar associada a factors modificables, com els hàbits de vida o la presa de medicaments, i és desitjable que es regulin abans de començar el tractament o bé de manera simultània.

De fet, canviar les rutines de vida és molt important en els qui, a més de la disfunció, sofreixen malalties com la diabetis o la hipertensió arterial. A més de que millora el seu problema sexual, també ho fan la salut cardiovascular i metabòlica general i, per tant, l’estat de salut en general.

Amb tot, és de summa importància obtenir el diagnòstic de manera precoç. Acudir a l’especialista en aquestes disfuncions ajuda a començar al més aviat possible el tractament més adequat a cada cas.

Disfunció sexual en dones

El dolor associat al coit, l’absència de desig i d’orgasme i els problemes d’excitació són alguns dels símptomes que poden limitar la sexualitat femenina. La disfunció sexual femenina provoca insatisfacció i mala qualitat de vida.

Per norma general, aquests problemes sexuals són deguts a factors físics (com a desequilibris hormonals o espasmos musculars, entre uns altres) i psicològics. Els problemes físics es poden tractar en un curt període de temps amb bon resultat, mentre que els factors psicològics -que es tracten amb teràpia- precisen de temps més llargs per aconseguir una millora. No obstant això, es fa imprescindible acudir al metge de família o al ginecòleg per obtenir el diagnòstic i el tractament adequat.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions