Amb motiu de la celebració avui del Dia Mundial de la Malaltia de Parkinson, la Federació Espanyola de Parkinson (FEP) ha fet una crida a institucions sanitàries, metges i societat en general perquè s’adoptin les mesures necessàries que facilitin la plena integració al món laboral i social dels malalts, al mateix temps que s’aprofundeixi en l’estudi d’aquest trastorn, que afecta a 100.000 persones al nostre país.
“Creiem que la societat té encara molt que aprendre de la malaltia de Parkinson, així com els familiars i els propis afectats. Per això és fonamental aquest Dia per donar a conèixer les necessitats de les persones afectades i els problemes associats a aquest trastorn”, afirma Carles Guinovart, president de la FEP.
El lema d’aquesta jornada és “Si tens Parkinson, no ho visquis sol”. “Molts afectats se senten rebutjats, apartats i limitats, de manera que els pesen més les conseqüències psicològiques que les físiques, per aquest motiu amb el lema volem recolzar i aconseguir una millora en la integració social de les persones amb Parkinson”, apunta Guinovart.
Per al doctor Gurutz Linazasoro, director del Centre de Recerca de Parkinson de la Policlínica Guipúscoa, a Sant Sebastià, l’eslògan triat és especialment encertat lloc que el Parkinson té tres grans enemics: el diagnòstic -“els mesos posteriors al diagnòstic no solen ser fàcils, molts entren en una situació de negació de l’evidència que condueix a l’ansietat i a la depressió”-, la desinformació -“encara que aquest aspecte ha millorat molt notablement en els últims anys”-, i l’aïllament.
Per la seva banda, Francisco Grandas, coordinador del Grup de Trastorns del Moviment de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), recorda que el Parkinson és la segona malaltia neurològica al nostre país. Aquest expert considera que per al correcte diagnòstic, seguiment i maneig dels pacients és necessari que els centres sanitaris comptin amb especialistes en Parkinson o experts en els trastorns del moviment, “situació que avui dia no es compleix”. Igualment, la recerca en aquest camp “segueix sent molt necessària”. Aquestes i altres peticions estan recollides en el Pla Nacional per a la Malaltia de Parkinson, consensuat per la FEP.
Recerca
Les grans línies obertes de recerca a curt termini estan centrades en la genòmica i proteòmica, per descobrir els mecanismes bàsics de la degeneració cerebral; la cerca de marcadors biològics de la malaltia, que possibiliti detectar als pacients abans que es produeixin els símptomes, i el desenvolupament de tractaments neuroprotectores, segons explica el doctor Grandas.
En l’actualitat, un diagnòstic adequat i precoç permet instaurar una teràpia eficaç que millora la qualitat de vida dels pacients i augmenta la seva expectativa de vida. A causa que encara l’origen de la malaltia és desconegut, els tractaments són simptomàtics i estan orientats a restaurar els nivells cerebrals de dopamina (responsable de les alteracions motores com el tremolor, la rigidesa i la bradicinesia).
La levodopa és el tractament més eficaç i el més utilitzat. Encara que la seva administració produeix una millorança clínica en els pacients, el tremolor, la rigidesa i els trastorns posturals, després d’anys de tractament (aproximadament cinc o sis) va perdent efectivitat i es comença a associar amb importants efectes adversos, afavorint l’aparició de complicacions motores severes i reduint la capacitat funcional.
