Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La felicitat a les ciutats

Les característiques de la urbs on es viu és un factor important en la felicitat de la persona

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 09deAgostde2013

Té a veure el lloc on es visqui en la felicitat dels seus habitants? La resposta és sí. Les ciutats on es viu més feliç solen localitzar-se als països més rics; no obstant això, el nivell de prosperitat no és l’únic factor que influeix en la felicitat. Les relacions humanes, la realització en el treball i les condicions de vida també afecten a la felicitat dels ciutadans. En aquest article es descriu un estudi que aborda els elements claus d’una ciutat per a la felicitat dels seus habitants i la valoració que es dona a cadascun d’ells.

Img gente ictus art
Imatge: Rubén García / Eroski Consumer

Les claus de la felicitat en ciutats i països

Per què triar un lloc per viure i no un altre? Instal·lar-se en ciutats saludables i que facin felices als seus habitants és l’opció somiada per a molts. En els últims anys, s’han difós diverses classificacions de les urbs idònies per viure.

Rio de Janeiro, Sídney i Barcelona serien, per aquest ordre, les millors ciutats per viure, segons l’índex d’Anholt-Gfk Roper City Brands, elaborat per una companyia privada que cataloga les millors urbs per residir. També entre les top 10 del planeta figura la capital espanyola, Madrid, però ja en el sisè lloc. Les atraccions culturals, turístiques i l’oferta pel “shopping” són alguns dels aspectes valorats en aquest rànquing. Però, són aquestes les claus de la felicitat a les ciutats?

Per ser feliç és important gaudir d’una bona salut mental i física, algú en qui recolzar-se, treball i llaços familiars estables
Pel que sembla, els països més feliços del món són els més rics i corresponen als del nord d’Europa, com Dinamarca, que estaria en primer lloc, seguit de Finlàndia, Noruega i els Països Baixos; mentre que entre els més infeliços figuren els més pobres del món, els localitzats a Àfrica, com Togo, Benín, República Centreafricana i Sierra Leone, segons l’Informe de la Felicitat al Món editat per John Helliwell, Richard Layars i Jeffrey Sachs, de l’Earth Institute (Institut de la Terra), de la Universitat de Columbia. Segons aquest sondeig, Espanya se situa en el lloc 22 quant a felicitat.

No obstant això, la felicitat no depèn solament de la prosperitat econòmica, sinó d’altres factors, com comptar amb una bona xarxa de suport social, la llibertat política i l’absència de corrupció, segons aquest informe. De fet, el rei de Bhutan, un petit país situat en l’Himàlaia, davant les xifres de pobresa del seu país, va decidir mesurar la felicitat bruta interna (FBI) en lloc del producte interior brut (PIB), amb la finalitat de veure la qualitat de vida dels seus ciutadans, ja que inclou aspectes psicològics i holísticos, més enllà de la prosperitat econòmica.

Des del punt de vista individual, per ser feliç és important gaudir d’una bona salut mental i física, algú en qui recolzar-se, treball i llaços familiars estables, afegeix l’Informe de la Felicitat al Món.

La felicitat urbana

Hi ha diferents formes de mesurar la felicitat a les ciutats: la felicitat subjectiva o grau de satisfacció respecte a diferents aspectes de la vida (l’entorn familiar i d’amistats, l’educació, el sou, etc.); la felicitat objectiva, que es refereix a la qualitat de la vida urbana; i, finalment, la felicitat integrativa, una combinació de les dos anteriors, que s’aproxima més a la sensació real de les persones. Així ho assegura Ioanna Papachristou, doctorant i investigadora en el Sustainability Measurement & Modeling Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), qui ha dut a terme un estudi sobre la quantificació de la felicitat urbana.

En general, en el seu informe conclou que la felicitat subjectiva dels residents d’una ciutat és més alta que la felicitat objectiva i, per tant, que la felicitat real dels ciutadans. Per esbrinar-ho, va realitzar un qüestionari a 174 persones que residien o treballaven en un districte de Barcelona (Gracia), de les quals el 39% va dir sentir-se bastant feliç i solament el 3,5% es va declarar totalment feliç.

Més del 77% dels enquestats es va mostrar satisfet i feliç amb la seva salut, la seva vida en general, el temps lliure, la seva família, la seva vida social i el seu estatus social, ja que van puntuar aquests aspectes amb un valor alt, de 4 sobre 5. En canvi, va haver-hi menys persones satisfetes amb els seus diners (el 43%), el treball (el 53%) i els desplaçaments diaris del domicili al treball i viceversa, fenomen denominat “commuting” en anglès (51%).

Elements clau en el benestar dels habitants

Els ciutadans volen més àrees verdes, l’aire menys contaminat, menys soroll, una bona qualitat de l’aigua i bons serveis de sanejamentL’estudi realitzat a Barcelona va llançar altres resultats interessants associats al benestar dels enquestats. Respecte a les condicions de vida urbana, la majoria dels entrevistats va puntuar més baix, amb un 3 sobre 5, la qualitat de l’aigua i de les instal·lacions de sanejament (el clavegueram); el 34% es va mostrar insatisfet amb la qualitat de l’aire (segons la Generalitat és bona en tota Barcelona); el 40% va dir estar insatisfet amb les condicions de tràfic (la Generalitat assenyala que el flux de tràfic no és alt en aquesta zona); i el 62% va puntuar baix, entre 2 i 3, el seu grau de satisfacció amb el soroll.

La major part es va manifestar de mala gana per la falta d’àrees verdes, ja que el 43% les va qualificar amb solament un 2 i el 23% amb un 1, mentre que les zones per als vianants van ser una mica millor valorades amb un 3, pel 28% dels entrevistats, i un 4, pel 33%. Quant a la seguretat, el 79% va dir sentir-se molt segur al seu barri i el 98%, tenir accés a la sanitat pública o privada.

Les dades evidencien que “els ciutadans volen més àrees verdes, l’aire menys contaminat, menys soroll, una bona qualitat de l’aigua i bons serveis de sanejament”, resumeix Papachristou. El seu treball conclou que la planificació urbanística hauria d’enfocar-se a crear les condicions de vida adequades per a les persones que viuen a les ciutats, ja que aquestes influeixen en el seu estat d’ànim (en la seva felicitat o no), i no a planificar solament per a les ciutats.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions