Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La fisioteràpia permet prolongar l’autonomia en els ancians

Incontinència i osteoporosi figuren entre les patologies que tracten aquestes tècniques

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 16deAbrilde2002

La fisioteràpia s’ha constituït com un element complementari a la medicina, que adquireix una gran importància en la salut dels ancians, ja que ajuda a mantenir i potenciar la seva autonomia. A les tècniques més tradicionals de fisioteràpia com són les manuals i l’electroterapia se sumen altres com la balneoteràpia i la hidroterapia, de demostrats efectes positius, en els estudis realitzats amb persones majors i la pràctica de les quals cada vegada està més difosa, si bé el sistema nacional de Salut, encara no l’ha inclòs en totes les seves aplicacions.

Experts en Fisioteràpia de diversos punts d’Espanya, s’han donat cita, durant la setmana passada, en la Universitat Catòlica Sant Antoni, a Múrcia, per a participar en el V Congrés Nacional, que organitza aquesta institució acadèmica, si bé aquesta és la primera vegada que adquireix el rang de nacional.

Els alumnes de Fisioteràpia han estat els responsables de presentar els treballs, tutelats per un professor, diversos d’ells íntimament relacionats amb els problemes que afligeixen als majors. Entre aquests, per exemple, destaca el d’incontinència urinària, dirigit conjuntament pels doctors Santos i Avilés, i en el qual es demostra que en una població de majors amb envelliment saludable, la fisioteràpia aconsegueix excel·lents resultats, sense necessitat de recórrer al tractament farmacològic o a la cirurgia. Igualment, segons va explicar el doctor Juan Dionisio Avilés, en aquests casos, la fisioteràpia pot ajudar a la rehabilitació del sòl pèlvic en la incontinència d’esforç i constitueix una inestimable ajuda en els casos de vagina inestable o sòl pèlvic incompetent.

Prevenció de caigudes

La utilització de TENS -estimulació a través de l’electroterapia- per a la cicatrització d’úlceres o la importància de la fisioteràpia en l’osteoporosi, fonamentalment a través de l’exercici, són uns altres dels continguts dels treballs que els alumnes de la UCAM han presentat en aquest congrés.

Avilés va apuntar la importància de l’exercici físic en els majors com a element per a millorar la seva capacitat funcional i prevenir el risc de caigudes. D’altra banda, en aquesta reunió d’experts es van abordar també altres temes relacionats amb els ancians com són els trastorns de la marxa, en els diferents tipus d’envelliment: normal, òptim i patològic, i l’interès de registrar-los en vídeo per a supervisar la reeducació així com per a conèixer la seva evolució i progrés. La fisioteràpia és útil també en la millora de les malalties respiratòries i en altres com el Parkinson, que afecten un gran nombre de persones ancianes. Arribar a centenari amb total autonomia és l’objectiu al qual han d’aspirar geriatres i ancians, en el que es denomina una responsabilitat compartida, entre metge i malalt, ja que tots dos han de contribuir al fet que aquest repte, que avui aconsegueixen tan sols uns pocs, s’estandarditzi com una fórmula habitual d’envelliment. En aquest sentit, la intervenció de la fisioteràpia juga un paper essencial.

Segons Avilés, són diversos els factors que interactuen perquè les persones longeves presentis diverses formes d’envelliment, alguns d’ells vénen predeterminats per la genètica, de manera que són ineludibles. No obstant això, existeixen altres condicionants que, a manera de prevenció, poden evitar l’aparició de malalties causants del que els experts denominen envelliment patològic i entre les quals es troben la diabetis i les malalties cardiovasculars. En la seva opinió, la dieta i l’exercici físic són les claus per a mantenir a ratlla l’obesitat, el colesterol, la hipertensió que figuren entre els principals factors de risc per al desenvolupament de malalties que causen incapacitat en la persona quan no precipiten la mort.

El doctor Avilés assegura que si cada vegada s’incrementa el nombre d’ancians que arriba a centenari, el problema se centra ara en què també augmenten el nombre de malalties, especialment a partir dels vuitanta o noranta anys, quan la persona s’incapacita, i que aquesta situació forma part de l’envelliment normal. El patològic és l’associat a malalties que fan la seva aparició cap als seixanta anys com l’artrosi i la demència.

Hàbits saludables

La prevenció i promoció de la salut en els ancians, té la finalitat no sols de reduir la mortalitat prematura, sinó de preservar la funció i la qualitat de vida. El geriatre Esmeraldo Cano explica que els esforços preventius han d’iniciar-se durant l’adolescència, ja que és en aquesta etapa quan s’inicien moltes de les malalties cròniques degeneratives com el càncer o l’arterioesclerosi, de manera que els hàbits saludables són -diu- la millor esperança d’una vellesa sana.

D’aquesta manera, la lluita contra el tabac i l’alcohol, el manteniment d’una dieta alimentosa sana i equilibrada i la pràctica d’exercici són factors imprescindibles per a garantir un envelliment saludable.

Malalties com la hipertensió i la diabetis, relacionades amb l’envelliment, són causa freqüent de malalties cardiovasculars, més encara quan apareixen lligades a altres problemes com l’obesitat i una forma de vida sedentària.

El doctor Cano considera, no obstant això, que les intervencions preventives en els ancians poden ser efectives per a reduir o retardar la malaltia i la discapacitat i que els programes de promoció de la salut per als ancians tenen una gran capacitat potencial per a millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu. En la seva opinió, els majors responen de manera favorable als consells sobre prevenció i són capaces de modificar els seus hàbits fins i tot després dels 75 anys i, en aquest sentit, apunta que, en activitats de vacunació, s’obtenen millors respostes entre el col·lectiu de persones majors que en la població més jove.

D’altra banda, indica que als beneficis que s’obtenen com a resultat del canvi en l’estil de vida cal sumar altres actuacions encaminades a promoure la salut i que persegueixen una millora en l’autoestima i l’autonomia. En aquest sentit, el geriatre assegura que la satisfacció que aconsegueixen mitjançant aquesta mena d’actuacions, preferentment quan es realitzen en grup, contribueix en gran manera a millorar la qualitat de vida del pacient ancià.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions