L’últim dimecres de març es commemora el Dia Nacional del Trasplantament, una data promoguda per l’Organització Nacional de Trasplantaments(ONT), organisme coordinador de caràcter tècnic pertanyent al Ministeri de Sanitat. Espanya és el país amb major taxa de donació de tot el món. Les donacions es realitzen sempre de manera altruista i tot el procés és cobert, des del punt de vista econòmic, pel Sistema Nacional de Salut (SNS). L’objectiu d’aquest dia és fomentar una cultura de donació d’òrgans i donar una oportunitat de vida a pacients en espera, que molts d’ells crònics o terminals. L’any passat es van fer al nostre país 4.425 trasplantaments dels quals 336 van ser de pulmó. En aquest article expliquem més sobre aquesta mena d’intervenció i la importància de la fisioteràpia per a la rehabilitació pulmonar després d’un trasplantament.
Quan es fa un trasplantament de pulmó?
El trasplantament com a opció s’analitza molt detalladament i s’estudia la situació de la persona en molts aspectes. Pot arribar a ser una alternativa per a malalties respiratòries en una fase molt avançada i quan el pacient ha esgotat una sèrie de recursos en tractaments de manera prèvia. Sol donar-se en pacients amb malalties cròniques avançades, quan la seva esperança de vida no és major de dos o tres anys.
Les patologies més comunes dels pacients que reben un trasplantament pulmonar són les següents:
- Malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC).
- Fibrosi pulmonar.
- Hipertensió pulmonar.
- Bronquièctasis.
- Alfa-1 antitripsina.
- Fibrosi quística (la malaltia causant del major percentatge de trasplantaments en edat pediàtrica).
Quins són els requisits per a realitzar-se un trasplantament pulmonar?
Existeixen una sèrie de guies mèdiques i normatives on es defineix el perfil del pacient que compleix amb els criteris per a realitzar el trasplantament. Hi ha molts altres factors que compliquen l’escenari per a avançar amb aquest procediment.
- Primer, perquè pugui realitzar-se el trasplantament, tant el donant com el receptor han de complir una sèrie de requisits: per exemple, la persona receptora ha d’estar dins d’una edat permesa, es valorarà si el pacient té patologies associades com una cardiopatia, si tenen addiccions a l’alcohol o a les drogues o si són bons complidors quan es pauta un programa mèdic.
- Una vegada inclòs el pacient en la llista per a trasplantament, aquest queda a l’espera d’un donant que sigui vàlid, ja sigui per grup sanguini, per la distància geogràfica o per la grandària de l’òrgan del donant, ja que ha d’ajustar-se al seu receptor.
- A més, qui rebrà l’òrgan ha d’estar disposat a passar per aquest camí. No oblidem que la persona es troba en una situació complicada d’estat de salut i quant a la seva qualitat de vida. El receptor ha d’estar molt preparat a nivell físic, però també a nivell psicològic per l’estrès emocional al qual pugui estar sotmès.
Per què és tan important la fisioteràpia en un trasplantament de pulmó?
La fisioteràpia és una disciplina fonamental en el procés de trasplantament pulmonar en totes les seves etapes. Per a la realització del trasplantament i perquè sigui reeixit, diversos experts de diferents especialitats treballen junts: entre ells, pneumòlegs, cirurgians toràcics, cardiòlegs, infermers i fisioterapeutes.
La rehabilitació pulmonar és un tractament que aporta al pacient una millora en la seva qualitat de vida i la seva capacitat funcional. En aquest sentit, la fisioteràpia exerceix un paper essencial. Una de les funcions del fisioterapeuta serà realitzar un programa d’exercici terapèutic, tant per a la instància prèvia de la intervenció com per a la posterior. Està demostrat que els pacients que arriben al moment del trasplantament amb major capacitat d’exercici després aconsegueixen una recuperació més ràpida i òptima del seu estat de salut.
Fisioteràpia respiratòria abans del trasplantament
En la fase pretrasplante o preoperatòria, l’objectiu de la fisioteràpia és que el pacient arribi en les millors condicions possibles a la intervenció. Aquest aprenentatge i treball primerenc l’ajuda al fet que avanci la seva recuperació, entre altres.
Abans del trasplantament, la qualitat de vida es troba limitada, així com la capacitat per a fer exercici. La força que presenta en els seus músculs sol estar disminuïda i també es veurà afectada en la fase posterior a la cirurgia, ja que el pacient haurà de passar per una estada en vigilància intensiva, romandre hospitalitzat durant unes setmanes o, fins i tot, la medicació indicada podria afectar els seus músculs.
Fisioteràpia respiratòria després del trasplantament
En la fase postrasplante o posoperatoria, el fisioterapeuta ajuda la persona trasplantada a readaptar i aprendre els millors patrons respiratoris possibles. També desenvolupa un programa d’entrenament adequat perquè el pacient pugui mantenir la seva condició física i un bon estat de salut.
En aquesta instància, el trasplantat pot presentar dificultats per a fer respiracions completes, feblesa de la musculatura, dolors en la part del tòrax en respirar o en tossir. Per això, la intervenció del fisioterapeuta ha de començar com al pacient es troba estable encara en l’UCI (unitat de vigilància intensiva).
Es treballarà per a recuperar la capacitat pulmonar i la força dels músculs respiratoris, així com la força de la musculatura de la resta del cos (sobretot, dels membres inferiors). En aquesta fase, es buscarà augmentar la capacitat d’exercici i s’adaptaran tècniques respiratòries per a poder expectorar possibles secrecions que la persona pugui presentar. També es buscarà evitar el dolor produït per la tos mitjançant altres maneres de realitzar-la més eficaces i menys brusques, i fins i tot ensenyar-li de nou un correcte patró respiratori.
