La gota és una malaltia metabòlica on s’acumulen nivells elevats d’àcid úric en la sang, que fa que es dipositin cristalls de sals d’urato sobretot en les articulacions, teixits circumdants i ronyons. A pesar que la seva prevalença augmenta amb l’edat, que és fàcil de diagnosticar i que és una de les poques malalties reumáticas que es guareixen, està infratratada. Aquest article descriu què és la gota i quins són els motius del seu poc diagnòstic i tractament. A més, s’aporten algunes recomanacions dietètiques.
La gota és una malaltia reumática que afecta a adults, i la seva prevalença augmenta amb l’edat. S’estima que a Espanya ho pateix el 3,3% de la població. El principal factor de risc és la hiperuricemia, és a dir, una concentració elevada d’augment d’àcid úric en sang. Segons dades de la Societat Espanyola de Reumatología (SER), prop del 10% de les persones amb hiperuricemia desenvolupa gota i entre un 80% i 90% d’els qui sofreixen la malaltia tenen hiperuricemia.
Els primers senyals de la malaltia “són episodis d’inflamació d’una única articulació acompanyat d’intens dolor i augment de calor local, que sol instaurar-se de forma ràpida sobretot en el dit del peu, els turmells, l’empeine o els genolls”, descriu la Dra. Diana Peiteado, reumatóloga de l’Hospital Universitari La Pau (Madrid). Davant aquests símptomes, l’especialista recomana acudir al metge per iniciar un tractament que alleugi els símptomes inicials i sol·licitar les proves necessàries per confirmar el diagnòstic, com una senzilla extracció del líquid de l’articulació on es poden trobar els cristalls d’àcid úric.
La gota: què predisposa a la malaltia
La gota, malgrat tenir tan mala fama per l’intens dolor que provoca, té tractament que ajuda a millorar els símptomesA més, a la gota o malaltia gotosa, que és una forma diagnosticar, la realitat és que pocs pacients ho estan. I quin és la raó perquè estigui tan poc diagnosticada? Per a la Dra. Peiteado, “els símptomes d’aquesta malaltia poden confondre’s amb altres artritis, artrosis o, fins i tot, amb traumatismes. A més, en ocasions, la presentació és atípica. Cal recordar que per aconseguir el diagnòstic definitiu és necessària la demostració de cristalls d’àcid úric en el líquid articular, que de vegades triga a realitzar-se”.
De la mateixa manera, s’estima que solament reben tractament entre el 50% i el 33,33% d’els qui ho necessiten i, en moltes ocasions, tampoc en les pautes adequades, sinó en dosis menors a les quals precisen. “Es tendeix a considerar la gota com una malaltia que requereix tractament únicament en els episodis de dolor, i no com un problema crònic. Mancada informació als pacients i, fins i tot, als professionals de la necessitat d’un tractament específic que redueixi l’àcid úric en sang, així com canviar determinats hàbits de vida. Sobretot no hi ha consciència que aquestes mesures han de mantenir-se per períodes molt perllongats per aconseguir la remissió de la malaltia”, aclareix l’especialista.
A pesar que no hi ha un consens de quina dieta és la més efectiva, diferents societats mèdiques recullen una sèrie de recomanacions per a les persones que sofreixen gota:
- La llet, el iogurt i els productes làctics baixos en greixos redueixen el risc de gota.
- Alguns estudis han demostrat que beure cafè i el consum de proteïnes d’origen vegetal (llegums i fruita seca) té un efecte protector.
- Evitar consumir més de dues vegades a la setmana carns vermelles, vísceres i marisc i peix. De manera ocasional es pot optar per embotit.
- No prendre begudes alcohòliques, sobretot, la cervesa, encara que sigui sense alcohol, ja que conté guanosina (purina vegetal).
- Prescindir de les begudes i refrescs ensucrats i amb fructosa.
- Beure més de dos litres d’aigua aldia .
- Evitar el dejuni perllongat, ja que augmenta la hiperuricemia catabòlica.
- Seguir una dieta que permeti mantenir un pes adequat.
