Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La grip afectarà quatre milions d’espanyols en els pròxims mesos

Metges i laboratoris treballen per a estudiar els ceps i determinar la composició de la vacuna

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 06deOctubrede2002

La grip és una de les malalties més comunes que, encara que dista de ser greu per a la majoria de la gent, té efectes demolidors sobre les activitats socials, com l’educació, el treball o l’oci. Amb el fred arriba el virus Influença, el responsable de la grip. Quatre milions d’espanyols sofriran la malaltia en els pròxims mesos.

Els seus efectes -febre, maldecaps i musculars- impossibiliten al pacient per a fer la seva vida normal i, en els casos més virulents, forcen la seva hospitalització; arribat a l’extrem, provoquen la seva mort. A Espanya, la grip està en l’origen de la defunció d’unes 2.000 persones a l’any, a les quals va sorprendre quan els seus defenses estaven molt afeblides.

La invencibilitat del virus de la grip ve donada, principalment, per la seva immensa capacitat de mutar, de transformar-se en un agent nou i immune a les armes creades l’any anterior per a erradicar-lo. “Té una enorme capacitat per a alterar els seus components antigènics”, sosté el doctor José Luis Viejo, cap de Pneumologia de l’hospital Yagüe, a Burgos.

Les vacunes que administren els serveis sanitaris al començament de la tardor inclouen les variants detectades al llarg de l’any anterior, per estimar que seran les responsables de la malaltia.

Un cep fora de control pot tenir efectes gravíssims, fins a convertir-se en una pandèmia. La velocitat a la qual es transmet és una altra de les seves armes, i una grip detectada en el nord d’Espanya pot atacar en el sud en menys d’un mes.

Per això, les autoritats sanitàries procuren que les vacunes incloguin les últimes mutacions. Compten per a això amb la labor coordinada d’un centenar de laboratoris a tot el món, al que s’afegeix el treball de control dels denominats mèdics sentinella, aquells més pròxims als pacients.

El sèrum fabricat per a enguany recull tres ceps: Nova Caledònia, Moscou i Hong Kong, noms que reben per ser les ciutats en les quals s’han aïllat els virus. La vacuna que se subministrarà enguany inclou 15 microorganismes morts de cadascuna dels tres ceps, d’acord amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Aquest organisme celebra dues reunions a l’any per a analitzar l’evolució del virus: una al febrer, que determina la composició del sèrum destinat a l’hemisferi nord, i una altra al setembre, per a atendre les necessitats del sud del planeta.

Amb les dades de l’OMS a la mà, les empreses farmacèutiques inicien en la primavera l’elaboració de les vacunes de la següent tardor. El procés és si més no curiós: el virus s’incuba en ous de gallina de dues a tres dies a una temperatura semblant a la del cos humà i, a continuació, es recull la collita. El virus és tractat mitjançant sistemes tècnics i químics que afebleixen a l’Influença fins a matar-ho. Per les pròpies característiques de la malaltia, “el procés de fabricació de la bovina antigripal és molt més breu que el d’altres sèrums”, assegura un responsable dels laboratoris Aventis, una de les empreses capdavanteres en aquest camp. Mentre que una vacuna triga a preparar-se entre nou mesos i dos anys, la dosi per a combatre la Influença ha d’estar disposada en sis o set mesos.

El sèrum rendeix efectes positius en un 80% dels casos i, generalment, “els efectes de la grip són menors quan el malalt està vacunat”, conclou José Luis Viejo. Francisco Rivas, metge en un ambulatori del sud de Madrid, creu que és necessari conscienciar als destinataris de les campanyes que els seus efectes duren “més o menys mig any”, per la qual cosa és precisa la injecció cada tardor.

Les reaccions adverses solen ser “més lleus que la pròpia malaltia” i consisteixen en molèsties en la zona de la burxada i, amb menor freqüència, febre o dolors musculars. Referent a això, Magda Campins, de la Societat de Medicina Preventiva, creu convenient que els usuaris distingeixin el sèrum antigripal dels medicaments destinats a combatre els catarros: “Són malalties diferents, per la qual cosa és impossible que un curi les conseqüències d’un altre”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions