El sòl pèlvic en la dona fa de sustentació dels òrgans abdominals i, com qualsevol grup muscular de l’organisme, és important mantenir-ho en forma. No obstant això, no se li presta massa atenció fins que sorgeixen els primers senyals de pèrdua de força en forma d’incontinència o disfunció sexual. Aquest article assenyala la importància d’aconseguir i mantenir un sòl pèlvic en les millors condicions i com fer-ho. A més, s’apunta per què els homes tampoc han de descurar-ho.
El sòl pèlvic de la dona ho configuren una sèrie de lligaments i músculs profunds i superficials, la funció dels quals és fer de sustentació dels òrgans de la cavitat abdominal -bufeta, úter, vagina i recte- i conferir estabilitat a la columna i a la pelvis. No obstant això, s’afebleix de manera progressiva amb el pas dels anys a causa de la pèrdua del to muscular generalitzat, l’embaràs, la menopausa (Gema García Gálvez, ginecòloga responsable de la Unitat de Sòl Pèlvic de l’Hospital Quirón, a Madrid, i col·laboradora en menopausa.
Els exercicis de Kegel també poden ajudar als homes a enfortir els músculs i a millorar les relacions sexualsEn l’embaràs, “aquesta musculatura suporta l’augment de pes que comporta el bebè i els canvis hormonals, la qual cosa disminueix la capacitat de contenció, per la qual cosa fins a un 40% de les espanyoles patirà pèrdues d’orina en aquest període“, especifica aquesta experta. “Durant el part, ha d’estirar-se tant que, sense els mecanismes de defensa del propi embaràs, el dany seria irreparable. Els símptomes propis de la menopausa també afecten a aquesta musculatura, sobretot si ja arriba afeblida o lesionada”, afegeix.
Els exercicis específics, com els exercicis de Kegel, són fonamentals per enfortir-ho: “Al més aviat possible es prengui consciència de la seva importància i es comenci a exercitar aquesta musculatura, millor es podran minimitzar els inconvenients citats abans. Per guanyar qualitat de vida cal conèixer-se millor el cos i, sobretot, el sòl pèlvic, a més d’enfortir-ho a qualsevol edat. Si no hi ha problemes previs, cinc minuts al dia són suficients per mantenir-ho tonificado”, exposa García.
Un baix to muscular en el sòl pèlvic es pot traduir en incontinència urinària davant qualsevol esforç (riure, tossir…); incontinència fecal; prolapse uterí (descens de l’úter), cistocele (de la bufeta) i rectocele (del recte); alteracions en les relacions sexuals (disminució de la sensibilitat i de la intensitat dels orgasmes, penetració dolorosa…). Aquests efectes, a més, tenen conseqüències emocionals, ja que causen inseguretat i vergonya a l’afectada i provoquen una disminució de la seva qualitat de vida. Per aquest motiu, l’especialista insisteix que, en qualsevol cas, si hi ha problemes de sòl pèlvic que provoquen incontinència urinària, cal consultar amb un especialista.
Gimnàstica hipopresiva
La gimnàstica hipopresiva és un conjunt de tècniques posturals ideades pel Dr. Marcel Caufriez, un dels fundadors de la reeducació uro-ginecológica i creador de conceptes com ‘hipopresivo’ i ‘fisiosexología’ i de moltes tècniques en el camp de les Ciències de la Motricitat i la Rehabilitació. Els exercicis hipopresivos engloben diverses tècniques amb postures i moviments que el seu objectiu és disminuir la pressió en la cavitat toràcica, abdominal i pèlvica. Amb això es pretén prevenir alteracions del sòl pèlvic (sobretot, en el posparto) i la incontinència urinària, encara que també, segons els seus defensors, lesions articulessis i musculars. En els últims anys, s’ha popularitzat tant la gimnàstica hipopresiva que, fins i tot, molts centres esportius ho ofereixen com un sistema d’entrenament.
De fet, s’han publicat nombrosos treballs sobre la idoneïtat de les tècniques hipopresivas en la prevenció i com a coadjuvant en la resolució d’alteracions del to de la musculatura del sòl pèlvic. Un estudi presentat al Congrés franc espanyol del Sòl Pèlvic i Pelviperineología, realitzat en 2007 sobre un grup de 100 dones de 36 anys de mitjana i afectades d’incontinència urinària i hipotonía del sòl pèlvic, va presentar millores en la força contràctil, en l’augment de to i en la capacitat d’amortiment (48%) després de sis mesos de realitzar 20 minutos diaris de gimnàstica abdominal hipopresiva. Una altra recerca realitzada en persones majors també va aportar resultats beneficiosos després de seguir el mateix règim d’exercicis : millores en el to de repòs del sòl pèlvic, en el bloqueig perineal a l’esforç i disminució dels símptomes d’incontinència urinària, entre uns altres.
No obstant això, els estudis realitzats fins ara assenyalen que, encara que la gimnàstica abdominal hipopresiva pot ser una bona opció per treballar l’abdomen i el sòl pèlvic després del part, no hi ha evidència científica que aporti més beneficis que els exercicis de Kegel tradicionals.
En els homes, també les disfuncions del sòl pèlvic provoquen un minvament en la seva qualitat de vida. De totes, la que origina més consultes al metge és la incontinència urinària, per la seva repercussió psicològica i sexual. Dades de la Unitat d’Urologia de la Fundació Puigvert assenyalen que un de cada quatre casos d’incontinència urinària es registra en homes i, en la majoria, és secundària a una cirurgia de pròstata. Per aquest motiu, tal com recomana la bibliografia, els exercicis de Kegel també poden ajudar als homes a enfortir els músculs que sostenen la bufeta, la pròstata i l’intestí gruixut, i a millorar les seves relacions sexuals.
