Un article recent en Nature posa de manifest la nul·la col·laboració entre els dos centres que actualment consten com a referència en la lluita contra la sida a Sud-àfrica. Amb l’objectiu de conèixer la incidència de la infecció estan contribuint els estudis de prevalença de l’Africa Centri, una institució singular situada en Umkhayakude, un petit centre rural, i l’Institute of Infectious Disease and Molecular Medicine, de Ciutat del Cap, dedicat a l’estudi molecular del virus i de les infeccions associades. Però lluny de col·laborar, tot indica que les seves activitats se solapan o que els dos centres s’entorpeixen entre si. La falta de col·laboració, segons la fundació britànica Wellcome Trust, de la qual tots dos centres reben finançament, dificulta enormement l’obtenció de millors resultats en la lluita contra la sida.
Imagen: Wikimedia
A Sud-àfrica, el 30% de les dones embarassades té el virus de la sida. Aquesta esgarrifosa xifra es coneix perquè sobre les embarassades que acudeixen a les clíniques es fan els principals estudis sobre la incidència de la infecció. La incidència en la resta de la població es coneix molt pitjor. En Umkhayakude, una població rural pobra de l’antic bantustán zulú, es dona un dels majors percentatges de dones afectades per la sida en tot el país, el 51% de les quals tenen entre 25 i 29 anys, encara que és possible que mai es conegui el percentatge real en altres zones perquè no existeixen estudis fiables.
En contrast amb aquesta recerca pegada al terreny està la que realitza a 2.000 quilòmetres de distància, a Ciutat del Cap, l’Institute of Infectious Disease and Molecular Medicine, IIDMM en les seves sigles angleses. Creat fa cinc anys, es dedica fonamentalment a l’estudi molecular del virus i infeccions associades, així com a l’adaptació de possibles vacunes al microorganisme predominant a Sud-àfrica.
Poca col·laboració
Les noves vacunes desenvolupades en IIDMM es podrien provar en l’Africa Centri però encara estan per arribar els acords concrets
El contrast entre aquests dos centres i la seva falta actual de col·laboració efectiva per pal·liar el problema de la sida al país han estat ressaltats recentment en la revista Nature, en part perquè tots dos reben una sustanciosa finançament de la potent fundació britànica Wellcome Trust. L’Africa Centri (el seu nom complet és Centre Africà per a Estudis de Salut i Població) va ser fundat pel Wellcome Trust en 1997, que finança actualment el 80% de les seves despeses corrents. L’IIDMM de Ciutat del Cap té un pressupost anual de gairebé 20 milions de dòlars i la Wellcome Trust aporta uns 12 milions de dòlars anuals en forma de càtedres. No obstant això, la col·laboració entre tots dos centres és gairebé nul·la i un portaveu de la fundació reconeix que les seves activitats se solapan en cert grau.
L’elecció d’una remota àrea rural per situar un centre de recerca, en est caso recerca fonamentalment aplicada, ha comportat problemes. Resulta difícil atreure a científics bons, entre ells els propis sud-africans, sobretot perquè la política és contractar-los per un temps limitat, d’entre tres i cinc anys, explica Michael Cherry, autor de la informació de Nature. No obstant això, l’ambient universitari i urbà de Ciutat del Cap està resultant més atrayente per als científics, que són reclutats sense problemes per l’IIDMM. El que tristament no falta en tots dos casos és l’accés als pacients de sida, l’estudi de la qual és bàsic per poder avançar en la recerca.
Desenvolupament de vacunes
Malgrat les seves diferències, tots dos centres han produït o tenen en desenvolupament resultats interessants, fins i tot molt destacats. L’Africa Centri té les millors dades de prevalença de la sida, perquè el seu personal els presa anant de casa a casa i fent les proves per a tots els membres de la llar. També en l’Africa Centri s’han desenvolupat els estudis que han fet canviar les directrius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la lactància materna en mares infectades pel virus de la sida.
En l’IIDMM, s’estan bolcant ara en el desenvolupament, dins de projectes internacionals, de vacunes contra el subtipo dominant a Sud-àfrica, que abans han demostrat que és el C. Ja s’han iniciat assajos clínics amb algunes vacunes que contenen gens d’aquest subtipo, però també s’han desenvolupat altres pròpies amb nous gens afegits i noves modificacions per fer-les més potents. Aquestes últimes seran les primeres vacunes desenvolupades a Àfrica que passen a la fase d’assaig clínic. Una conclusió òbvia és que aquestes vacunes es podrien provar en l’Africa Centri, que té els estudis de població adequats per a això, però encara estan per arribar els acords concrets.
Les primeres recerques sobre transmissió del virus de la sida de mares a fills quan els donen el pit (que s’estima entre un 10% i un 20%) van fer inclinar-se a l’OMS per la lactància artificial. No obstant això, atès que aquesta no és possible en la major part dels casos, no se sabia si era millor la lactància natural en exclusiva o la mixta, amb l’addició moltes vegades d’aliments sòlids. Un estudi de l’Africa Centri ha demostrat que, si no és possible la lactància artificial en exclusiva, la transmissió del virus de mares a fills és dues vegades menor si es recorre en exclusiva a la lactància natural que si es combinen la llet materna i la llet comercial.
I si s’afegeixen aliments sòlids, el risc de contreure el virus és 11 vegades major. La raó no és alguna cosa que salti a la vista immediatament. El que succeeix és que la llet comercial i sobretot els aliments sòlids causen danys microscòpics en l’intestí dels bebès que constitueixen una via d’entrada del virus en l’organisme.
