Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La majoria dels dos milions d’espanyols amb disfunció eréctil es poden guarir

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 14deMarçde2002

La disfunció eréctil té cura. Aquesta impotència -un terme “pejoratiu” que els metges volen deixar definitivament enrere-, de la qual fins fa poc temps amb prou feines es tenien dades, no és una malaltia com a tal, sinó un símptoma, i afecta a un elevat percentatge de la població masculina espanyola. A aquestes conclusions han arribat recentment una dotzena d’entitats científiques unides per primera vegada per abordar la disfunció eréctil, entre les quals s’expliquen l’Associació Espanyola d’Andrologia, la d’Urologia, la de Medicina Familiar i Comunitària i la Societat Espanyola de Psiquiatria.

El seu treball ha revelat una sèrie de xifres alarmants. El 12% dels homes entre 25 i 70 anys pateix aquesta disfunció, que a Espanya suposen 2 milions de persones. La gran majoria, el 85%, no acudeix al metge.

Abordar el problema de forma multidisciplinària, informar a metges i ciutadans i, sobretot, motivar a els qui ho pateixen perquè vagin a la consulta constitueixen els objectius amb què treballen aquests professionals. I és que la disfunció eréctil és, segons José Luis Arrondo, andrólogo de l’Hospital de Navarra, “un símptoma de moltes malalties”.

Per a Juan Ramón Ibarretxe, metge de família del centre de salut Bomber Etxaniz de Bilbao, el primer pas és explicar-li-ho al doctor de capçalera. “Hauria de ser protocol·lari, que el metge li pregunti. No només per detectar el problema en si, sinó per detectar les patologies subjacents”.

Des d’una malaltia cardíaca, una hipertensió, la diabetis, una intervenció quirúrgica fins al tabaquisme o el consum d’alcohol i factors psicològics i personals -la baixa autoestima, el divorci- poden generar aquest símptoma. “El que passa és que per la seva transcendència es converteix en una autèntica malaltia que afecta al que la pateix, a la parella, als fills i a tot el que li envolta. Perquè no ens oblidem que fins fa poc ens han fet pensar que vivíem fonamentalment per a aquest membre”, assegura Arrondo.

Tots els metges coincideixen que els factors psicològics i els orgànics d’aquesta patologia són indivisibles. Segons Facund Fora, psiquiatre del Centre Mèdic Teknon de Barcelona, “és un quadre molt mixt. Diguem que gairebé en el 70% dels casos un problema psicològic, si ho investiguem, amaga factors orgànics”.

Solucions senzilles

El tractament de l’erecció abasta des del menys invasiu amb medicaments orals, fins a la cirurgia, passant per la injecció intracavernosa. La majoria dels casos es resol de la forma més senzilla. Una simple consulta al metge de capçalera pot evitar els problemes psicològics generats per la disfunció i la pròpia atròfia del membre, de vegades amb mesures com canviar un medicament que s’està consumint, reconduir els hàbits o receptar fàrmacs com Viagra.

El psiquiatre adverteix que “la falta d’autoestima de l’home, les interpretacions de la dona, que pensa que la seva parella està amb una altra o que és homosexual, i la ruptura de moltes parelles que arriba amb la disfunció eréctil es pot solucionar amb un d’aquests tractaments senzills”.

I l’andrólogo parla de les conseqüències que la patologia pot generar en l’organisme: “Una persona que porta sis mesos sense funcionar bé per un problema psiquiàtric va a tenir un problema d’erecció. Si en tots els membres del cos el que no s’usa s’atrofia, en el penis això és excepcionalment clar”. “L’activitat sexual és la millor forma de prevenció. Cal fer més l’amor”, resumeix el doctor Ibarretxe.

La falta de comunicació en la parella i els condicionaments culturals conformen, segons els metges, dos esculls fonamentals. Tots admeten que l’educació social avança a la saga de la ciència. “El problema és que sofrim una informació molt rígida”, conclou Fora. “Les persones tenim paràmetres fisiològics molt variables, portem vides diferents i en canvi a l’hora de tenir relacions sexuals sembla que tots hem de complir el mateix patró”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions