Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La majoria dels espanyols presenten en el seu cos rastres de compostos químics tòxics

Espanya no compta encara amb un inventari d'aquestes substàncies ni d'un pla per a erradicar el seu ús

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 23deMaigde2002

Entre el 80 i el 100% dels espanyols, és a dir, gairebé tots, portem en el nostre cos quantitats apreciables de compostos orgànics persistents, més coneguts com a COP´s. Són substàncies químiques de toxicitat variable en funció de la concentració que aconsegueixin, que arriben a les persones a través de l’alimentació i que a llarg termini es manifesten en malalties i deterioració del sistema endocrí, hormonal i neurològic. A Espanya no hi ha -denuncien científics, organitzacions ecologistes i sindicals- registres d’aquest tipus de substàncies i unes altres de similar naturalesa, i menys encara un pla per erradicar el seu ús malgrat el compromís adquirit fa un any pel Govern en signar el Conveni d’Estocolm.

Les dioxines són els COP´s més freqüents -uns altres són els DDE´s, PCB´s, hexaclorobencenos, lindano, i així fins a uns 100.000- i el succeït en 1999 amb els pollastres amb dioxines a Bèlgica és un bon exemple d’aquest tipus de contaminació i de com aconsegueix als humans. Una situació similar podria “ocórrer perfectament a Espanya i simplement estar menjant-nos els pollastres sense saber-ho”. Juan López d’Uralde, director de Greenpeace Espanya denuncia, un any després de la signatura del Conveni d’Estocolm contra l’anomenada “dotzena bruta” dels COP´s més perniciosos, l’absoluta “passivitat” de l’Executiu.

Malgrat rubricar l’acord internacional, que no ha entrat en vigor a l’espera de la ratificació de 50 països, el Govern anuncia però no acaba d’elaborar l’exigit inventari d’aquest tipus de substàncies, ni prepara una estratègia per prohibir la seva producció. La inacció governamental pot tenir el seu origen en els forts interessos que defensa la indústria química, segons el parer de Joaquín Nieto, secretari de l’àrea de Medi ambient de CC.OO., que parla de “connivència per passiva” dels Ministeris competents, Medi ambient i Sanitat.

Es desatenen els requisits internacionals que ja han començat a aplicar països com Alemanya – primer productor químic de la UE, seguit d’Itàlia i Espanya- i diversos estats nòrdics i, la qual cosa és pitjor, falten a Espanya estudis, indicadors i un monitoreo constant per apreciar l’evolució d’aquests índexs en els organismes animals i humans.

“A Espanya hi ha una molt escassa capacitat de detecció”, afirmava ahir Miquel Porta, expert en epidemiologia clínica i molecular del càncer de l’Institut Municipal de Recerca Mèdica de Barcelona. Ni de la “contaminació de fons” de compostos orgànics persistents, la rutinària que arriba pel conducte alimentari dipositada en els teixits grassos dels animals, ni de les “contaminacions accidentals” ocasionals, com la dels pollastres belgues. “La immensa majoria de les vegades li passen desapercebudes al Sistema Nacional de Salut”, recalca Porta.

Efectes

Els COP´s formen part d’un grup més ampli de substàncies, els CTP´s o compostos tòxics permanents, la característica principal dels quals és la seva persistència i la seva capacitat “viatgera”. S’han detectat alts nivells en la població “inuit” de les regions àrtiques a causa del seu alt consum de grasses animals de foca, balena i altres afectats per la contaminació marina en les seves migracions. Són substancies -pesticides, derivats del clor, furanos, subproductes de la combustió en incineradores i un llarg etc.- que no existeixen en la naturalesa i que tant aquesta com l’organisme humà amb prou feines poden degradar. “Són els verís silenciosos del segle XXI”, sentència López d’Uralde.

Els seus efectes en l’home no són immediats ni aguts. Actuen subtilment, a llarg termini, li acompanyen del bressol -afecten fins i tot al fetus a través del líquid amniòtic- a la tomba, i estan en l’origen de moltes infertilitats, malformacions congènites, problemes de creixement i alteracions del sistema hormonal. Són també “promotors tumorals”, ja que encara que no són causants directes de càncer, sí estimulen el creixement de les cèl·lules mutades, i s’estudia la seva contribució al Parkinson, Alzheimer i altres degeneracions neuronals.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions