La malària o paludisme segueix amenaçant al 40% de la població mundial. El seu paràsit, transmès pel mosquit “Anopheles”, infecta a més de 500 milions de persones cada any i causa la mort de més d’un milió. L’Àfrica subsahariana suporta la major càrrega de la malaltia, que avui celebra el seu Dia Mundial, però també afecta a Àsia, Amèrica Llatina, Orient Mitjà i fins i tot a parts d’Europa. La majoria de les morts per malària es produeixen en nens i nenes menors de cinc anys, que juntament amb les dones embarassades, són els grups de població més vulnerables.
“Actualment, en 109 països la malària és una malaltia endèmica el que els obliga a destinar gran part dels escassos recursos que disposen a combatre aquesta malaltia, la qual cosa redueix la seva capacitat de desenvolupament i empobreix encara més. Per exemple, a Àfrica aquesta despesa correspon al 40% del total invertit en salut”, afirma Medicusmundi.
L’ONG reconeix que malgrat que la comunitat internacional s’ha mobilitzat per lluitar contra la malària, els compromisos adquirits en l’Assemblea Mundial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de 2005 “no s’han complert”.
Entre aquests compromisos figuren reduir els casos de malària i mortalitat per la seva causa en un 50% abans de 2010 i almenys un 75% abans de 2015; aconseguir un 80% de cobertura i ús de les intervencions preventives i curativas per a la població per 2010, i aconseguir complir l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni relatiu a aquesta malaltia.
L’exemple de Zàmbia
No obstant això, en alguns països s’han registrat avanços significatius. Així, per exemple, Zàmbia ha aconseguit reduir la mortalitat per malària en un 66%. “Es tracta d’un assoliment notable que constitueix un homenatge a l’ardu treball i al compromís del Ministeri de Salut de Zàmbia i dels seus associats en la lluita contra el paludisme”, va declarar Luis Gomes Sambo, director regional de l’OMS para Àfrica.
Aquest èxit ha estat possible gràcies al repartiment de 3,6 milions de mosquiteros insecticides de llarga durada, entre 2006 i 2008. Durant aquest període, la mortalitat per malària va descendir un 47%, i les enquestes realitzades a escala nacional indiquen que la prevalença del paràsit va baixar un 53%, mentre que el percentatge de nens i nenes amb anèmia greu es va reduir en un 68%. La majoria dels casos pediàtrics d’anèmia moderada o greu s’han del paludisme.
L’OMS es mostra confiada que als països amb transmissió moderada o baixa de la malaltia es podrà aconseguir una reducció de la mortalitat superior al 75% abans de l’any 2015.
Actualment existeixen eines eficaces per lluitar contra la malaltia: proves de diagnòstic ràpid i teràpies combinades amb artemisinina (TCA). No obstant això, només una petita proporció dels malalts té accés al diagnòstic i al tractament que necessiten. “La majoria només rep medicaments obsolets i ineficaços o cap”, denuncia Metges Sense Fronteres (MSF). Segons un informe d’aquesta organització a partir de la seva experiència a Sierra Leone, Txad i Mali, les barreres econòmiques i geogràfiques són els principals obstacles perquè els malalts rebin una medicació adequada.
“Des de fa més de cinc anys hi ha tractaments eficaços contra la malària, les teràpies combinades amb artemisinina, un derivat de la planta de l’artemisia que es combina amb un altre antimalárico”, explica l’ONG. Els medicaments que combinen aquests dos components en un sol comprimit faciliten la presa del tractament per part dels pacients. “És imprescindible per això que es prioritzi l’ús d’aquest tipus de medicaments per assegurar un bon resultat”, diu MSF. Encara que la presa per separat és en teoria eficaç, en la pràctica molts malalts no segueixen el tractament de forma adequada, augmentant el risc d’aparició de resistències.
“Ara mateix, les teràpies combinades amb artemisinina són l’últim recurs que tenim contra la malària. Si es desenvolupessin resistències afrontaríem una situació catastròfica”, explica la doctora Nines Llima, referent tècnic de MSF Espanya per a malària. “Encara que de moment no existeixen resistències a les TCA, en el sud-est d’Àsia, on van començar a detectar-se les resistències a anteriors antimaláricos com la cloroquina, la mefloquina i la sulfadoxina-pirimetamina, ja estem veient que es necessita més temps perquè els medicaments eliminin el paràsit”, afegeix.
En el passat, a les regions amb alta prevalença de la malaltia, totes les persones amb febre eren directament considerades com a malaltes de malària. Avui existeixen proves de diagnòstic ràpid que permeten saber si una persona està infectada en 15 minuts i amb només una gota de sang. Un augment de l’ús de les proves de diagnòstic ràpid permetria reservar la medicació per a la malària només per als casos confirmats, i assegurar que es busca la causa real de la febre en els altres, afirma MSF.
“Els malalts de malària han de ser diagnosticats amb proves al microscopi o amb proves de diagnòstic ràpid, que són molt útils en entorns remots. Cal deixar de tractar amb antipalúdics a totes les persones que tenen febre a les zones on la malària és endèmica. Si tractem a persones que no ho necessiten, no estem atacant la veritable causa d’aquesta febre i a més podem augmentar la possibilitat que apareguin resistències a aquests medicaments”, va apuntar la doctora Llima.
