La malària, un risc cada vegada més global

La malària, paludisme o febre palúdica, és una infecció tropical causada pel paràsit Plasmodium, que s’allotja en el mosquit Anopheles. Aquest insecte és el responsable (vector) de la seva transmissió. Viu en zones humides i d’aigües estancades i, per aquesta raó, la infecció que transmet s’ha denominat malària, una paraula italiana que significa “mal aire” (aire dens i típic dels pantans), o paludisme, que prové de la veu llatina “palus” (llacuna o pantà).

L’Anopheles, que habita en aquestes àrees humides, és d’hàbits nocturns i pica, sobretot, entre el vespre i l’alba. La transmissió de la infecció correspon a les femelles, ja que només elles s’alimenten de sang per a nodrir als seus ous, mentre que els mascles s’alimenten dels sucs de les plantes. En picar a una persona infectada per a obtenir la seva sang, el Plasmodium, o plasmodi, passa a la femella de l’Anopheles, que porta el plasmodi en la seva saliva i infecta a altres persones a través de les seves picades.

Quan això ocorre, el paràsit viatja a través del torrent sanguini cap al fetge, on madura i es multiplica molt ràpid; després d’un període d’incubació, torna de nou a la sang, i allí es continua multiplicant mentre destrueix els glòbuls vermells.

La presència i maduració del plasmodi en l’organisme humà s’associa a l’aparició, al cap d’una o dues setmanes de contreure la infecció, i fins i tot més tard, de símptomes variats i inespecífics que poden confondre’s amb un quadre viral simple, grip o gastroenteritis. Malestar general, febre, que pot ser alta, mal de cap, esgarrifances, dolors musculars i articulars, cansament, símptomes gastrointestinals com a vòmits o diarrees, inflamació de la melsa i del fetge, dolors abdominals, anèmia, disfunció renal i pulmonar i crisis neurològiques són alguns dels quals poden aparèixer.

El que determinarà la presència d’els uns o els altres símptomes dependrà del paràsit causant de la infecció (hi ha diversos tipus) i de l’estat immune del pacient. Aquest quadre clínic hauria de posar en alerta a qui el pateix, especialment si ha viatjat a regions tropicals. “Si no es tracta immediatament amb els medicaments adequats, el paludisme pot causar la mort per la destrucció dels glòbuls vermells i l’obstrucció dels capil·lars que porten la sang al cervell i altres òrgans vitals”, adverteix l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Per aquesta raó, qualsevol persona que hagi viatjat a zones endèmiques i que no es trobi bé ha d’acudir com més aviat millor a un centre d’atenció a viatgers internacionals.

La malària és una de les malalties amb major impacte en la humanitat. En 2006 es van detectar 247 milions nous casos de paludisme entre 3.300 milions de persones (la meitat de la població mundial) que vivien en zones de risc. Aquest any es van registrar un milió de morts, la majoria nens, segons l’Informe Mundial sobre la Malària 2008, l’últim de l’OMS sobre aquesta malaltia infecciosa.

No obstant això, en aquest mateix informe es va reflectir per primera vegada la disminució del nombre de morts en sis països d’Amèrica Llatina i Carib que es troben en regions endèmiques, gràcies a que comencen a fer efecte algunes de les recomanacions preventives de l’OMS i les inversions del Fons Global de Lluita contra la Sida, Tuberculosi i Malària, procedents de governs, organitzacions no governamentals, el sector privat i organismes internacionals, com l’OMS i el Banc Mundial. Les inversions del Fons per a la malària s’han destinat a distribuir 70 milions de mosquiteras per a combatre la malaltia.

La malària és, en teoria, una infecció característica de països tropicals -endèmica en 109 països, 45 d’ells a l’Àfrica subsahariana- però ja no pot considerar-se una malaltia limitada a aquestes regions del món. Dos factors poden influir en la seva expansió: la globalització i el canvi climàtic. I, encara que poc habitual, els mosquits també poden colar-se en l’avió.

La globalització, amb el continu anar i venir de persones per tot el món, ha provocat una major proporció de viatgers internacionals amb el risc de contreure-la. L’any 1996 es van registrar 224 casos a Espanya, segons dades oficials presentades en les I Jornades del Viatger, que va organitzar en 2003 la Unitat de Medicina Tropical de l’Hospital Ramón y Cajal, de Madrid. Deu anys després, els casos importats gairebé s’han doblegat. Així, en 2005 es van registrar 433; en 2006, 400; i en 2007, 327, segons la tercera edició de la guia “Viatges Internacionals. Recomanacions generals i bovines”, editada per José Ramón de Juanes, coordinador del Grup de Recerca de Vacunes de la Comunitat, de Madrid, i María Pilar Arrazola, responsable de la Unitat de Vacunació i Consell al Viatger de l’Hospital 12 d’Octubre, de Madrid.

Quant al canvi climàtic, l’OMS ja va alertar en 2007 que l’augment de les temperatures del planeta podia afavorir la presència de mosquits en altres regions i, en conseqüència, l’expansió de la malària. Prova d’això és que el laboratori d’Entomologia i Control de Plagues de Cavanilles, València, ha identificat sis mosquits amb capacitat per a transmetre la malària a Espanya, segons va publicar el diari Llevant/EMV a la fi de 2008.

El perfil de viatgers que es contagia és variat. No sols cal pensar en els turistes que viatgen a zones tropicals, sinó també en missioners, cooperants, militars, immigrants procedents de zones endèmiques i, des de fa uns anys, turistes de congressos i afeccionats a les ofertes de viatges d’última hora que es contracten per Internet. De fet, l’increment del turisme, les operacions militars, les missions de cooperació humanitària i els moviments migratoris han influït en un augment del paludisme importat en el món occidental, on cada any es registren uns 10.000 casos.

Lluny del que es creï, els casos de paludisme importat no es poden atribuir només als immigrants que acudeixen al seu país de vacances i que baixen la guàrdia enfront de la malària, pensant que tenen certa immunitat adquirida, sinó a qualsevol persona que viatja a una zona de risc i no segueix les mesures aconsellades de profilaxi antipalúdica.

El risc de contreure la malària depèn de la destinació triada i també de l’època de l’any en què es visiti (la presència del mosquit augmenta molt en època de pluges), de l’elevació de les temperatures i de la mena de viatge. En funció de tots aquests factors, els centres de vacunació internacional aconsellen les mesures que han d’adoptar-se i el tractament preventiu idoni en cada cas. Com que no existeix una vacuna eficaç, la primera línia de defensa és evitar les picades dels mosquits Anopheles dormint amb mosquiteras impregnades amb piretrinas.

A més, el viatger ha de prendre una medicació preventiva, anomenada quimioprofilaxi, encara que no ofereix una garantia de protecció total i no està exempta d’efectes secundaris. Cloroquina, mefloquina, doxiclina i tractaments combinats com la cloroquina-proguanil i l’atovacuona-proguanil són alguns d’aquests fàrmacs, que han de prendre’s abans, durant i després de viatjar a la zona de risc, amb pautes d’inici i finalització del tractament que varien en funció de cada fàrmac.

Per aquest motiu és important planificar bé el viatge i acudir amb suficient temps d’antelació per a poder prendre la medicació abans del viatge i no descurar-la o abandonar-la en tornar. Molts dels casos de malària importada es donen en persones que no han seguit bé la quimioprofilaxi.

En els últims anys han sorgit resistències a la cloroquina, fàrmac que ha deixat de ser eficaç en algunes zones endèmiques. Per això, l’expert en salut internacional presa la decisió del fàrmac que ha de prendre cada persona en funció del seu estat de salut, de la destinació i l’existència o no de resistències als antimaláricos. Un altre aspecte preocupant és que en algunes zones els mosquits també s’han fet resistents als insecticides amb els quals s’impregnen les mosquiteras.

Davant aquest panorama, la gran aspiració és disposar d’una vacuna preventiva eficaç, ja que la ideada pel grup del científic colombià Manuel Patarroyo va tenir una eficàcia limitada (entre un 30% i un 40%). Ara, l’equip de Pedro Alonso, del Centre de Recerca en Salut de Manihça i de l’Hospital Clínic (Barcelona), està liderant els estudis amb una altra vacuna, la RTS/S (Mosquirix®, de GSK), que ja ha donat bons resultats en els assajos clínics en bebès menors d’un any.

Mancant que concloguin els estudis, en un d’ells s’ha vist que ha reduït en un 65% els casos d’una primera infecció de malària per P.falciparum. El preparat vacunal ha arribat a un assaig de fase III i, de confirmar-se els seus resultats, disposar d’una vacuna antipalúdica preventiva en bebès podria ser un recurs d’or per a prevenir milions de casos de malària.