Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La medicina de trasplantaments avança cap al tractament “a la carta” contra el rebuig

Els assajos persegueixen un tipus de medicament que resulti més eficaç i segur

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 02deMaigde2002

La medicina de trasplantaments avança alhora en diverses direccions esperançadores: cerca de combinacions de fàrmacs per a aconseguir un tractament “a la carta” que eviti el rebuig de l’òrgan empeltat, maneig òptim dels inmunosupresores disponibles i, fins i tot, nous medicaments amb mecanismes d’acció diferents que s’albiren més eficaces i assegurances. L’aparador científic de tals progressos ho està posant aquests dies el Congrés Estatunidenc de Trasplantaments (CET), que reuneix a Washington als principals experts mundials, entre els quals no falta una nodrida representació espanyola que evidencia la gran rellevància hispana en aquest àmbit.

En el capítol de novetats, la gran esperança porta encara un nom en clau, FTY720, que amaga un mètode d’immunosupressió -medicació per a evitar el rebuig de l’òrgan implantat- completament nou.

El seu mecanisme, com va explicar a Washington l’especialista de l’Hospital Clinic barceloní Federico Oppenheimer, consisteix a garantir que els limfòcits segueixen el seu curs en comptes d’entrar en l’òrgan empeltat per a complir el seu paper de mediadors del rebuig. És com si, enfront d’una concentració d’elements estranys que deslligarien la reacció immunitària del nou òrgan, se’ls retornés a la seva “casa” (d’aquí l’ús científic del terme anglès “homing”) per a evitar-ho. En el CET s’han presentat diversos estudis amb FTY720, la comercialització dels quals no s’espera fins a 2006, que apunten tres grans virtuts. Una, que la seva prevenció del rebuig deixa intacte el sistema immunitari del pacient perquè continuï combatent qualsevol possible infecció.

Una altra, que no resulta tòxic per al ronyó, la qual cosa significa un important avanç respecte als actuals inmunosupresores de referència: els inhibidors de la calcineurina, com la gairebé llegendària ciclosporina i el tacrolimus. I la tercera, que el seu perfil general de toxicitat és molt baix, amb molt pocs efectes secundaris, entre els quals a penes destaca la bradicàrdia o disminució de la freqüència cardíaca, relacionada amb la primera dosi i habitualment lleu i fàcilment superable.

Però mentre progressen els assajos d’aquesta alternativa als inmunosupresores que fa a penes dues dècades van revolucionar el món dels trasplantaments, el repte continua sent el maneig òptim d’aquests fàrmacs contra el rebuig i, per descomptat, la reducció al mínim dels seus efectes secundaris. I per a aconseguir-ho, com va destacar l’expert Aurelio Rodríguez, del de Tenerife Hospital Universitari de Canàries, poden resultar decisives estratègies tan aparentment “simples” com el “canvi en el monitoratge”, sobretot quan aquesta es realitza en el moment més adequat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions