Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La meitat dels nens espanyols es mossega les ungles, un hàbit que perdura després de la infància

Segons els odontòlegs, aquesta mania arriba a generar petits traumatismes i lesions moderades que perjudiquen la dentadura

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 15deJunyde2004

Mossegar-se o menjar-se les ungles, un hàbit que els metges denominen onicofagia, s’ha convertit en una de les patologies més freqüents en l’actualitat. Sobretot entre els nens -un 50% la pateixen-, que comencen a sofrir aquest trastorn a partir dels tres anys, quan aconsegueixen la suficient coordinació psicomotriu com per a manejar els seus propis moviments. “Els més petits solen començar xuclant-se el dit i, quan adquireixen el costum, continuen amb les ungles”, destaca el psicòleg Cristóbal Escota. Problemes en el col·legi, inestabilitat en l’àmbit familiar, falta d’atenció o el simple avorriment són les principals causes que condueixen als nens a aquesta insana mania.

Però el problema és que en molts casos aquest hàbit perdura de manera compulsiva després de la infància. Així ho asseguren els psicòlegs, que calculen que un de cada quatre universitaris i un 10% dels adults majors de 35 anys continuen amb aquest costum. “Si la persona no ha trobat altres mecanismes per a descarregar la seva angoixa o contrarestar el seu malestar, continuarà amb aquest mal costum”, comenta la psicòloga Rosa Moreno.

Aquesta mania, a més de ser antiestètica, causa un mal efecte en les relacions socials i arriba a afectar fins i tot el dia a dia. Així, les persones que es mengen les ungles tenen serioses dificultats per a realitzar moviments que requereixen un llarg mínim d’ungla, com recollir una moneda del sòl o separar cinta adhesiva.

No obstant això, les conseqüències més greus tenen lloc en el pla físic, en dents, genives i en la pròpia pell. “La gent no és conscient dels efectes que pot provocar a nivell odontològic. Per exemple, menjar-se les ungles de manera reiterada causa un desgast de les vores de les dents, especialment dels incisius centrals i laterals”, afirma Lucas Bermudo, president del Col·legi d’Odontòlegs de Màlaga. Segons aquest expert, l’onicofagia pot arribar fins i tot a generar petits traumatismes i lesions moderades que perjudiquen la dentadura.

Les ungles i la pell que les envolta són les altres grans perjudicades per aquest vici que, en molts casos, acaba desencadenant petites infeccions per bacteris, o fongs quan l’ungla entra en contacte amb la flora bucal, així com dolorosos padrastres o berrugues en els llavis.

Remedios

Untar-se les ungles amb esmalts de sabor amarg, refregar-se picant, posar-se tiretes en els dits o col·locar-se postissos són alguns remeis casolans contra l’onicofagia. Segons els especialistes, aquest tipus de solucions només ofereixen resultats a curt termini, per la qual cosa recomanen demanar ajuda psicològica per a tractar el que subjeu a aquesta conducta: l’ansietat. En el cas dels nens, els experts proposen cridar la seva atenció, però sense castigar-los ni donar-li massa importància. “El més adequat quan són molt petits és desviar la seva atenció i intentar substituir-li el plaer que troben a rosegar-se les ungles oferint-los una altra cosa del seu interès”, aconsella María José Zoilo, psicòloga clínica.

Quan es tracta d’erradicar aquest mal costum en adults, els psicòlegs plantegen un altre tipus de solucions, com tenir sempre a mà un curta ungles i una llima per a moments de temptació, utilitzar algun objecte antiestrés, o seguir mètodes com l’anomenat d’autoregistros, amb taxes d’èxit de fins al 80%.

Aquest últim mètode té com a objectiu que el subjecte coure consciencia dels moments en què es mossega les ungles i els registri en una espècie de diari on anoti les circumstàncies que provoquen aquest acte. Una vegada reconeguts els moments de feblesa, els psicòlegs aconsellen aprendre accions físicament incompatibles amb el fet de mossegar-se les ungles, amb la finalitat de realitzar-les quan es produeixi la temptació.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions