Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La migdiada

Un plaer recomanable que pot ser contraproduent si es prolonga massa
Per EROSKI Consumer 13 de maig de 2003

La migdiada és reparadora fins al punt d’augmentar el rendiment laboral, descarregar l’ansietat i desbloquejar la ment, encara que convé no prolongar-la massa, ja que un excessiu descans vespertí podria alterar el cicle normal del somni. Quant temps és el recomanable? Quines conseqüències té en el nostre organisme si es prolonga? Els especialistes recomanen migdiades d’entre 10 i 20-30 minuts diaris i mai més de 40. No obstant això, ni tan sols arriba al 10% dels espanyols que té l’oportunitat de gaudir d’aquest ratito per a combatre el sopor que ens envaeix al migdia, enfront del 22% dels alemanys o el 16% dels italians. Conegui els avantatges que comporta descansar havent dinat i com fer-ho de la manera correcta.

Un parèntesi en la jornada

Descansar una estona havent dinat és un costum antic. La procedència etimològica de la paraula “migdiada” i del verb “sestejar” està en la crida pels romans “hora sisena”, entorn de les 14,00 i 16,00 hores. Tradicionalment la migdiada es practica entre aquest període de temps, per la qual cosa de l’expressió “hora sisena” va derivar la paraula “migdiada”.

Ningú dubte que el somni ocupa un lloc rellevant dins de la nostra qualitat de vida i influeix en el nostre estat de la salut. Per això, els experts repeteixen contínuament l’important que és dormir prou. Però, independentment de les hores de descans nocturn, al voltant del migdia el cos delata certa somnolència. A què es deu, llavors?

“No és pel menjar, com sol pensar-se, és que el cervell demana una aturada”, afirma Victoria de la Font, psicòloga especialista en alteracions del somni de la Unitat d’Alteracions del Somni de l’Institut Dexeus de Barcelona, qui assegura que és per això que prenem begudes estimulants havent dinat com el cafè o el te. “La migdiada és un període en el qual el cervell precisa d’un breu descans (entre les dues i les quatre de la tarda). Per això tenim son en aquest període de temps. La digestió produeix un petit estat de somni que s’uneix a la migdiada”, afirma el conegut neurofisiólogo Eduard Estivill.

Durada de la migdiada

Respecte a la pregunta de si aquest costum llatí és recomanable, el doctor Estivill afirma taxatiu: “per als nens fins als cinc anys és imprescindible, per als adults és recomanable, però sempre curta. No més de vint o trenta minuts.”

En la durada exacta de la migdiada els experts no es posen d’acord. La psicòloga Victoria de la Font, que també considera molt recomanable la migdiada, fixa la seva durada entre deu i vint minuts mentre explica que aquest temps “és suficient, per a quedar-nos en els primers esglaons del somni i no interferir en la vigília”. En la mateixa línia, César Escalante, psicòleg clínic de la Unitat de Salut Mental de l’Hospital Reina Sofia de Còrdova i estudiós de la migdiada per encàrrec del Col·legi de Psicòlegs d’Andalusia, recomana migdiades d’entre deu i quaranta minuts, ja que un somni més llarg “pot produir el contrari del que busquem. En sobrepassar el temps de no vigília sortim amb mal humor, tenim dificultat per a despertar i la sensació de no haver descansat”.

Aquesta sensació d’ensopiment i mal geni després de la migdiada es produeix quan el descans es prolonga en excés “perquè aprofundim massa en el somni i entrem en l’etapa de moviment ràpid dels ulls coneguda com a son REM (Rapid Eyes Movement) i ja no ens resulta tan fàcil despertar”, comenta Victoria de la Font.

A mesura que el somni avança es va produint un bloqueig en la recepció de la informació sensorial que facilita el dormir. El bloqueig sensorial i la paràlisi muscular, que impedeix que representem allò que somiem, es fan més intensos com més profund és el somni. Aquesta és la raó que un despertar durant el somni profund, sobretot si ja s’ha entrat en la fase REM, que és en la qual es produeixen els somnis en forma de narració, provoca gran desorientació i confusió.

Per aquesta raó l’ideal- segons el doctor Estivill- és una migdiada “cada dia, de vint minuts i en el sofà, no en el llit”. Un hàbit que el doctor considera desaconsellable “només per als insomnes greus”.

En els nens, segons Victoria de la Font, una migdiada evita que alguns petits estiguin cap a les set de la tarda “tan irritats i inquiets, així com episodis de somnambulisme i terrors nocturns”.

Hàbit mediterrani?

Aquesta cabezadita havent dinat, aquest duermevela en el sofà al costat de la televisió, constitueix un plaer reparador al qual el Senat ha concedit carta de naturalesa: la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, en la seva sessió de 28 d’octubre de 2002, va aprovar un informe per a la difusió de la dieta mediterrània en el text de la qual pot llegir-se: “Els estudis científics associen les virtuts de la dieta mediterrània no sols a la ingesta dels productes que la integren sinó a un ‘estil de vida’ multifactorial que es vincula a la vida familiar, amb un alt grau d’afectivitat i oci compartit, a hàbits com la lactància materna i a costums com la migdiada i l’exercici físic”.

No obstant això i, com sol dir-se, contra tot pronòstic, el costum de la migdiada està més estesa en altres parts d’Europa que en l’àrea mediterrània. Un estudi de l’Institut per a la Recerca del Somni i la Medicina de Regensburg (Alemanya), promogut per la revista ‘Neurology’, va descobrir que gairebé un de cada quatre alemanys tira una cabezadita havent dinat. El mateix estudi, basat en una àmplia enquesta telefònica realitzada entre 19.000 ciutadans en cinc països europeus, va sorprendre els seus autors, ja que no s’esperaven que els alemanys fossin els més gelosos de “la cultura de la migdiada”, per davant dels italians (16%), els britànics (15%), els espanyols (9%) i els portuguesos (8%). Segons l’estudi els alemanys dormen més la migdiada perquè s’aixequen molt primerenc, sobre les sis del matí.

El resultat no significa que als espanyols no els agradi tirar-se la migdiada. De fet, si fem un petit sondeig al nostre voltant sobre quin seria descans ideal per a afrontar la jornada laboral de la tarda, la preferència de la migdiada sobre l’esport, el passeig o les compres és aclaparadora. Tal vegada sigui per això que es practica més durant vacances i dies de descans, fins al punt que els problemes de somni augmenten considerablement després dels períodes vacacionals pel fet que s’alteren els cicles somio-vigília per hàbits irregulars.

La migdiada i el treball

Una altra dels avantatges és que fer un alt en la jornada laboral per a dormir pot incrementar el rendiment dels treballadors. I com al 22% de la població germana li agrada dormir en horari laboral, segons l’estudi de la Universitat de Regensburg, la petita ciutat de Vechta, al sud-oest d’Hamburg, es va decidir a permetre als seus funcionaris tirar una becaina en el despatx o marxar-se a casa durant 20 minutos després del menjar per a descansar o relaxar-se d’alguna altra manera.

Pel que sembla, aquests empleats, que al principi van acollir la mesura amb escepticisme, després d’un temps van començar a treballar millor, augmentant el seu rendiment diari. I per a Victoria de la Font la conseqüència és totalment lògica, ja que a la seva entendre el rendiment intel·lectual, la capacitat de concentració i atenció, així com l’alerta cerebral i la seva capacitat de reacció, milloren després d’un temps de repòs. L’opinió del psicòleg César Escalante és coincident: “la migdiada potencia la memòria i la concentració, buida el llindar de consciència i permet iniciar noves fases d’activitat cerebral d’una manera més desperta i relaxat”. El mateix creu el doctor Estivill i és l’opinió generalitzada de la majoria dels especialistes que, a més, estan convençuts que gràcies a aquest interval, en reactivar-se l’estat d’alerta i la concentració, els índexs d’accidents i errors comesos per falta de somni o repòs, baixen.

Per això, cada vegada són més les empreses que han decidit incorporar a la seva plantilla els beneficis de la migdiada i per a això moltes han decideixo habilitar sales perquè els seus empleats puguin relaxar-se en còmodes butaques. S’estan posant de moda les sales de descans o “nap lounges”. És una traducció moderna del que succeeix a les sales de televisió dels hostals de carretera on pareixin els camioners a reposar forces.

I mentre aquest descans a mitjan tarda, “mai després del les cinc”, segons Victoria de la Font-, pot servir a una gran part de la població per a “reposar forces”, per a uns altres pot significar molt més, depenent de la capacitat d’atenció que requereixi el seu treball i el risc que comporti. Serveixi com a exemple l’estadística de la Direcció General de Trànsit (DGT) que apunta com a causa del 31% dels accidents mortals que es van produir en les carreteres espanyoles en els mesos d’estiu de l’any 2000 a la distracció o somnolència del conductor. Durant aquest període es van produir almenys 232 accidents que van causar gairebé 300 morts. Al llarg de tot l’any 2000 es van produir per aquesta causa més de 35.000 accidents amb víctimes. El somni provoca gairebé el mateix nombre de morts que l’alcohol.

Per part seva, un altre dels grans defensors de la migdiada, el doctor Jim Horne, del Centre per a la Recerca del Somni en la Universitat Loughborough al Regne Unit, assegura que al seu país la majoria dels accidents de trànsit ocorren entre les dues i les cinc de la tarda. El doctor Horne considera que quan el somni assalta a un conductor, estacionar i presa una migdiada pot salvar la seva vida.

Per a no cometre errors

Per a poder beneficiar-nos de la migdiada sense riscos, ni sentir-nos culpables per practicar el que alguns dirien l’”ioga hispànic” pel seu poder de descongestió del cervell, convé tenir en compte alguns aspectes, avalats pels diferents experts consultats.

  • La migdiada és recomanable per a tots.
  • El repòs a mitjan tarda és especialment beneficiós per als nens.
  • Es desaconsella la migdiada per a les persones que pateixen insomni o tenen problemes amb els cicles somio-vigília (com els treballadors nocturns).
  • La durada ideal de la migdiada es pot situar entorn de la mitja hora. Deu minuts poden ser suficients.
  • Sobrepassar els quaranta minuts de migdiada distorsiona els efectes positius d’aquest hàbit perquè entrem en un somni profund del qual ens costa despertar.
  • És millor el sofà o una butaca còmoda per a reposar que el llit, així s’assegura una durada més pròxima a la ideal aconsellada pels experts.
  • Una migdiada no és una pèrdua de temps, ja que contribueix a millorar el rendiment quan es reprèn l’activitat i redueix els riscos als quals ens exposem en la nostra activitat laboral pel fet que amb ella s’augmenta l’agudesa mental.