Cada dia més d’un milió de persones contreuen una infecció de transmissió sexual (ITS) en el món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La tendència a l’alça en el nombre de casos és una constant en gairebé tots els països. També a Espanya. Les dades del Centre Nacional de Vigilància Epidemiològica assenyalen que els casos de gonorrea s’han multiplicat per deu des de 2001 i els de sífilis per sis des del mateix any. En el Dia Europeu de la Salut Sexual que se celebra el 14 de febrer, els experts recorden que la prevenció de les ITS és important per a gaudir plenament de la sexualitat. La salut sexual és molt més que l’absència de malaltia. Segons l’OMS, implica un “estat de benestar físic, emocional, mental i social relacionat amb la sexualitat”. En aquesta entrevista parlem d’aquestes infeccions, la seva prevenció i tractament amb Juan Carlos Gainzarain, especialista en malalties infeccioses del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Àlaba.
Per què s’han disparat les ITS?
Principalment, perquè hi ha hagut una relaxació en les pràctiques sexuals, sobretot, de la protecció. Ocorre des que la infecció per VIH s’ha convertit en una malaltia crònica. La percepció del risc respecte a les ITS ha disminuït i això ha incrementat algunes conductes. D’altra banda, ara hi ha més dedicació a aquestes malalties i es diagnostiquen més casos.
La falta de prevenció es dóna només entre els joves o en tota la població?
És un fenomen al marge de l’edat. De fet, la sífilis, que és més freqüent en homes que tenen sexe amb homes, es diagnostica de mitjana als 40 anys. Respecte als joves, encara que hi ha campanyes específiques per a prevenir les ITS dirigides a ells, no estan calant prou.
Les infeccions es transmeten, sobretot, en les relacions sexuals amb penetració o en qualsevol mena de contacte?
És molt més alta tant en la penetració vaginal com en l’anal. En aquesta última el risc és major, fins i tot, perquè solen produir-se més lesions i això afavoreix la transmissió no sols d’infeccions bacterianes, sinó també víriques, i també del VIH. No obstant això, una ITS pot transmetre’s en qualsevol mena de contacte sexual sense la seguretat adequada.
Entranya algun risc el sexe oral sense protecció?
És la pràctica que menys risc té, però sí que pot haver-hi transmissió d’infeccions com la sífilis, la clamidia o el gonococo.
Rapar-se el pubis i els genitals augmenta la probabilitat de contreure una ITS?
Qualsevol tipus d’erosió en la pell pot afavorir-la, però en principi no és una pràctica d’alt risc. No obstant això, hi ha altres costums, com l’ús d’espermicides, que poden afavorir algun tipus d’infecció. En sentit contrari, la circumcisió disminueix el risc de transmissió d’infeccions com el VIH.
Portar un pirsin o un tatuatge comporta algun risc afegit?
Si no s’utilitza el material adequat, pot existir risc de transmissió d’algunes infeccions en el moment de posar el pirsin o realitzar el tatuatge, però no el tenen respecte a la transmissió d’una ITS.
Hi ha infeccions asimptomàtiques o sempre donen símptomes?
És molt variable. Les dones poden tenir una infecció per clamidia amb escassos símptomes o fins i tot asimptomàtica. En els homes que tenen sexe amb homes les lesions en la zona anal, per exemple, de sífilis, poden passar desapercebudes. Ocorre el mateix amb les infeccions rectals. Les ITS són un grup molt heterogeni, l’única cosa que tenen en comú és la via de transmissió. Poden ser bacterianes, víriques, per fongs o per paràsits, i afecten diferents òrgans, amb el que la simptomatologia és molt diversa.
Què ha de fer una persona que hagi tingut una relació de risc o cregui que pot tenir una ITS?
Quan algú no s’ha protegit o té relacions habituals amb una persona i es planteja deixar d’usar protecció, ha d’anar al seu metge d’atenció primària o a una consulta especialitzada per a fer un estudi i descartar aquesta possibilitat. En les infeccions de transmissió sexual la millor bovina és la prevenció.
I una embarassada?
Ha d’acudir al més aviat possible al seu ginecòleg o al seu metge d’atenció primària perquè la hi diagnostiquin o es descarti. Una ITS pot ser un compromís important durant l’embaràs.
El sexe és un terreny adobat per a les faules. Són molt habituals en la consulta?
La gent, en general, té coneixements sobre salut sexual i sobre la importància de les mesures de protecció, però amb freqüència en el moment de la veritat es relaxen. Hi ha persones que, en decidir si usen o no protecció amb algú, es deixen portar per sensacions com si té bon aspecte o dades poc rellevants com si ho coneixen des de fa temps. Cal recordar que qualsevol que manté relacions sense protecció pot tenir una ITS, independentment de la seva edat i sexe.
Hi ha infeccions que afectin un sol sexe?
Existeixen diferències en la distribució per sexes. Una infecció per clamidia, el linfogranuloma veneri, és gairebé exclusiva d’homes que tenen sexe amb homes. La sífilis és molt més freqüent en homes que en dones, mentre que en el gonococo ocorre el contrari. En les infeccions per clamidia estan més o menys a l’una.
Les ITS tenen tractament eficaç?
La bona notícia és que la immensa majoria de les infeccions sí que ho tenen. Algunes no es curen mai i poden tenir recidives, com l’herpes. En les infeccions bacterianes el tractament és molt eficaç, encara que existeix el risc que es desenvolupin resistències als antibiòtics.
Quina importància clínica té una detecció precoç?
És fonamental perquè són molt transmissibles, i com més temps està una persona sense diagnosticar i més parelles sexuals tingui, major és el risc que la infecció es transmeti.
Quines repercussions pot tenir a mitjà i llarg termini una ITS no tractada?
A part dels símptomes, que poden ser molt desagradables, algunes arriben a tenir conseqüències greus. Per exemple, la clamidia i el gonococo poden produir a llarg termini, sobretot en dones, infertilitat.
La vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH) s’administra des de fa anys en dones. Hauria de posar-se també als homes?
Si no s’està fent és per motius econòmics. La vacuna no és barata i s’ha focalitzat en dones per a prevenir el càncer de cèrvix. En alguns països anglosaxons, com Regne Unit o Austràlia, s’ha implementant el seu ús en homes i s’ha vist que també prevé en ells les infeccions per VPH. Cal tenir en compte que els homes presenten tumors relacionats amb aquest virus, per exemple, en el recte, la bufeta o en els genitals. Seria una vacunació necessària. De fet, en els homes que tenen sexe amb homes té cobertura pública.
- Virus del papil·loma humà (VPH). Afecta al 40% dels adults, encara que en la majoria no presenta símptomes i la infecció es cura de manera espontània.
- Herpes genital i oral. Amb freqüència no es diagnostica, per la qual cosa les dades són estimatives. Es calculen 46 casos per cada 100.000 persones.
- Gonorrea. Els casos han augmentat un 30% des de 2013, especialment en homes que tenen sexe amb homes. Es registren 22 casos per 100.000 habitants.
- Clamidia. És la ITS més freqüent a Europa (146 casos per 100.000 habitants). Dos terços es diagnostiquen en menors de 25 anys, sobretot, dones.
- Sífilis. La freqüència és sis vegades major en homes que en dones, i és molt freqüent entre homosexuals. Es registren 7,1 casos per cada 100.000 persones.
- VIH. A Espanya han contret la infecció nou persones de cada 100.000. Tres de cada quatre nous diagnòstics es produeixen en homes, el 38% del total en homosexuals.
