Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La persecució obsessiva d’un cos perfecte pot portar a la vigorexia

Aquesta patologia afecta sobretot a homes d'entre 18 i 35 anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 22deOctubrede2002

Els experts afirmen que el 90% dels espanyols no està satisfet amb el seu físic. Amb el temps han anat descobrint en els seus cossos petits o grans defectes que tracten de corregir de totes les maneres possibles. Dietes miraculoses que prometen la pèrdua de fins a cinc quilos en menys d’una setmana, liposucciones o augments de pit en senzilles intervencions quirúrgiques són alguns dels mètodes triats per a aconseguir un cos que se suposa perfecte.

Aquesta preocupació per aconseguir el físic somiat es converteix per a molta gent en una obsessió que excedeix tots els límits racionals. Abandonen gairebé totes les seves activitats socials, es miren contínuament al mirall, visiten la bàscula amb massa freqüència, estan obcecats per veure’s musculosos, dediquen les seves hores lliures gairebé en exclusiva al gimnàs, mostren “massa” interès pels anabolitzants i altres productes dopants i entrenen sense un objectiu clar. Són, en definitiva, addictes al gimnàs.

Ingesta d’anabolitzants

El psiquiatre Harrison G. Pope els va batejar l’any 1993 com vigoréxicos. La vigorexia, també dita dismorfia muscular, és una patologia -la comunitat mèdica internacional encara no l’ha reconegut com a malaltia- que afecta sobretot homes entre 18 i 35 anys. Malgrat tenir un cos hipermusculado, mai es veuen prou forts. Als Estats Units, prop d’un milió de persones podrien estar afectades per aquest desordre emocional que els impedeix percebre’s tal com són en realitat. Aquest problema, segons els especialistes, està molt estès entre els culturistes.

Aquest culte al cos ve a més agreujat per la ingesta de substàncies artificials (asteroides i anabolitzants) per a millorar l’entrenament. Als problemes ossis i articulars deguts al sobrepès que ha de suportar l’esquelet, la falta d’agilitat i l’escurçament de músculs, l’abús de la presa d’aquests components exposa al vigoréxico a un risc major de patir malalties cardiovasculars, lesions hepàtiques, disfuncions erèctils o disminució de la grandària dels testicles.

Lluita per superar-se

Per al doctor Carlos Imaz, especialista en trastorns psicològics relacionats amb trastorns alimentaris, “vivim en un món on donem massa importància a la imatge i és normal que sorgeixin patologies a causa d’això”. “El vigoréxico es mira al mirall i es veu desnerit. Realitza exercici al límit de les seves possibilitats. És una lluita contínua per superar-se”, assenyala aquest psiquiatre.

La vigorexia es pot confondre amb quadres de trastorns alimentaris perquè també modifiquen la seva alimentació per a evitar aliments grassos. “Els vigoréxicos necessiten valoració per part dels altres i aquesta falta de valoració la busquen en aquesta millora de la seva condició física. Acudeixen al gimnàs com una manera d’eludir o afrontar inadequadament aquesta falta d’autoestima. No tenen consciència de malestar i això limita el tractament”, esgrimeix.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions