Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La publicitat de productes miracle és un risc i un frau cap als consumidors, segons un estudi

La legislació actual prohibeix l'esment de la finalitat sanitària d'aquests articles però no la seva venda

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 05deJunyde2003

La major presència publicitària dels productes miracle constitueix un risc i un frau cap als consumidors cada vegada “més preocupant”. Aquesta és la conclusió principal d’un informe de l’Associació d’Usuaris de la Comunicació (AUC) que serà presentat avui a Bilbao durant el Simposi sobre Publicitat i Pseudociencia, organitzat per la Societat Espanyola de Dermatologia Basada en l’Evidència.

“La utilitat d’aquests productes són un frau des del punt de vista tant econòmic com sanitari”, afirma Alejandro Perales, president de l’AUC. “En aquesta ocasió, ens hem centrat en els productes destinats al tractament de l’alopècia a causa de l’agressivitat de la publicitat en aquest àmbit”, apunta.

El problema, segons Perales, és que mentre els medicaments es troben estrictament regulats, passant uns controls sanitaris i reglada la publicitat, aquest tipus de productes, que poden ser des de talismans fins a articles medicinals, pretenen tenir una finalitat sanitària i a l’hora de controlar-los es troben en “terra de ningú”.

El Reial decret 1907/1996 sobre publicitat i promoció comercial de productes, activitats o serveis amb pretesa finalitat sanitària no prohibeix directament la comercialització d’aquesta mena de productes, sinó que es limita a prohibir l’esment d’aquesta finalitat en el seu argument publicitari i promocional, i a més no existeix una definició clara d’aquests, recorda Perales.

Testimoniatges d’experts

L’informe de l’AUC se centra en els productes contra la calvicie. La principal característica de la publicitat d’aquests articles és que no es presenta com a tal, a vegades apareix en format d’entrevistes o articles de premsa. Compta a més amb al·legacions no provades, recorrent a testimoniatges d’experts -una cosa prohibida pel Reial decret- i d’usuaris. També es recorre a la venda en farmàcies, presentant-se com a omnipotents i polivalents, segons l’informe.

“El risc major d’aquests productes no sol estar en els seus efectes, perquè generalment són innocus, sinó en què allunya als ciutadans dels professionals i dels productes que realment poden ser eficaços per al seu problema”, adverteix Perales, qui sol·licita una legislació més clara i una major defensa dels consumidors.

El doctor Urbá González, expert de la Societat Espanyola de Dermatologia Basada en l’Evidència, assenyala que “l’usuari de la sanitat i el metge necessiten una informació certa; es requereix una actitud crítica fonamentada en proves científiques”. “Els consumidors han de desconfiar de qualsevol substància que té només beneficis, perquè tot tractament ha de tenir, a més d’un benefici, un perjudici”, va agregar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions