Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La recerca del càncer té nom de dona

Solament 2 de cada 10 llocs d'alta responsabilitat en la recerca del càncer estan ocupats per dones, malgrat que elles representen el 60 % dels científics que treballen en aquest camp

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 30 de Octubre de 2019
Imatge: jarmoluk

La recerca és vital per al desenvolupament humà i de la societat. Ho recordaven en el seu manifest els joves científics que reclamaven aquest mes un Pacte d’Estat per la Ciència amb una marxa històrica. I ho vèiem d’una manera més palpable fa poc, en el Dia Internacional del Càncer de Mama. Sense el treball de milers de científics, l’esperança per a les persones amb aquest tumor no seria la que és avui dia: el 85 % dels casos tenen curació. Molts d’aquests investigadors, en càncer de mama o altres tipus de càncer, són dones, en concret un 60 %, però amb prou feines tenen el seu reconeixement. En les següents línies exposem més dades sobre això, expliquem algunes causes i avancem una iniciativa per començar a canviar les coses.

L’oncóloga Ana Lluch està en la seva especialitat entre els metges de millor reputació d’Espanya, segons el primer Monitor de Reputació Sanitària (MRS). Aquests dies, amb motiu del Mes de Sensibilització sobre el Càncer de Mama, el seu nom ha ressonat més de l’habitual. Amb 70 anys, aquesta catedràtica de Medicina en la Universitat de València segueix en actiu a l’Hospital Clínic valencià i llançava un missatge d’optimisme, instant a les dones que pateixen aquesta malaltia a “llevar la por” perquè es pot guarir en el 80-85 % i animant a participar als programes de screening que són clau per a la detecció precoç.

Però també recentment s’ha ressaltat la labor de les biòlogues María Blasco i Ángela Nieto. La primera és la directora del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO) i lidera un equip de científics que ha aconseguit, sense recórrer a la manipulació genètica, crear ratolins que viuen més i amb millor salut, sense càncer ni obesitat, com expliquen en un treball publicat en Nature Communications. Mentre, es coneixia que Ángela Nieto, Premi Nacional de Recerca 2019 “Santiago Ramón y Cajal” de Biologia, està al capdavant d’un dels projectes més innovadors que l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) finança aquest any: el que aquesta doctora en biologia molecular dirigeix en l’Institut de Neurociencias de CISC-UMH d’Alacant amb la finalitat de descobrir els senyals que “guien” les cèl·lules tumorals per iniciar la metàstasi i d’aquesta manera dissenyar millors teràpies que la previnguin.

Totes elles apareixien en els mitjans per motius diferents, però tenen alguna cosa en comú: són dones científiques amb el càncer com el centre de les seves recerques. Les recerques són un “pilar fonamental per avançar en la medicina de precisió i oferir el tractament més adequat a cada pacient”, comentava pel Dia Internacional del Càncer de Mama Ana Lluch, qui també és coordinadora del Grup de Recerca de Biologia de Càncer de Mama de l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA. “Si avui es parés la recerca, en 2030 a Espanya hi hauria un nou cas de càncer cada 1,8 minuts i una defunció cada 3,8 minuts”, recordava l’AECC en el Dia Mundial de la Recerca en Càncer en la seva aposta per seguir demanant un Pla Nacional de Recerca en Càncer amb el qual aconseguir el 70 % de supervivència mitjana a cinc anys l’any 2030.


Imatge: Cristianosoy

La dona en la recerca del càncer

En aquest present i futur de les recerques sobre càncer les dones tenen molt a dir, encara que hi hagi traves. I és que solament dos de cada deu llocs d’alta responsabilitat en la recerca en càncer estan liderats per dones, malgrat que el 60 % dels científics que treballen en aquest camp són féminas. Aquestes dades apareixen un informe recent d’ASEICA (Associació Espanyola de Recerca sobre Càncer), realitzat juntament amb l’AECC i la Fundació La Caixa. En ‘Compromesos amb la recerca en càncer. Primer informe sobre la recerca i innovació en càncer a Espanya’ també es revelen dades “igualment preocupants a nivell clínic”, reconeix ASEICA. Entre ells està que més del 50 % de col·legiats metges són dones, però menys del 8 % arriba a llocs de lideratge, gerències i deganats.

En canvi, el nombre de dones en aquest àmbit no ha parat d’augmentar, passant del 37 % al 54 % del total entre 2000 i 2016. En l’actualitat, un 71 % dels metges menors de 35 anys són dones i 50 anys és l’edat mitjana de les investigadores capdavanteres. L’informe també assenyala un increment en el nombre d’investigadores en el conjunt de sectors i notablement, en la indústria farmacèutica, on representen el 60 % del personal investigador. I cita a el ‘Informi Dones Investigadores’ de 2018 del CSIC (Consell Superior de Recerques Científiques) que indica que, a la seva àrea de Biologia i Biomedicina, un 59 % dels investigadors predoctorals i un 53 % dels postdoctorales són dones. No obstant això, això contrasta amb la proporció de dones entre el personal científic funcionari, un 34 %.

Un altre dels inconvenients als quals s’enfronten aquestes dones és el finançament i fins i tot els premis i reconeixements. Com comenten des d’ASEICA, són generalment de menor quantia si es comparen amb els quals reben els homes, ja que elles solen concentrar-se en llocs de major càrrega de treball, però amb menor visibilitat i capacitat de decisió o lideratge.

Però també hi ha altres limitacions socioeconòmiques. I la maternitat és la que més influeix perquè la dona abandoni la carrera relacionada amb la ciència. En conseqüència, i tot i que a la universitat i en estudis de doctorat de ciències de la salut les dones superen el 50 %, “aquestes xifres disminueixen invariablement segons es progressa en la carrera investigadora”. A més, la dona rep menys atenció en revistes científiques i en els mitjans de difusió que els homes.

Objectiu: visibilizar a les dones en recerca del càncer

Davant aquesta realitat en els organismes i centres de recerca d’Espanya, ASEICA ha creat un grup de treball que tracta de revertir aquesta situació. “Considerem com un assumpte prioritari escometre la problemàtica de l’assumpte de gènere, tant pel que fa a la defensa de la igualtat d’oportunitats com a la promoció de nou talent”, assenyala Xosé Bustelo, el seu president.

El nou grup col·laboratiu, ASEICA Dona, vol visibilizar el talent i els èxits d’aquestes i altres investigadores que treballen en càncer al nostre país. “Les barreres que encara existeixen i, en general, la pèrdua de talent femení ens ha portat a constituir-ho. No podem seguir passius, hem de passar a l’acció per aconseguir canvis reals que reconeguin l’èxit de les dones”, confessa Arkaitz Carracedo, un dels seus membres i part del centre de recerca CIC bioGUNE. I això que en 2008 ja va premiar a Ana Lluch amb el “ASEICA Woman Researcher Award”, perla seva  trajectòria científica i pel seu impacte en el desenvolupament professional de les dones en la Ciència, i a Ángela Nieto amb el “ASEICA Cancer Research Award” per investigadora amb millor trajectòria.


Imatge: fernandozhiminaicela

Aquest grup pioner coordinat per la investigadora del CNIO Marisol Soengas ofereix recursos digitals i presencials per al públic general i científic. Una de les seves iniciatives més recents va ser organitzar a Bilbao les jornades “Des de la formació al lideratge”. En elles van participar, a través de diversos tallers formatius i sessions divulgatives, destacades dones del País Basc i d’altres autonomies de l’àmbit de la ciència, l’oncologia, la docència o la divulgació. María Muñoz Cafarell, investigadora d’Ikerbasque en el grup d’Oncologia Molecular de l’Institut de Recerca Sanitària Biodonostia, Margarita Majem, vocal de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) o Marta Puyol, directora de Recerca en l’AECC van ser algunes d’elles.  Però hi ha moltes més.

A quantes dones coneixes que treballen per frenar el càncer?

 “Hem fet la prova entre gent propera i la majoria ha hagut de recórrer a Internet per contestar. Això és frustrant perquè, de fet, som moltes”, explica Soengas. Per això, des d’ASEICA Dona han impulsat la campanya #MujeresLideresCancer per tractar de “posar cara” a les professionals que contribueixen a frenar l’avanç del càncer.

En el seu primer lliurament destaquen en format vídeo a 60 dones que lideren la recerca en oncologia a Espanya des del laboratori i la clínica. Entre elles, hi ha dirigents al capdavant d’organismes i centres de recerca referents a Espanya i també a nivell internacional, com Rosa Menéndez (presidenta del CSIC), Raquel Yotti (directora de l’Institut Carlos III), Perla Wahnón (presidenta de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya), Ruth Vera (presidenta de la SEOM), Candela Calle (directora de l’Instituo Català d’Oncologia) o la mateixa María Blasco (CNIO).

També apareixen expertes en diferents tipus tumorals, així com diferents patologies hematológicas. De la mateixa manera, inclouen a investigadores que aborden l’estudi i el tractament del càncer des de cèl·lules individuals, mostres de teixit i biòpsia líquida o des de grans anàlisis epidemiològiques i de big data. En propers lliuraments parlaran de moltes més.

Etiquetas:

càncer mujer-ca

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions